Helios Gómez: gitano, llibertari i avantguardista

Helios Gómez Rodríguez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956) va ser un pintor, cartellista i poeta, membre de les avantguardes culturals barcelonines de principi del segle xx. També destacà pel fet de ser promotor, membre fundador i primer president del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya, creat el 1936 a Barcelona per a defensar la Segona República amb el cartellisme militant. Va ser el representant més emblemàtic del grafisme ibèric de la primera meitat del segle xx. Políticament, fou un revolucionari i militant comunista llibertari durant la Guerra Civil espanyola.

“Un jour viendra, en què els productors no es veuran tractats com avui es veuen, un dia vindrà, en el qual els que tot ho produeixen -obrers intel·lectuals i manuals- seran els veritables amos de tot el que ha estat produït en el transcurs de les generacions que ens va precedir”

Va créixer entre pinzells i proclames anarquistes, amb l'epicentre al Kursaal, lloc de reunió artística i política en una ciutat on es barrejava al carrer la devoció popular de tocs gairebé pagans, amb la iconoclàstica més anticlerical. Un medi singular que va ajudar a formar un "artista realista, populista i d'avantguarda, activista polític i gitanista militant, comunista llibertari i flamenc dels que canten i ballen", segons Pedro G. Romero.

Al Kursaal Gómez, que ja estava vinculat a la CNT mentre col·laborava a la revista Mediodía del liberal catòlic Rafael Laffón, va exposar les seves primeres estampes futuristes de la Setmana Santa, abans del seu periple europeu, que el portaria a París, Brussel·les, Amsterdam, Viena, Moscou o Berlín, on va conèixer les darreres novetats artístiques i on va publicar Dias de ira, a benefici de l'AIT. Dias de ira, una novel·la gràfica sobre el cicle de lluites que va de la Dictadura de Primo de Rivera a la imminent caiguda de la monarquia, superposa referents del futurisme amb el flamenc, els toros i els passos de Triana que tan bé coneix Gómez, amb elements abstractes, constructivistes i realistes.

En l'agitadíssim primer bienni republicà, Helios Gómez estreny el seu compromís polític ingressant al Partit Comunista sense deixar de ser mai un àcrata. L'any 1932 va ser convidat a participar en el Congrés Internacional d'Artistes Proletaris que se celebrava amb motiu dels vint-i-cinc anys de la Revolució d'Octubre. Allà hi descobreix el reconeixement de la cultura gitana, però també la repressió ferotge de l'estalinisme. Les seves obres exposades al Museu Puixkin –de les que en sortirà La revolución española, el seu segon llibre– són censurades, les seves intervencions públiques vigilades i fins i tot la seva companya Ira Weber s'afegirà a la llista de desapareguts al Gulag.

Lluita dibuixant i pintant, escrivint i recitava Lorca, canta i balla flamenc, però també, lluita com un soldat de la revolució durant la Revolució d’Octubre del 1934 i evidentment durant la Guerra Civil, des del primer dia.

Després de passar pels camps de Vernet i Argelers, és traslladat a Algèria d'on pot retornar amb un salconduit. Expulsat de Sevilla per noves denúncies, sembla possible un retorn a una certa normalitat artística i cultural –fins i tot a una militància clandestina– en plena postguerra barcelonina. Funda la Casa d'Andalusia amb un militar franquista, exposa a la galeria Arnaiz i pinta els murals de la Residència Sant Jaume i el Jazz Colón. Però, noves persecucions el porten a la Model, on hi pinta la Capella Gitana, tot taral·lejant Angelitos Negros, sense abandonar mai el seu esperit rebel i la seva identitat gitana. Mort l'any 1956, poc després de sortir de la presó, durant anys el seu fill Gabriel ha reivindicat la figura i l'obra paterna, que es pot resseguir en l'exposició comissariada per Pedro G. Romero, mentre no hi ha notícies sobre una hipotètica recuperació de la Capella Gitana a la Model, tancada com a presó des del 2017.