Font: vikipedia. L'efecte Mandela, batejat amb aquest nom per la pseudocientífica Fiona Broome, és el nom amb què es coneix popularment el fenomen de confabulació compartida per diverses persones. Rep el nom del Premi Nobel de la Pau sud-africà Nelson Mandela, ja que, quan s'anuncià la seva mort en 2013 diverses persones afirmaren recordar que Mandela havia mort als anys 80.
S'han donat diverses explicacions al fenomen (diverses d'aquestes de caràcter pseudocientífic) malgrat que existeix ampli consens sobre la raó d'aquest efecte. Tots els records es reconstrueixen periòdicament al llarg de la vida d'una persona, i són modificats a través d'estímuls tant interns com externs. Les referències a un record diferent (ja sigui per mitjà de converses amb altres individues o de mitjans de comunicació que propaguen una idea equivocada) modifiquen la pròpia experiència i modelen els records originals, tot plegat reforçat pels biaixos de confirmació i les dissonàncies cognitives.
Exemples
L'efecte Mandela es produeix en una gran varietat de contextos diferents, sovint relacionats amb memòries d'infantesa. Alguns dels exemples més notables es llisten a continuació.
- Mickey Mouse és recordat amb tirants, malgrat no en porta.
- Mickey Mouse és recordat sense cua.
- A la saga de pel·lícules Star Wars mai s'hi diu exactament la frase «Luke, I am your father» (anglès) o «Luke, yo soy tu padre» (espanyol), tot i que molta gent afirma recordar aquestes cites.
- Quan es va canonitzar Teresa de Calcuta en 2016, molta gent recordava que s'havia canonitzat en 1990.
- Encara que molta gent recorda l'home del logotip del Monopoly vestint un monocle, no en porta pas cap.
- Hi ha gent que recorda la frase «Ladran Sancho, señal que cabalgamos» de l'obra El Quixot, malgrat que no hi apareix.
- A Espanya molta gent recorda haver seguit en directe el cop d'estat del 23 de febrer de 1981, mal que només es va retransmetre per ràdio.
- A la pel·lícula Casablanca no s'hi diu la frase «toca-la una altra vegada, Sam» ni cap de similar. Aquest fals record apareix per diverses versions idiomàtiques del llargmetratge.
- Efecte de la desinformació: si no tens un record profund d'un fet concret, algú t'explica el que va passar en aquell moment i això que et diu és mentida, és possible que la teva memòria fixi com a cert aquest fet fals basat en el que t'ha comptat altra persona.
- El biaix de confirmació: la nostra ment tendeix a buscar, interpretar o recordar informació de manera que confirmi les nostres creences o hipòtesis. Com més et atregui l'Efecte Mandela, més forats veuràs en el passat que confirmin aquest efecte.
- Criptomnesia: el nostre cervell a vegades pot col·locar coses que hem imaginat en el lloc de la memòria. Així comencen molts Efectes Mandela, amb algú que va imaginar certa cosa i després l'hi va comentar als altres.
- Falsa atribució a la memòria: tot i que els fets no canvien, poden ser erronis. Si des de sempre havies sentit que a l'home de Tiananmen li atropellava un tanc (tot i que és fals), és normal que, quan et diguin que això no va ser així, "visualitzis" aquesta escena. Les nostres ments no estan predisposades per naturalesa per acceptar noves interpretacions de coses que donàvem per segures.
- Falsa memòria: trastorn mental comú entre els afectats per l'estrès posttraumàtic, de vegades, si hem viscut algun fet traumàtic, el nostre cervell s'adapta el viscut a uns nous records més acceptables (aquesta només podria ser una resposta circumstancial a alguns dels episodis de l'Efecte Mandela que afecten només a la memòria particular d'una persona).
- Dissonància cognitiva: com en la mala atribució de la memòria, si alguna cosa que t'expliquen contradiu la teva interpretació d'una dimensió de la realitat (com pot ser un record o les teves creences ideològiques més ferms) el teu cervell rebutjarà aquesta nova interpretació i la informació que la acompanyi.
- Confabulació: efecte que pateixen algunes persones pel qual produeixen de forma inconscient records incorrectes sobre els detalls més trivials (això es percep en la majoria dels Efectes de Mandela), encara que podria arribar a nous records més complexos. En general, la gent que el pateix són persones extremadament confiades en els seus records i normalment es resisteixen a qualsevol evidència contradictòria.
