Les veus de revolta. L’Observatori de Moviments Socials neix per visualitzar l’estat i les lluites dels moviments socials actuals, i especialment dels moviments que sorgeixen des del veïnat dels barris perifèrics de Barcelona, Nou Barris i Montcada i Reixac.
Si voleu més informació d’aquest col•lectiu imaginari ho trobaràs aquí: http://miedoambientemir.wordpress.com/
Visualitzant per la xarxa els moviments socials a Montcada i Reixac hem topat a facebook amb un col•lectiu que es diuen Les Fades Cabrejades.
Ens hem posat en contacte mitjançant el seu facebook, i ens van contestar que si volíem informació d’elles podíem visitar el seu bloc, però des de Les Veus d’Revolta volíem arribar més lluny, vam demanar a Les Fades Cabrejades trobar-nos i així elles explicar-nos els seus objectius.
Les Fades Cabrejades van acceptar la trobada amb nosaltres, però ens van rebre al més pur estil d’una guerrilla armada, amb molta precaució i a un lloc remot de la muntanya de la Serralada de Marina.
Per sorpresa nostre, descobrim que darrera Les Fades Cabrejades no hi ha un col•lectiu, descobrim que estem davant d’un col•lectiu imaginari, com elles diuen.
La provocació com eina d’agitació…
Segons ens comenten les mateixes fades, elles no són rés, són un moviment que neix al 2013 arran les queixes del veïnat de Can Sant Joan de Montcada i Reixac per l’estat del Rec Comtal, i veient que poc havia canviat amb l’entrada de la nova regidora de Medi Ambient de Montcada i Reixac, decideixen aprofitar aquell moment per obrir un debat, primer a les xarxes socials i poc desprès al carrer, ja que aconsegueixen agrupar a uns veïns i veïnes en defensa del medi ambient que prenen el nom obrim vies, però avui, Les Fades Cabrejades segueixen alliberades, i no volen formar part de col•lectius, assemblees…
LVd’R: Qui sou Les Fades Cabrejades?
LFC: Som guerrilleres, formem part de la Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa, som la guerrilla en sí mateix, però camuflades sota aquest nom, ja que ens vam presentar a la xarxa amb el nom de la guerrilla, a facebook, però ja sabeu com funciona això de les xarxes i la llibertat d’expressió, també degut a que hem sigut una mica (massa) pesades… sumant, sumant, fent amics i amigues, i els atacs constants, doncs ens van tancar el perfil de la Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa, però abans d’aparèixer de nou com Les Fades Cabrejades, vam obrir d’altre perfil que no va durar més d’una hora. Des de llavors hem deixat de fer el troll… a twitter la mateixa història.
LVd’R: Però feu actes al carrer, són vostres els “atacs d’art brossa”?
LFC: Si, es veritat això, nosaltres vam començar a fer xarxa, a connectar amb gent interessada en promoure el debat al carrer, però que nosaltres no hem començat res, a Montcada i Reixac, abans de nosaltres ja existien entitats que defensen el medi ambient, com el Grup de Medi Ambient, la Plataforma Antiincineració i denunciar l’estat de degradació dels nostres entorns naturals, entitats com la Màquia per exemple, ja feien, i fan feina, molt abans que sortíssim nosaltres d’entre la malesa del bosc.
Com cridar l’atenció, i com obrir el debat, i donar-l’hi un aire fresc a aquest tema?, doncs vam pensar la manera i ens vam decidir portar la nostre denuncia amb ironia, amb una mica d’humor, però amb tota la mala llet del món, i així va començar el que diem “atacs d’art brossa”.
Aquest atacs formaven part de la campanya “la merda que no veus a la muntanya, la baixem a teva porta”, que tenia la intenció de fer arribar a la gent nostre denuncia, obligant-los a visualitzar als carrers de la ciutat de Montcada i Reixac un problema que afectava als entorns naturals, ben plens d’abocadors i deixalles per tot arreu, i així, fent monuments de merda, i deixant el missatge: Montcada és l’abocador del Vallès, la gent va començar a parlar de la guerrilla i del problema de la degradació dels entorns naturals de Montcada i Reixac.
Tot així sabem que no canviarem l’actitud de la gent que no respecta els entorns naturals, ni hem aconseguit arribar enlloc, però seguim i seguirem denunciant aquells problemes que afectin al territori, ja siguin per qüestions medi ambiental, degradació del patrimoni, agressions als entorns naturals… i donant veu a aquelles activitats que vagin dins la temàtica que tractem, especialment al Municipi de Montcada i Reixac.
LVd’R: Bé, no heu arribat enlloc? Això no és el que diu la gent al carrer!.
LFC: I què diu la gent?… nosaltres no acostumen a sortir de la muntanya, i bé, si que ens arriben veus i ens comenten que gràcies a nosaltres s’està parlant de la degradació dels entorns naturals, del tema dels abocadors, i que gràcies a Obrim Vies nostres queixes arriben a les orelles dels polítics del consistori, però això a servit d’alguna cosa?, si és així ens alegrem, si hem aconseguit remoure consciències i gràcies a nostre denuncia l’ajuntament a fet, o diu que vol fer, un pla de recollides d’abocadors, ens alegrem, que ara hi ha més preocupació pel territori, ens alegrem també, però nosaltres no hem fet res, provocar el debat només, la feina la fa la gent al carrer, a les assemblees, i són ells i elles, les persones de carn i ossos qui han aconseguit que la gent parli dels solars buits, del deteriorament del paisatge, d’obrir el debat sobre un territori oblidat per les institucions, és la gent que s’encarrega de donar la cara, no com nosaltres que ens considerem un col•lectiu imaginari, que físicament no existim… a vegades ens hem fet ben visibles… n’hi ha de fades i follets per tot arreu, però és difícil de trobar-nos, sabem on i quan hem d’aparèixer…
LVd’R: Llavors, on voleu arribar si vosaltres mateixes considereu inútil vostre feina?
LFC: buf, bé, considerem inútil el que fem, ja que nosaltres podem plasmar un problema o enviar un missatge alertant d’una situació, i que arribi des de la pantalla a molta gent, amb un bombardeig d’etiquetes” a facebook arriba nostre missatge ben lluny, però ja està, visualitzem un problema, a vegades amb molta duresa contra els polítics de torn, però sense perdre el respecte, però amb mala llet, sí, provoquem el debat, però considerem que si la gent no es mou, nosaltres no som útils.
Nosaltres vam néixer espontàniament del no res, nostre idea va sorgir ben enmig d’un abocador de deixalles, i des de llavors hem denunciat i hem posat la primera pedra per exemple amb el tema de la recuperació de les vinyes, recuperant el patrimoni històric dedicat al cultiu del raïm, però ja està, tot el que ha vingut desprès ha sigut gràcies a les persones, nosaltres ens hem limitat a donar veu a aquestes persones que en assemblea han continuat el debat que hem obert, si hem d’ agrair a algú de que això continuí és gràcies a la gent, a aquestes persones s’ha d’agrair i no a nosaltres.
Podem dir que nosaltres hem deixat caure la pedra barranc a baix, i ara la pedra continua rodant…
LVd’R: Us traureu les màscares algun dia?
LFC: No, morirem amb elles posades, som els sense rostre, no tenim ni volem caminar sota una sigles, o caminar amb un col•lectiu en concret, no per no implicar-nos, volem continuar caminant soles, amb el temps, tots i totes, follets i fades de la Guerrilla acabarem amb aquesta “pantomima” d’anar de follets i fades, però de moment tenim feina assegurada al menys fins al 2015.
LVd’R: Fins al 2015?
LFC: Solament podem avançar això… no comentarem res del nostre futur, ja que no volem donar moltes pistes. Tenim feina, al menys fins el 2015.
Si voleu més informació d’aquest col•lectiu imaginari ho trobaràs aquí: http://miedoambientemir.wordpress.com/
