14 de desembre de 2016

L’Animació Sociocultural no és neutra. Crònica Jornada #ASCMobilitza

La tercera Jornada Formativa de la CASC_CAT reuneix professionals, referents de l’Animació Sociocultural i projectes socioeducatius de barri per teixir complicitats i refermar els objectius transformadors d’aquest model d’acció social

7 de desembre de 2016

Recuperar terreny perdut, també en el llenguatge

Ermengol Gassiot | @ErmengolGassiot | El Diari del Treball. Tornar a ser autònoms ideològicament autònoms com a classe. I, aquí, el llenguatge i sobre què s'informa i es parla esdevé clau.


6 de desembre de 2016

Dinámica “Cruzar la frontera”

ElCasoPablo. Esta dinámica consiste en que los y las participantes deben cruzar “una frontera” imaginaria sin caer en la lava y los cocodrilos anti-lava que se interponen en la misma.

5 de desembre de 2016

Animación Sociocultural en el estado español: experiencias prácticas

monografico_animacion_socioculturalPublicación sobre diferentes experiencias prácticas de Animación Sociocultural en el estado español que tienen como común denominador la RIA – Red Iberioamericana de Animación Sociocultural. Mirando el índice destacan artículos con títulos tan sugerentes como Retos de la Animación Sociocultural en el contexto de la globalización de de María José Aguilar Idáñez y Sergio Buedo Martínez oPrograma de Vivienda Compartida “Vivir CONtigo” con personas mayores LGTBde Belén López González. Solo son dos ejemplos.



4 de desembre de 2016

El delito más grande de la historia

¿Encontrará la policía a los responsables?

Alba Rico. Un golpe histórico. Una audacia sin precedentes. Un robo astronómico. Ayer a las 23.15 h., mientras todos dormían, los ladrones entraron y se lo llevaron todo. En una acción extraordinariamente bien coordinada y ejecutada con una rapidez que sigue asombrando a los especialistas, un puñado de osados delincuentes, aún sin identificar, burló anoche todas las medidas de vigilancia y se apoderó en pocos minutos del siguiente botín.

3 de desembre de 2016

Escola Nova 21: Un petit pas publicitari per algunes escoles, un gran pas cap a la privatització de l’educació

Embat. El programa “Escola Nova 21: aliança per un sistema educatiu avançat” és un programa posat en marxa per el Centre UNESCO, la Fundació Jaume Bofill, La UOC, i l’Obra Social La Caixa que pretén ajudar a centres de primària i secundaria públics i concertats a millorar els seus projectes innovadors de manera que repercuteixi en tot el sistema educatiu.

El pla consisteix en que unes quantes escoles considerades innovadores, entre elles les escoles dels Jesuïtes, facin de model de les escoles que sol·licitin participar-hi.

Aquesta iniciativa podria semblar positiva doncs promociona la relació entre centres, la possibilitat d’establir xarxes, assajar altres metodologies d’aprenentatge, etc… Tot i així, per nosaltres presenta forces inconvenients:

2 de desembre de 2016

La centenària revolució pedagògica de Barcelona

Miquel Àngel Essomba | El Diari de l'Educació. La petjada de 1916 és encara ben viva, i profunda, als carrers i els barris de Barcelona. La ciutat actual és hereva dels qui a principi de segle passat van treballar, i molt, per intentar resoldre el problema de la manca d'escolarització a la ciutat


Escola del Mar, Barcelona (Wikimedia Commons)

1 de desembre de 2016

Aprenentatge basat en projectes (ABP): efectes sobre la igualtat d’oportunitats

Xavier Martínez-Celorrio | El Diari de l'Educació. Les evidències empíriques demostren l’efectivitat de l’ABP sobre el model tradicional d’ensenyament i l’encert històric al qual es van anticipar Kilpatrick, Sainz Ruiz o Parkhurst fa gairebé un segle. Els processos d’innovació transformadora representen una alternativa superadora i antagònica al model pedagògic que pressuposa la LOMCE demostrant que hi ha altres opcions que són viables, són més coherents i responen millor a les necessitats curriculars del nou segle.

Si, a més, la seva pràctica correcta genera més equitat, és inexcusable per a l’esquerra educativa obrir un debat a fons sobre l’esgotament del model escolàstic, burocràtic i estandarditzat d’escola.

30 de novembre de 2016

Els lobbies empresarials a la caça i captura dels sistemes educatius

Xavier Diez | Article Publicat a la revista Docència.

«El mercat i les “previsions per a tota la vida” sempre estan en desacord, i quan la política estatal es rendeix al dictat de l’economia, entesa com el joc lliure de les forces del mercat, l’equilibri de poder entre tots dos s’inclina decisivament a favor del primer».

Zygmunt Bauman, Els reptes de l’educació en la modernitat líquida, Arcàdia, Barcelona, 2007, p. 37

29 de novembre de 2016

Indomables, una historia de Mujeres Libres. El 29N al Velòdrom de Sabadell

Dimarts 29 de Novembre a les 18.30h al Velòdrom (Can Balsach) de Sabadell, Video Fòrum Indomables, presentat per Rosalia Molina (Dones Llibertàries CGT).

Mujeres Libres / Dones Lliures va ser una organització autònoma, aliena a les estructures de qualsevol òrgan del moviment llibertari. Sense renunciar a les seves arrels anarquistes van practicar un feminisme obrer. Es van marcar com objectiu preparar a les dones per a poder participar en primera persona en la revolució llibertària. És a dir, volien formar a les dones, que sofrien unes taxes d’analfabetisme elevades i atreure-les al moviment llibertari.

Manual de la ciberactivista

ManualdelCiberactivista. El libro Manual del ciberactivista. Teoría y práctica de las acciones micropolíticas, Bandaàparte Editores, está en sus librerías desde finales de mayo de 2015. Al año de su aparición en papel, se publicará en esta web el formato pdf de la edición bajo licencia Creative Commons By-SA.

Tecnologías Sociales: el Enredómetro del tejido social


TejerRedes. Aprende cómo conocer el tejido social dentro de tu equipo de trabajo para encontrar necesidades y nuevas oportunidades.

¿Hay algo más enredado que la vida misma? A medida que vamos creciendo, la generación de relaciones familiares, de pareja, amistad o laborales, van aumentando y desarrollando sus propios matices, haciéndose cada una única y especial.

Y cuando estás intentando integrar la cultura colaborativa en tu grupo de trabajo u organización, conocer estas relaciones, que podríamos llamar como el tejido social, se hace vital.

28 de novembre de 2016

¿Dónde está la bolita? Problema, Contexto y Contenido en #ABP

Jordi Domènech | @jdomenechca | Pupitrelàndia. En el fondo, el que nos metió en todo eso inicialmente fue Kilpatrick, que en 1918 tuvo la ocurrencia de publicar un panfleto, llamado “The Project Method. The use of the Purposeful Act in the educative process“. Menuda lió. Y en ese lío andamos todavía metidos.

Una de las cosas geniales que Kilpatrick perpetró en ese panfleto fue poner en evidencia la importancia de un propósito en el aprendizaje. Y se le ocurrió que según el propósito, existían proyectos orientados a un producto, a una experiencia estética, a resolver un problema e incluso a desarrollar un aprendizaje concreto del tipo “Igualar reacciones químicas” o “Tocar un instrumento“.

27 de novembre de 2016

Desaparecido el miércoles Localizan el cuerpo de Robin Sinclair

Alba Rico. La noticia ha conmovido al mundo del espectáculo. Mientras Robin Sinclair, el famoso astro de Hollywood, filmaba su próxima película, participaba en una gala benéfica, firmaba un contrato publicitario, colgaba sus fotos en Twiter y moldeaba sus músculos en un gimnasio, su cuerpo hacía auto-stop cerca de Nashville, en dirección al pueblo donde transcurrió su infancia.


26 de novembre de 2016

Bonnemaison, eduquem llegint

Catorze. Cinc-centes pessetes, cent llibres i una proposta: fer-se càrrec de la biblioteca de la parròquia. Francesca Bonnemaison (12 d'abril del 1872 - 12 d'octubre del 1949) va anar més enllà: la va convertir en la primera biblioteca per a noies obreres. Va tenir tant d'èxit que es va haver de traslladar a un local més gran, creant una institució cultural en què les classes que s'oferien eren comparables a les de la universitat, on les dones encara no tenien accés.

Actividad. Escenarios futuros

Luis González Reyes | Tiempo de actuar. Predecir el futuro es arriesgado, pero no hacerlo es una temeridad. Cada vez hay más evidencias que señalan que el futuro será radicalmente distinto a como es el presente. Las proyecciones de futuros posibles son un elemento que debe formar parte de las aulas, aunque sea solo para pensar en las capacidades que debería desarrollar nuestro alumnado para tener el máximo de posibilidades de elección en los escenarios por venir.

earth-2100-cover

25 de novembre de 2016

Més enllà del ‘bullying’: les dinàmiques de discriminació a les aules

Lídia Casanovas | @LidiaLidell | El Diari de l'educació. El repte és que com a persones adultes poguem veure i ser conscients de l’impacte de certes relacions que estan tenint lloc, a l’aula, al passadís, als lavabos, als menjadors, a la sortida d’escola, i que, habitualment, no aconseguim mirar.

“He deixat de ballar i de portar la samarreta rosa a l’escola”, explica el Marc. “Estic cansat que sempre em preguntin què sóc”, diu la Paula. “El curs passat portava el cabell llarg, però aquest curs me’l vaig tallar. Han parat de dir-me nena”, comparteix el Jan. “Estic trista perquè em diuen que no corro bé, que estic gorda”, diu la Marta. “Aquest curs estic una mica millor, el curs passat em deien que tenia la peste”, explica la Fàtima.

24 de novembre de 2016

Marxa de les torxes (no mixta). Vallès Feminista.

@VallèsFeminista. Les dones del Vallès diem prou, perquè els carrers i la nit són nostres! Marxa de torxes (no mixta) el 24 de novembre a les 20.30h a la  Plaça del Gas de Sabadell. Vine amb roba negra.

425811101_143791_6470885904095141362


Comitè Invisible. De hackers, comunes i insurreccions

Josep Maria Casasús | Revista Catalunya. A tall de presentació, sols un nom: Comitè Invisible. I les seves diverses publicacions, que segueixen un fil subterrani, gairebé clandestí, que enllaça amb la Internacional Situacionista i la crítica de la societat de l’espectacle; la darrera és Als nostres amics (2014).

La seva fama mundial la degueren a La insurrecció que ve (2007); a partir d’ella, muntatges policials i polemistes mediàtics van intentar encolomar-los l’identificador «subjecte terrorista».

23 de novembre de 2016

11 frases machistas que seguro has oído (o dicho) y son MENTIRA

Carlota Ramírez | huffingtonpost. Según la Comisión Europea, los españoles cobran un 19,3% más que las españolas. Según el INE, de todas las personas que dejan de trabajar un año después del nacimiento de un hijo, el 85% son mujeres. De cada 26 mujeres que eligen un trabajo a tiempo parcial para "conciliar", sólo un hombre lo hace. Según el último informe de la OCDE, hay más mujeres licenciadas , pero su nivel de empleo es más bajo que el de los hombres.

Todavía hoy la desigualdad entre hombres y mujeres es un hecho que, con datos en la mano, nadie puede rebatir. Y no son sólo cifras sobre posibilidades de encontrar un trabajo, conciliar o cobrar lo mismo que el compañero de al lado: en los últimos 10 años más de 800 mujeres han sido asesinadas a manos de hombres en España.

La violencia de género es, según el periodista Jose María Calleja, la primera causa de muerte violenta en España. En 2015 fueron 57 asesinadas, tres más que en 2014.

Estos son sólo algunos de los alarmantes datos que ponen de manifiesto el largo camino que queda por recorrer para llegar a una sociedad sin discriminación. Un trayecto lleno de obstáculos construidos a base de frases hechas y comportamientos arraigados en el subconsciente colectivo desde hace siglos.

22 de novembre de 2016

Pamela Palenciano: de adolescente maltratada a monologuista

Marta Borraz | ElDiario.es. Pamela Palenciano, que fue maltratada por su novio de los 12 a los 18 años, ha convertido su experiencia en un 'show' con el que recorre institutos para enseñar que 'No solo duelen los golpes'.

Cuestiona las relaciones de poder y la idea que relaciona amor con celos, sufrimiento y control a base de dosis de humor.


"La mayoría de las adolescentes se sienten identificadas con muchas cosas, se acercan después a decirme que se les ha caído la venda de los ojos"

20 de novembre de 2016

¿Poner el cuerpo en común?

Tomás Sánchez Criado | @tscriado | Fuera de clase | Diagonal






Imagen CC BY, tomada de Wikimedia Commons

“244. Si alguien dice ‘Tengo un cuerpo’, puede preguntársele ‘¿Quién está hablando aquí con esta boca?’”
– L. Wittgenstein, Sobre la certeza

18 de novembre de 2016

Preparar per la vida. Parlem d’innovació? (O innovar per innovar és conservar)

Josep Riera | Revista Catalunya. Des de la presentació del programa Escola Nova 21 s’ha escrit molt. Per tant miraré d’anar al gra.

Podem observar que la inquietud de moltes famílies i de molts professionals per a provocar canvis en l’educació fa temps que s’està expressant de diverses maneres. Hi ha una demanda creixent d’espais educatius més amables i més motivadors vers els alumnes. I hem assistit a l’aparició de fenòmens relativament nous com l’ensenyament a casa o les anomenades escoles lliures.

17 de novembre de 2016

¡Gracias, Pamela!

Parece amor pero no lo es. Cuando estaba en segundo curso de carrera vino a mi facultad Pamela Palenciano. Por aquel entonces mi relación con el feminismo era ambivalente, podía sentir el desagrado y la impotencia que me producían algunas situaciones cotidianas de machismo. Conocía el origen de la rabia, pero no sus causas, y por lo tanto veía esa disconformidad como algo lleno de banalidad y subjetivismo. Mis ideas eran disidentes, pero personales e íntimas y en definitiva no tenían más horizonte a la vista que unas réplicas de andar por casa pronunciadas con voz temblorosa, y eso si corrían la suerte de ser pronunciadas.

16 de novembre de 2016

Apunts per pensar en la sobirania cultural

Xavi Urbano, Helena Ojeda, Judit Font i Jordi Oliveras | Aquest article es publica conjuntament a’ Nàtiva’ i a ‘Crític’. En els darrers temps la idea de sobirania és utilitzada en alguns debats polítics més enllà del seu us territorial-nacional. Ja no es tracta només de pensar en una sobirania global aplicada a processos constituents estatals sinó també, en la línia de les reflexions que traçavenIvan Gordillo, Josep Manel Busqueta i Pau Llonch en els seus articles a CRÍTIC, de pensar en aquelles condicions de vida i institucions col·lectives que poden fer possible un us dels bens comuns en favor de la vida compartida.

Es parla de sobirania alimentària, de sobirania productiva, de sobirania tecnològica… i nosaltres també ens preguntem què seriala sobirania cultural, per a aprofundir en com seria una millor gestió democràtica dels recursos destinats a cultura o buscar claus per pensar noves polítiques culturals.

15 de novembre de 2016

Repensant el conte infantil des d'una perspectiva de gènere

Des de la Llibreria Synusia han el·laborat una investigació en el marc de la beca de recerca Maria Verger, otorgada per la Regidoria de Poĺítiques de Gènere de l'Ajuntament de Terrassa, entorn literatura infantil i perspectiva de gènere. És una qüestió que les preocupa i interessa, com a llibreteres, com a dones, com a mares, i per això creuen pertinent i necessari explorar-la. Parteixen de la importància de la literatura infantil en el procés de construcció social dels infants, com a transmissora de normes i valors que molt sovint són fixats per una comunitat marcadament patriarcal, i examinen com els relats representen aquesta realitat per a partir d'aquí, promoure la proliferació d'una literatura no sexista.

13 de novembre de 2016

¡Despierta! Wake up!



Video realizado por los alumnos del IES Élaios de Zaragoza en el taller audiovisual del director de cine aragonés Ignacio Estaregui.

12 de novembre de 2016

#Storify #ASCMobilitza

¡Se han perdido todos menos yo! …o la innovación como viaje compartido

Jordi Domènech | Pupitrelandia. No sé si tendréis presente la tercera de Indiana Jones (La última cruzada). Hay un momento en que el jovencísimo Indy aparece corriendo aturullado para darse cuenta de que ha desaparecido toda su compañía de boy-scouts. Uno esperaría la observación “Vaya, me he perdido, los habré dejado en algún momento del recorrido”. Pero no.

La ocurrencia es “¡Se han perdido todos menos yo!”.

Y la verdad es que al apretar el acelerador en las cosas de la innovación educativa, a veces nos cuesta darnos cuenta que estamos corriendo solos, y que nuestros alumnos y sus familias tomaron otra ruta.

Laboratoris d'idees a l'educació catalana

Nota: si en algun moment hem optat per l'ús del masculí genèric, ho fem de molt mala gana, per no afegir pesadesa a les entrades, però sense que això suposi en cap cas que acata aquesta negació quotidiana de la presència de les dones en l'esdevenir del món.