GUILLEM MARTÍ a La Directa. Article publicat al número 524
1. Pacificar la pista esportiva: instal·lar-hi bancs o vegetació al voltant, propiciar-hi altres tipus d’ús, pintar jocs a terra o organitzar esports alternatius i dies sense pilota, i desjerarquitzar-la per mitjà de la implementació de torns per classes o cursos i amb la intervenció proactiva de l’adult.
2. Generar nous entorns íntims protegits per mitjà de la instal·lació d’elements separadors: jardineres, mobiliari, una caseta o una tenda. Permetre l’ús d’espais interiors com el gimnàs, el menjador o la sala d’experiments.
3. Instal·lar hamaques entre arbres, una tarima, bancs i taules, per poder relaxar-se, esmorzar assegudes, llegir o dibuixar i jugar a jocs de taula. Sortir al pati a fer classe fa possible reentendre el pati com un espai educatiu més.
4. Fer els espais més reconfortants i interactius: incloure-hi elements de decoració, com murals amb missatges coeducatius fets pels infants; disposar de material, com un carretó amb llibres. Instal·lar un rocòdrom horitzontal en un mur que no tingui cap ús permetrà la pràctica d’una motricitat alternativa.
5. Disposar de mobiliari que permeti el joc simbòlic: cabanes, taules d’experimentació, un sorral, baguls o caixes amb materials diversos. Anar-lo canviant d’acord amb l’ús equitatiu que se’n faci. Organitzar un sistema perquè l’alumnat s’involucri en la seva cura i gestió.
6. Fer més gran l’hort i integrar-lo a l’ús del pati. Instal·lar arbres, bancs de fusta, roques i troncs on seure, fer equilibris o escalar, cúpules o túnels fets de canya o vímet, etc. Generar espais d’ombra, d’intimitat, de trobada, de contacte i experimentació amb la natura i de mobilitat motriu no expansiva.
7. Tractar amb una actitud proactiva els conflictes, per mitjà de la interseccionalitat; promoure la cooperació, l’ajuda mútua, les cures i la corresponsabilitat, i estimular jocs alternatius que impliquin una participació mixta.
