Aquestes línies neixen arran de d'una conversa informal durant la trobada anual de professionals que formem part de la Rete Freire-Boal. Una xarxa a on coincidim companyes de diverses procedències d'arreu d'Itàlia i de Barcelona, per compartir pràctiques i metodologies de treball en l'àmbit del teatre social i de l'Educació Popular. Sovint passa que son aquests moments a on ens preguntem d'una forma més informal per allò que estem fent cadascuna al seu context. Una companya professora de secundària a una gran ciutat del nord d’Itàlia, va parlar sobre les dificultats que es va trobar amb els seus alumnes a l'hora de desmuntar mites i rumors que es difonen a les xarxes.
En el meu cas, vaig explicar l'experiència del projecte Tik Tok Tales, projecte que codinamitzo amb la Soledad Soler de La Revelada, a on abordem usos alternatius de les xarxes mitjançant teatre de les oprimides, fotografia i video, dins de l’horari lectiu a dos instituts de secundària, precisament per abordar temàtiques com l’esmentada per la companya.
Fruit d’aquella animada sobretaula i en consens amb el grup, vaig fer un petit recull dels conceptes clau que van sortir en el debat sobre els riscos que comporten les xarxes i determinats Influencers en adolescents i joves. Per ser el més breu i endreçat possible els aniré citant en el mateix ordre que van anar sortint.
Riscos per a la salut mental
En l'última dècada, els influencers s'han convertit en figures centrals en la vida de milions d'adolescents i joves arreu del món. A través de plataformes com Instagram, TikTok o YouTube, no sols dicten tendències de consum, sinó que també ofereixen consells sobre com viure, com pensar i fins i tot com “aconseguir la felicitat”. Encara que alguns continguts poden ser inspiradors o educatius, el fenomen també planteja riscos significatius per al benestar emocional i psicològic dels qui els segueixen.
El poder de l'aspiració. "Tu ets el canvi, sinó ets un/a looser"
Els influencers solen presentar-se com a models d'èxit: viatges de somni, vehicles d'alta gamma, poder adquisitiu, rutines de cura personal impecables, autoajuda, metes aconseguides i una vida que sembla sempre en equilibri i sobretot definides per gènere (Els LLados de torn, Gym Bro's, Crypto Bro's..) per a aquelles persones que s'identifiquen com a homes. Pel que respecte a les que s'enfoquen cap al femení, vam destacar les promotores del moviment #Skinnytok com la Liv Schmidt o les xarxes/grups semisecrets que funcionen com les antigues pàgines "pro-ana" i "pro-mia", que promouen l'anorèxia i la bulímia respectivament. Aquests espais serveixen per crear comunitat entre persones amb trastorns de la conducta alimentària i poden motivar altres a adoptar comportaments perillosos. La seva existència destaca la necessitat de supervisió i regulació de continguts en línia per protegir la salut mental dels joves. Aquestes figures han aprofitat molt bé aquest ninxol per omplir-ho de continguts. Aquests continguts, estan acuradament dissenyats i editats, per generar en els joves la sensació que és possible aconseguir el mateix “seguint els passos correctes”, la qual cosa pot traduir-se en expectatives irreals sobre la seva pròpia vida.
Per a adolescents en ple desenvolupament de la seva identitat, aquesta comparació constant pot alimentar sentiments d'insuficiència, ansietat i baixa autoestima.
Diferències de gènere i influència en trastorns de la conducta alimentària
Com he compartit a l'anterior punt, les xarxes socials exerceixen una influència diferenciada segons el gènere, especialment en les joves, que són més vulnerables a la pressió estètica i les comparacions socials. L’ús intensiu de xarxes com Instagram i TikTok pot ser un factor de risc per al desenvolupament de TCA en adolescents, especialment en noies, que són més susceptibles a estereotips de bellesa, suportant una pressió estètica molt complexa d'abordar en la seva fase vital, estem parlant d'una franja d'edat que va dels 11-12 anys fins als 25 aprox .
Aquesta vulnerabilitat es veu amplificada per la presència d’influencers que promouen dietes extremes i glorifiquen la pèrdua de pes, sense tenir en compte les conseqüències per a la salut mental i física. Segons l’Institut de les Dones del Ministeri d’Igualtat, el sexisme i l’estigma del pes influeixen en el desenvolupament i manteniment dels TCA en dones joves (2023). Pel que fa al context de Catalunya, el 85% dels casos de TCA es desenvolupen durant l’adolescència, amb una incidència molt més alta en dones: 9 de cada 10 casos son femenins (López Bravo, 2023).
Influencers que juguen a ser terapeutes
En els últims anys ha sorgit una nova categoria de influencers: aquells que ofereixen consells de vida, motivació personal, autoajuda i fins i tot pautes per a “sanar ferides emocionals” sense tenir formació professional. Encara que alguns missatges poden ser positius o encoratjadors, i plens de frases curtes i potents, aquesta tendència és perillosa quan:
• Es minimitzen problemes psicològics complexos.
• Es promouen “solucions màgiques” o tècniques sense manteniment científic.
• Es descoratja la cerca d'ajuda professional, arribant inclús a criticar amb contundència a la figura del professional de la psicologia.
Això pot portar al fet que joves amb problemes emocionals greus no rebin el suport adequat, o fins i tot al fet que desenvolupin conductes nocives intentant imitar pràctiques que no entenen del tot.
Riscos d'emulació
El desig de “semblar-se” al/la influencer admirat pot generar conductes problemàtiques, com ara:
• Trastorns de la conducta alimentària, en imitar dietes extremes o estàndards de bellesa poc realistes.
• Endeutament o consum irresponsable, en intentar sostenir un estil de vida que no s'ajusta a la seva realitat econòmica.
• Aïllament social, en prioritzar les xarxes sobre les relacions reals.
• Dependència emocional, quan es genera un vincle parasocial amb el/la influencer, sentint que existeix una “relació personal” que en realitat és unilateral.
Impacte en la salut mental
L’exposició constant a continguts aspiracionals pot agreujar problemes com ansietat, depressió o estrès sent aquest un dels punt que més debat va generar en aquella conversa. Segons diversos estudis, els adolescents que passen més temps consumint aquest tipus de contingut reporten majors nivells de comparació social negativa i menor satisfacció amb la seva vida. Per exemple, l' estudi de recent publicació " Adolescentes, TikTok e Instagram: percepciones sobre el impacto de las tecnologías digitales en su vida socials" realitzat per Virós-Martín, C., Jiménez-Morales, M., y Montaña-Blasco, M investigadores i doctores en comunicació de l'UPF i l'UOC indica que les adolescents que fan un ús intensiu d’Instagram i TikTok valoren negativament el seu benestar psicològic, sent més sensibles a la pressió per la imatge i la comparació social negativa. ( Virós, Jiménez i Montaña, 2025)
Com mitigar l'impacte
La solució no passa necessàriament per prohibir el consum de xarxes, sinó per fomentar un ús crític i conscient.
Algunes estratègies inclouen:
• Educació digital: com a tasca pendent que es desprèn de l'estudi de (Virós, Jiménez i Montaña, 2025) aquest ens trasllada com a necessitat urgent el fet de reforçar l'educació emocional en aquestes franges d'edat per afavorir una mirada crítica cap als continguts que consumeixen. Una educació que contempli com ens formem els professional de l'educació, des d'on i com, podem esdevenir en agents facilitadors perquè els joves entenguin que el contingut en xarxes és una versió editada de la realitat.
• Promoure converses obertes sobre salut mental en família i a les escoles. Això les persones que treballem en aquest àmbit sabem que és molt complex i que és vital teixir aliances amb professionals i serveis presents als territoris per poder arribar a tenir el major impacte possible.
• Emfatitzar el valor de fonts professionals, diferenciant entre consells informals i orientació terapèutica.
• Promoure conductes saludables per part dels adults i figures de referència és essencial: especialment si tenim en compte que, sovint, nosaltres mateixos consumim i reproduïm continguts que promouen pràctiques poc adequades, sense exercir-hi una mirada crítica.
Les males praxis divulgatives: el cas Marian Rojas Estapé
En aquestes converses no només va sortir l'intrusisme, també aquells que malgrat exercir professions relacionades amb la salut mental, en fan una praxi com a mínim qüestionable. En el cas de l'Estat Espanyol, l’aparició de la psiquiatra Marian Rojas Estapé a un programa de format familiar en prime time " El Hormiguero" ha estat objecte de crítiques professionals per la seva visió reduccionista de la salut mental. Resulta evident que les seves intervencions i xerrades , ocupant foros importants com per exemple, vídeos promocionats per entitats bancàries, li han servit de gran plataforma de promoció del seu llibre" Encuentra tu persona vitamina" perquè veiem quin acaba sent un dels principals objectius d'aquesta influencer del benestar.
Sobre aquesta figura, altres professionals de la salut mental com el neuropsicòleg Nacho Roura, afirma que reduir els problemes emocionals a qüestions neuroquímiques com dopamina o cortisol invisibilitza factors socials, econòmics i estructurals que condicionen el benestar emocional. (Roura, 2025).
Aquest cas evidencia la necessitat d’una divulgació més rigorosa i crítica que no reforci missatges simplistes ni culpabilitzadors.
Així doncs, caldria reflexionar per actualitzar la llei de comunicació audiovisual amb l’objectiu d’adaptar-la a noves formes de divulgació que comportin possibles greuges per a la salut. L’objectiu d’aquesta revisió de la llei ha de estar enfocada de forma que es pugui garantir un control per part dels mitjans de comunicació cap a la difusió de determinats continguts en horari protegit i amb algun tipus d’indicador visual i acústic que especifiqui l’advertencia durant la seva emissió i quins riscos comporta.
Conclusió
A mode de tancament de les meves paraules, i amb la intenció que aquestes reflexions personals serveixin com a punt de partida per a un debat ric i profitós, vull deixar clar el meu posicionament respecte al tema. Considero que, sense un marc crític, cal tenir present que existeixen una sèrie de continguts i de persones —la majoria ben patrocinades— amb un gran poder d’influència. Aquesta estratègia de seducció està dirigida a un sector de la població que gairebé ha nascut i crescut en l’era digital; sense alternatives adequades, la seva exposició pot afectar greument el desenvolupament emocional dels adolescents i joves.
Per això, fomentar l’alfabetització digital des d’un enfocament interseccional, que promogui el pensament crític i l’accés a informació fiable, és fonamental perquè els joves puguin navegar aquest entorn amb major seguretat, autonomia i salut mental. En aquest camí, l’educació popular i el teatre de les oprimides poden esdevenir una alternativa transformadora com:
• Espai col·lectiu de reflexió i acció: Tant l’educació popular com el teatre de les oprimides parteixen de la idea que tothom té coneixements i experiències valuoses. Això genera un espai horitzontal on els i les joves poden pensar conjuntament sobre com la seva vida quotidiana es veu afectada per les dinàmiques de poder i pels discursos digitals dominants.
• Desmuntar la seducció mediàtica: El teatre permet posar en escena situacions reals o simbòliques (com la pressió de les xarxes, els influencers o la violència digital) i assajar respostes col·lectives. Així, allò que sovint sembla “natural” o inevitable es pot qüestionar i transformar.
• Enfocament interseccional i crític: El teatre de les oprimides no és només expressió artística; és una metodologia política que ajuda a visibilitzar opressions creuades (de gènere, classe, origen, cos, etc.) i a pensar alternatives. D’aquesta manera, encaixa amb la necessitat d’una alfabetització digital crítica que apunti a la complexitat de les experiències juvenils.
• Impacte emocional i vivencial: A diferència d’una formació més acadèmica, el treball corporal i creatiu permet als joves connectar amb les seves emocions i expressar-les, cosa essencial per reforçar la salut mental en un context de tanta pressió digital.
Així doncs, el teatre de les oprimides i l’educació popular poden esdevenir no només un complement, sinó una via transformadora per aconseguir que els joves no siguin simples receptors de continguts, sinó agents crítics i creatius capaços de disputar el relat digital dominant.
Amb tot això, la pregunta que ens queda oberta és clara: com ens posem mans a l’obra per convertir aquestes eines en pràctiques reals i quotidianes? Convido, doncs, a reflexionar plegades sobre com fer del pensament crític i de la creativitat col·lectiva una estratègia comuna per enfortir la nostra joventut davant els reptes del món digital.
Rubèn Toro Àlvarez
Treballador juvenil i Dinamitzador de Teatre Social Cecciola-Barcelona, Agost/Setembre 2025
Informació Soledad Soler “La Revelada: Fotografia per a la transformació social” La Revelada
Bibliografia consultada
Virós-Martín, C., Jiménez-Morales, M., & Montaña-Blasco, M. (2025). Adolescentes, TikTok e Instagram: percepciones sobre el impacto de las tecnologías digitales en su vida social. Revista De Comunicación, 24(1), 519–537. https://doi.org/10.26441/RC24.1-2025-3774
Roura 2025 Críticas a la psiquiatra Marian Rojas Estapé por lo que dijo en 'El Hormiguero': un experto desmonta su discurso | Sociedad | Cadena SER
INSTITUTO MUJERES OT8.indd (2023)
López Bravo, M. (2023, març 15). Xarxes socials i trastorns alimentaris a les joves. Ara.cat. Xarxes socials i trastorns alimentaris: què hi podem fer? - Mercè López-Bravo
