Els i les professionals de l’Acció Comunitària

 Bernat Valls | Llei d'Engel.  És imprescindible tenir present a què ens dediquem. Ho hem de tenir clar les persones i institucions que tenim la  responsabilitat d’impulsar polítiques públiques, i també les professionals que finalment les duen a terme. Això vol dir en el primer cas legitimar aquests processos dins i fora de l’organització, i facilitar que aquests es puguin dur a terme. En el segon vol dir unes professionals amb un rol propi, desenvolupat a partir de les dimensions de l’Acció Comunitària (estratègica, metodològica, relacional), la formació contínua i la generació de coneixement. Necessitem professionals que treballin des del rigor professional, la evidència, i que tinguin la capacitat de ser agents de transformació però alhora siguin capaces de documentar-ho.  


Històricament el món de l’Acció comunitària en la seva vessant professional no ha estat restringit a uns estudis o professions concretes, tot i que han predominat els i les professionals del treball social, la educació social, l’animació sociocultural o també d’altres camps com la pedagogia, la sociologia, la infermeria o la medicina.

Treballar en un entorn amb poc reconeixement professional, sumat a la dificultat per obtenir recolzament per activitats que en aparença  no produïen un benefici directament mesurable, va fer que aquelles tasques preventives i de dinamització (empoderadores, reivindicatives, festives, vertebradores…) recaiguessin en qui estava disposat assumir-les, arribant en molts casos a la professionalització a partir de l’experiència activista i/o voluntària, però sense una base formativa sòlida. És en aquest sentit que – malauradament en molts casos – el treball sistemàtic, l’avaluació de processos o la recerca han passat a un segon terme davant la vessant d’acció que aquests/es professionals desenvolupaven.

Així, aquests condicionants han conformat un dibuix genèric del/la  professional del treball comunitari com el d’una persona amb una formació inespecífica, amb un alt grau d’implicació en la seva feina, que organitza activitats i dinamitza espais de participació, entre d’altres coses. Aquest/a professional coneix molt bé el territori, i els seus actius. I normalment dins la pròpia organització no es sap ben bé quin és el seu encàrrec professional, cosa que dificulta la valoració de la seva tasca.

Els encàrrecs professionals en Acció Comunitària en molt casos han estat difusos i marcats per la precarietat laboral, o per l’acumulació de tot tipus de tasques que l’allunyaven del seu objectiu principal. Per una altra banda, en el món de l’administració pública també s’ha donat el cas de professionals als qui s’ha fet l’encàrrec comunitari, però que no disposaven de la formació o de la capacitació per dur-ho a terme.

De l’Acció Comunitària es sol dir que tothom en té una idea del què és, però a l’hora de la veritat li diem acció comunitària a coses diferents (treball en xarxa, treball amb la comunitat, coordinacions, territorialització de les accions…), o fins i tot que per si mateixes no hi tenen gaire a veure (treball grupal, projectes dirigits a col·lectius estigmatitzats). I no serà perquè no hi hagi hagut professionals i acadèmics que s’hi hagin dedicat. De tota manera, no és la intenció d’aquest escrit d’entrar en aquesta polèmica, però no podem deixar de fer esment d’aquest fet.

És imprescindible tenir present a què ens dediquem. Ho hem de tenir clar les persones i institucions que tenim la  responsabilitat d’impulsar polítiques públiques, i també les professionals que finalment les duen a terme. Això vol dir en el primer cas legitimar aquests processos dins i fora de l’organització, i facilitar que aquests es puguin dur a terme. En el segon vol dir unes professionals amb un rol propi, desenvolupat a partir de les dimensions de l’Acció Comunitària (estratègica, metodològica, relacional), la formació contínua i la generació de coneixement. Necessitem professionals que treballin des del rigor professional, la evidència, i que tinguin la capacitat de ser agents de transformació però alhora siguin capaces de documentar-ho.  

Aquesta necessitat interpel·la a tots i totes les professionals de la intervenció social i comunitària de les Administracions (equips de serveis socials, equips de serveis d’educació, de ciutadania, de joventut, de participació, professionals d’equipaments comunitaris…) i d’iniciatives privades que actuen al territori. I de manera molt específica interpel·la aquells/es professionals amb un encàrrec específic en l’àmbit comunitari.

Atès el caràcter estratègic de les polítiques d’Acció Comunitària per la Inclusió social, i per la  seva naturalesa de política preventiva,  és necessari l’establiment d’un marc conceptual comú, així com la capacitació professional en Acció Comunitària del col·lectiu de professionals que desenvolupen la seva acció en aquest àmbit, independentment de la seva formació d’origen o del sistema des d’on treballen.

Per incorporar la mirada comunitària a la seva actuació, els i les professionals de la intervenció social han de poder rebre la formació i capacitació necessàries per portar-la a terme amb qualitat, amb l’objectiu que disposin de les eines necessàries poder aterrar els principis de l’Acció Comunitària a les seves realitats. La millora i desenvolupament de les competències professionals en Acció Comunitària comportarà en conseqüència la millora de la tasca que realitza la institució, així com l’enfortiment i la valoració del sector.

Comentaris

Unknown ha dit…
Molt bé! Gràcies per aquest escrit tan interessant!

Etiquetes

antifa antiglobalització apoteosi nècia assemblea Associació autogestió avaluació Badia barri Ca n'Oriac capacitats diferents Centres socials ciberanimació ciutat ciutats en transició col·lapse competència ecosocial comunal comunicació comunicació 2.0 comunitat Consell Escolar consum responsable Cooperativisme creació cultural crisi Cultura de carrer cultura democràtica cultura lliure cultura organitzativa cures decreixement democràcia democràcia cultural desenvolupament comunitari desigualtat desobediència diversitat funcional Documental ecofeminisme educació integral educació no formal educació popular edupunk empatia radical Empoderament equipaments socioculturals escoles feministes espai públic esport estat del benestar ètica hacker feminisme fp gènere gestió ciutadana gestió cultural gestió de conflictes globalització graffiti grup d'acció grups de consum horitzontalitat inèdit viable innovació democràtica intel·ligència col·lectiva interelacions Intervenció social lalluitaeduca libros lideratge llenguatge inclusiu lleure educatiu lleure sociocultural llibres lluita de classes masculinitats mediació comunitària Micromasclismes microvídeo mobilitzacions municipalisme okupa organització PAH participació pedagogía crítica pedagogia llibertària pedagogías invisibles perspectiva de gènere planificació poder poesia política projecte professional quadern de bitàcola reclaim the streets refugiades repressió sabadell servei públic sindicalisme Sobirania alimentària Sociologia solarpunk sostenibilitat suport mutu teatre de l'oprimit terapia antishock transformació treball per projectes violència masclista
Mostra'n més