Cal deixar de normalitzar el model actual de les nostres ciutats. Ara no són un lloc sa, ni segur, ni agradable
GUILLE LÓPEZ | Eixample Respira | Sentit Crític. Exigim a les administracions que s'afanyin a fer un canvi de model de mobilitat, on els vehicles de motor no siguin els que ocupen el 60% de l'espai públic
Barcelona i les ciutats principals del nostre país, com tantes altres ciutats al món, estan en un procés irreversible de transformació de l’espai públic i del model de mobilitat. Després de tot un segle XX, en què les ciutats han anat cedint de manera constant espai als vehicles de motor, hem arribat a un punt de saturació que fa ineludible replantejar-nos el model. Si donem un cop d’ull als nostres carrers, l’evidència resulta òbvia: el vehicle privat ocupa a ciutat més del 60% de l’espai públic, quan, en canvi, és el transport escollit per poc més d’un 20% de la població. La majoria, per cert, homes, blancs i de classes mitjanes i altes.
Després de molts anys d’inversions milionàries en propaganda per part de la indústria de l’automòbil i en infraestructures automobilístiques per part de les administracions, la ciutadania hem anat assumint i acceptant aquest model de mobilitat. Hem normalitzat els perjudicis que comporta i hem acceptat una idea de progrés i d’èxit que suposadament no es poden desvincular de la possessió i l’ús d’aquests tipus de vehicles motoritzats. Això ens ha portat a la ciutat pàrquing actual, als carrers autopista, on tot el que no estigui consagrat al vehicle de motor queda relegat als marges, subordinat al veritable rei de l’espai públic.
Si això no fos prou, aquesta invasió no arriba sola. L’acompanyen tot un seguit d’externalitats negatives que ens fan la vida encara més difícil: sinistralitat, contaminació i soroll. Externalitats que ens afecten a tots, però especialment els més menuts. Segons dades de la Guàrdia Urbana, a la ciutat de Barcelona cada any es produeixen més de 200 atropellaments a menors d’edat. Segons dades de l’Agència de Salut Pública, cada any es diagnostiquen 525 nous casos d’asma infantil, un 33% del total provocat directament per la mala qualitat de l’aire a la ciutat. S’han publicat també estudis que demostren que l’exposició dels infants a la contaminació de l’aire a l’entorn escolar afecta negativament el seu desenvolupament cognitiu, la seva capacitat de memòria i de concentració. Aquestes són dades, com moltes d’altres, que científics d’aquí, com el doctor Jordi Sunyer, fa més de 10 anys que estan denunciant.
Davant d’aquests fets, davant d’aquestes evidències, cada vegada som més famílies, veïnes i veïns que no acceptem restar de braços plegats i exigim a les administracions una major promptitud a l’hora de portar a terme aquest canvi de model. És una qüestió de salut, de justícia social i de voluntat política, i no d’impediments tècnics. No entenem com els diferents governs continuen tenint reticències a fer aquests canvis de manera valenta i generalitzada, i tampoc com els partits de l’oposició no els reclamen. És un canvi de model que ja s’està produint amb èxit a les ciutats principals del món, com ho demostren els plans de govern de Sadiq Khan a Londres o d’Anne Hidalgo a París. Els partits que tinguin l’ambició de governar les nostres ciutats han d’aspirar a liderar aquestes transformacions, i, en tot cas, no poden restar-ne al marge o anar-hi a remolc.
Les nostres ciutats s’han convertit en un indret on ens qüestionem si val la pena viure-hi i fer créixer les nostres filles i fills. No són un lloc sa, ni segur, ni agradable. I és d’aquí on sorgeixen moviments de protesta com la Revolta Escolar o la Revolta Veïnal, impulsats per plataformes veïnals, de base i transversals, com seria el cas d’Eixample Respira i de les més de 120 associacions de familiars d’alumnes (AFA) de Catalunya que participem en aquests moviments.
Des de la Revolta Escolar, cada dos divendres i en municipis de tot el país (Badalona, Barcelona, Cardedeu, Girona, Mollet del Vallès, Olot, Sabadell i Sant Cugat), les AFA de moltes escoles estem tallant el trànsit a la sortida de l’escola per demanar uns entorns escolars segurs i pacificats, amb menys contaminació i menys soroll. Demanem una reducció de carrils de circulació als entorns escolars, la limitació de la velocitat a un nivell segur de 20 km/h, i també la millora dels accessos a peu i amb bicicleta per fomentar la mobilitat activa. El divendres 4 de juny farem el nostre 12è tall, últim d’aquest curs, en una protesta que no té intenció d’aturar-se aquí i que ja està preparant la seva tornada al setembre.
Cal deixar de normalitzar el model actual de les nostres ciutats. Ara no són un lloc sa, ni segur, ni agradable
En definitiva, cal deixar de normalitzar el model actual de ciutat, i entre totes exigir unes ciutats on el cotxe i la moto tinguin l’espai que els pertoca, i no més. Unes ciutats on desaparegui la sinistralitat viària, i puguem caminar tranquils. On les persones recuperem els carrers per relacionar-nos entre nosaltres. On es pugui respirar un aire que no ens perjudiqui la salut. On puguem obrir les finestres de les nostres cases i de les nostres escoles, sense haver de suportar el soroll que patim avui en dia. On la ciutadania disposi d’un transport públic, sostenible i eficient, que garanteixi el dret a la mobilitat sense perjudicar la gent que hi viu i treballa, en aquestes mateixes ciutats. On caminar i anar amb bicicleta no siguin activitats d’oci relegades als caps de setmana, sinó promogudes a opcions de primer ordre i de ple dret a la mobilitat metropolitana.
Aquesta ciutat, més d’hora o més tard, arribarà. I mirarem enrere a tots aquests anys de domini del cotxe i ens farem creus d’haver acceptat viure en les condicions actuals. Per la salut i pel benestar de tothom, perquè les nostres ciutats no deixin de ser llocs pròspers i dinàmics amb igualtat d’oportunitats per a tothom, fem que aquests canvis arribin com més aviat millor.
