Apoteosi nècia

L'apoteosi nècia, la catàstrofe, no està per arribar; que això continuï sent així de precari i decadent, l'estatus quo, l'immobilisme, el cinisme, l'incapacitat per dissenyar alguna cosa alternativa, és la catàstrofe. Només ens queda l'estètica.

I el discurs apocalíptic es converteix en xerrameca. La poesia després d'Auschwitz.

"El sistema, que programa la computadora que alarma al banquero que alerta al embajador que cena con el general que emplaza al presidente que intima al ministro que amenaza al director general que humilla al gerente que grita al jefe que prepotea al empleado que desprecia al obrero que maltrata a la mujer que golpea al hijo que patea al perro" Eduardo Galeano

Que els de dalt ens tracten com a gossos és cert, o almenys com als gossos de l'experiment de Seligman.

Podem pensar que, mitjançant el poder actual dels mitjans de propaganda, és factible induir aquest estat depressiu en bona part de la població, per mantenir-la en la passivitat.

Com el gos de Seligman, se'ns sotmet a uns xocs (nomenats pels eufemismes "ajustos" o "retallades") que, pel que sembla, no podrem evitar per molt que fem.

Acceptem o no acceptem? És possible un altre món? Què podem fer nosaltres com a professionals de la intervenció social? Què podem fer com a persones?

Aquí, ara, no posicionar-se és posicionar-se.

Si cuarenta mil niños sucumben diariamente

en el purgatorio del hambre y de la sed

si la tortura de los pobres cuerpos

envilece una a una a las almas

y si el poder se ufana de sus cuarentenas

o si los pobres de solemnidad

son cada vez menos solemnes y más pobres

ya es bastante grave

que un solo hombre

o una sola mujer