La cita procedeix del llibre Pedagogia del grup i del projecte, una aproximació a l'obra de Joaquim Franch de J. Trilla (2000) i il·lustra amb molt d'encert la relació entre el projecte d'intervenció professional i els projectes dels altres protagonistes de l'acció col·lectiva. Tot i que a la cita es parla de grups d'animació d'adolescents, la reflexió s'ajusta bé a tota mena d'organitzacions o grups-motor.
La pedagogia del projecte té dues cares. Dues cares que venen a coincidir amb les dues accepcions en què feia servir J. Franch la paraula "projecte". (...) La primera: el projecte d'activitat que es genera (amb una participació i l'altra de l'educador) al grup. Com s'ha vist, al marc d'aquesta primera consideració de la idea de projecte, l'educador intervé per possibilitar el projecte (...) del grup, per elucidar-lo, donar-li consistència, profunditat, per ampliar-lo i ajudar el grup a seleccionar segons criteris de significativitat real. Però fins aquí és com si l'educador actués només subsidiàriament, com si la tasca es limités a romandre a l'expectativa del que el grup vagi generant. L'animador, fins ara, és una ajuda, una crossa, un recurs més per al grup, una condició de possibilitat del projecte (dels membres). És com si l'educador no tingués per si mateix un projecte, només consisteix a col·laborar en el projecte (dels membres).
El notori que aquí falta alguna cosa. I el que falta és precisament afegir-hi l'altra dimensió de la pedagogia del projecte (...) el projecte educatiu o d'influència, (...) l'experiència que es proposa viure als nois (i per què) i quines habilitats o aprenentatges, quin nivell d'autonomia, quines actituds i quins valors es vol contribuir a desenvolupar-hi...
És absolutament necessari, com a condició de l'eficàcia de la invenció, tenir un projecte educatiu precís. Però no només per orientar l'acció de l'educador, sinó també (i ja que l'educador ha de fer explícit el projecte als destinataris) per aconseguir que els nois identifiquin quina és l'acció que s'exerceix a prop seu i perquè es puguin contrastar. Perquè el projecte educatiu, com a projecte d'influència, per a J. Franch és, en realitat, una proposta, la proposta de valors que l'educador o la institució fa als nois. És, en les mateixes paraules, un repte, una interpel·lació (...) que té una funció de provocar la seva resposta i, per tant, el seu moviment personal.
Aquest caràcter de proposta (només de proposta) del projecte educatiu, en certa manera, ho relativitza. El projecte no és un absolut, que s'hagi de portar a la pràctica sense canviar-lo; però és que, a més, no es pot portar a la pràctica tal com havia estat formulat per l'educador, perquè el pas de la proposta a la realitat correspon als altres: als nois i noies que l'assumeixen o no, que la distorsionen en fer-la seva parcialment. Aquesta és una característica essencial de la proposta educativa: l'actor no és el que proposa sinó el destinatari de la proposta, i només la pot portar a la pràctica enfrontant-se amb qui l'ha proposada i amb la situació viuen junts...
Ser conscient que el projecte, perquè realment adquireixi aquest sentit de proposta, haurà de ser reformat, deformat, manipulat pel destinatari, no implica en cap cas deixar de creure: tan important com la capacitat de veure el projecte en termes relatius ho és la capacitat d'afirmar-ho (...)
El tancament de la pedagogia del projecte de J. Franch és a la trobada dels dos projectes. Una trobada que suposa que cap dels dos projectes serà el que arribi a fer-se. Quan deia que l'educador amplifica i dona profunditat al projecte d'activitat del nen o del grup, certament estava dient que l'educador deforma aquest projecte en confrontar-lo amb el seu propi projecte educatiu. I, de la mateixa manera, el noi o el grup inevitablement hauran de deformar el projecte d'influència de l'educador en entrar en confrontació amb els interessos i les vivències que conformen el seu projecte d'activitat.
