Original d’Andie Nordgren, The short instructional manifesto for relationship anarchy, el 6 de juliol de 2012. Traducció de Pere Picornell a Amors Plurals.
Això és una nova traducció/adaptació d’un fulletó sobre anarquisme relacional escrit per mi, Andie Nordgren, publicat en suec sota el títol “Relationsanarki i 8 punkter”, per Interacting Arts al 2006. Hi ha més coses en suec a http://www.andie.se – una pàgina web que vaig portar activament entre el 2004 i el 2008, quan l’anarquisme relacional va ser definit i explorat per mi i d’altres.
L’amor és abundant, i cada relació és única
L’anarquisme relacional qüestiona la idea que l’amor és un recurs limitat que només pot ser real si es limita a la parella. Tens capacitat per estimar més d’una persona, i la relació i l’amor que sentis per aquesta persona no disminueix l’amor que sentis per una altra. No classifiquis i comparis la gent i les relacions – aprecia els individus i la teva connexió amb ells. No necessites anomenar primària a una persona per tal que la relació que hi tens sigui real. Cada relació és independent, i és una relació entre dos individus autònoms.
Amor i respecte en comptes de drets i privilegis
Al decidir no basar una relació en el sistema de drets i privilegis estàs respectant la independència i autodeterminació dels altres. Els teus sentiments per una persona o per la vostra història junts no t’atorga el dret de controlar-lo ni de manar-li complir amb el que es considera que és normal en una relació. Explora com podeu vincular-vos sense caure en limitacions ni creences personals. En comptes de buscar compromisos en cada situació, deixa que els qui estimes triïn els camins que preservin la seva integritat intacta, sense deixar que això signifiqui una crisi per la relació. Mantenint-se al marge dels drets, privilegis i exigències és l’única manera d’assegurar-se que esteu en una relació realment mútua. L’amor no és més “real” quan la gent crea els compromisos els uns amb els altres, ja que el motiu de crear-los és que forma part del que s’espera que passi.
Busca el teu conjunt de valors en les relacions
Com voldries ser tractat pels altres? Quins son els teus límits i expectatives essencials en totes les relacions? Amb quina mena de gent t’agradaria passar la teva vida, i com voldries que funcionessin les teves relacions? Busca el teu propi conjunt de valors i aplica’ls a totes les relacions. No creïs normes especials i excepcions per tal de mostrar als altres que els estimes “de debò”.
L’heterosexisme és arreu i dominant, però no permetis que la por et controli
Recorda que estem en un sistema normatiu molt poderós que dictamina què és l’amor real i com hauria de viure la gent. Molta gent qüestionarà la validesa de les teves relacions i a tu mateix quan no segueixis la norma. Amb l’ajut de la gent que estimis treballeu per trobar trucs i escapatòries per contrarestar les normes més problemàtiques. Troba fórmules positives de lluitar-hi i no deixis que la por governi les teves relacions.
Construeix per l’encant d’allò inesperat
La llibertat per ser espontani – d’expressar-se sense por a càstigs o a l’angoixa dels “hauria de” – és el que dona vida a les relacions basades en l’anarquisme relacional. L’organització basada en la voluntat de conèixer-se i explorar-se mútuament – en comptes dels deures i exigències i de la decepció quan aquestes no es compleixen.
Fes-ho veure fins que ho aconsegueixis
A vegades sembla que, per gestionar totes les ruptures amb la norma que implica optar per relacions no-normatives, calgui ser una mena de super-humà. Un bon truc és l’estratègia del “fes-ho veure fins que ho aconsegueixis” – quan et sentis fort i inspirat, pensa en com t’agradaria que fos el teu comportament. Converteix això en pautes senzilles, i segueix-les quan les coses es compliquin. Busca suport i parla amb altra gent que qüestionin la norma, i quan la pressió de la normativitat et porti a comportar-te d’una manera que no és la que t’agradaria, mai t’ho retreguis.
La confiança és millor
Optar per assumir que el teu company o companya no et vol cap mal et condueix a una manera d’enfocar les coses molt més positiva que des de la perspectiva de la desconfiança, on necessites verificar constantment que l’altra persona segueix amb tu en la relació. A vegades les circumstàncies personals d’algú son tan aclaparadores que, senzillament, no li queda energia com per estar pels altres i cuidar-los. Crea el tipus de relació on fer-se enrere o retirar-se sigui ràpidament perdonat i s’hi doni suport, i dóna a la gent molts espais per parlar, explicar-se, veure’t i ser responsables en la relació. No oblidis els teus valors nuclears i de cuidar-te a tu mateix!
El canvi mitjançant la comunicació
En la majoria d’activitats humanes hi ha alguna mena de norma de com s’assumeix que ha de funcionar. Si vols desviar-te d’aquest patró, necessites comunicar-te – d’altra manera les coses tendiran a acabar sent com dicti la norma, ja que els altres es comportaran en base a això. La comunicació i les accions conjuntes pel canvi és l’única manera de trencar-ho. El cor de les relacions radicals ha de ser la comunicació i la conversa – no només com a eina d’emergència que es faci servir per resoldre “problemes”. Comuniqueu-vos en el context de la confiança. Estem molt acostumats a gent que mai diuen realment el que pensen i senten – i cal llegir entre línies i extrapolar per trobar el que realment volen dir. Aquestes interpretacions només poden construir-se basant-se en experiències prèvies – habitualment basades en la norma de la que vols escapar. Pregunteu-vos les coses els uns als altres, i sigueu explícits!
Personalitza els teus compromisos
La vida no tindria massa estructura o significat sense reunir-nos amb altres persones per aconseguir fer coses – construir una vida plegats, criar fills, comprar una casa o créixer junts a les verdes i a les madures. Per aquests propòsits acostuma a caldre molta confiança i compromís entre les persones per dur-los a terme. L’anarquisme relacional no vol dir no comprometre’s mai a res – es tracta de dissenyar els vostres propis compromisos amb la gent que t’envolta, i d’alliberar-los de la norma que dictamina que hi ha certs compromisos que son indispensables perquè un amor sigui real, o que certs compromisos com criar fills o viure plegats han de sorgir d’una mena de sentiments en particular. Parteix de zero i sigues explícit en quina mena de compromisos vols amb els altres!
