El terme Animació Sociocultural (ASC) apareix en el nostre país durant els anys 60, prenent força progressivament i donant cobertura tant a pràctiques de l'educació en el temps lliure, l'oci i la cultura com a les de l'educació d'adults i el desenvolupament comunitari.
L'animació la definim com un concepte sinèrgic que assumeix i combina tres processos socials bàsics: El de l'Educació integral, el de la Participació social i ciutadana, i el de la creació cultural:
a) Educació integral, entesa com una educació permanent generada a partir de les experiències i les relacions comunicatives entre els individus, els grups i col·lectius socials i entre estos i el seu entorn territorial. Educació que es defineix com a integral, col·lectiva i participativa i en la qual cada individu ha de convertir-se en actor, executant del seu propi procés de creixement personal i integració social.
b) Participació ciutadana, que suposa la participació directa de l'individu en el si dels grups, xarxes i col·lectivitats on viu. Participació que ha de permetre accedir a la gestió, organització i decisió en els processos col·lectius i ciutadans. Participació que es basa en la presa de decisió i la lliure expressió d'idees, opcions i valors, primant el consens com a fórmula per a l'opció col·lectiva. Participació que, finalment, es concreta en la participació en els processos de caràcter social, econòmic i cultural.
c) Creació cultural, entesa com a expressió col·lectiva de respostes pràctiques d'adaptació i innovació, respostes estètiques i emotives a les relacions de la vida col·lectiva. Procés que suposa tant la recreació de processos i valors com la creació artística i el disseny i creació col·lectiva de formes de vida i relació. Creació tendent al desenvolupament cultural i fonamentada a partir de processos de participació, comunicació i millora de la qualitat de vida.
Animar significa donar vida, alè, estímul ... i l'ASC consisteix a donar vida, alè i estímul al sociocultural. El sociocultural es refereix a la manera en què les persones, els grups i les comunitats es construeixen a si mateixos, i volem que aquest procés tingui lloc de la forma més activa, conscient i responsable possible. L'emergència de la societat civil només serà possible si l'ASC adquireix un paper preeminent dins el sistema educatiu global.
En poques paraules, l'ASC ve a ser l'acció de dinamitzar, vitalitzar i promoure l'autoconstrucció personal, grupal i comunitària.
Des del principi, les persones hem viscut en grups i comunitats que han hagut d'organitzar d'alguna manera a si mateixos, i autoconstruir-se com a grups i comunitats. Des del principi, en el si dels grups i comunitats, han sorgit persones que han facilitat aquests processos.
Des del principi, les persones hem viscut en grups i comunitats que han hagut d'organitzar d'alguna manera a si mateixos, i autoconstruir-se com a grups i comunitats. Des del principi, en el si dels grups i comunitats, han sorgit persones que han facilitat aquests processos.
Contradiccions / incerteses
Per contra, l'actual sistema polític-econòmic es caracteritza per debilitar cada vegada més les estructures que sostenen els processos de grup i comunitat, sent substituïdes per altres estructures que ens condemnen a un estat de dependència, submissió, conformisme o indefensió, en el qual l'individu forma part d'un eixam o ramat, però no es troba inserit en una vida de grup o comunitat per mitjà de la qual pugui participar activament en la construcció de la seva pròpia dimensió social.
Per definició, l'animadora sociocultural és una revolucionària, una persona crítica i compromesa amb la transfomació, que persegueix la construcció d'un món millor i més just, en el qual les persones siguin les protagonistes i els poders deshumanitzadors estiguin absents.
Hem de reservar el terme "sociocultural" per referir-nos únicament a aquells processos d'autorealització per mitjà dels quals les persones, els grups i les comunitats construeixen la seva pròpia cultura de manera activa i responsable, augmentant la seva pròpia autonomia i independència, i sent protagonistes de la seva propi creixement.
Encara que l'ideal seria que les pròpies animadores fossin membres integrants dels grups que animen, això no és determinant perquè existeixi ASC, sempre que les animadores afavoreixin els processos esmentats d'autorealització i empoderament del grup. És a dir, que promoguin la presència, dins del grup, de cada vegada més i millors animadores socioculturals. Tot procés d'animació sociocultural ha d'augmentar el nivell d'animació sociocultural existent en un grup o comunitat, de manera que aquest grup o comunitat guanyi en autonomia, recursos i coneixement, i depengui cada vegada menys de l'exterior.
Podem començar a comprendre que no tota animació social (Animació de la Infància, Animació Juvenil, Animació dels Grups Marginats, Animació de la Tercera Edat, Animació dels Col·lectius de Dones, Animació Rural, Animació per al Desenvolupament Comunitari , etc ...) ni tota animació cultural (animació de la Cultura Popular, animació de l'Educació d'Adults, animació del Temps Lliure, animació d'Activitats Artístiques, animació de la Ciència i la Filosofia, animació de la Política i l'Economia, etc ... ) és necessàriament animació sociocultural. ... Encara que l'ASC és una metodologia que podria tenir cabuda en totes elles i a gairebé qualsevol activitat humana, sempre que s'entengués aquesta activitat com fent part d'un procés de autoconstrucció del grup o l'comunitat.
Seguint la definició de A. de Castro: “La ASC es el conjunto de acciones que tienden a ofrecer al individuo la posibilidad y el deseo de convertirse en agente activo de su propio desarrollo y el desarrollo de su comunidad” (La animación cultural. Nuevas perspectivas, 1987.)
