Re-evolució global o extermini total

Una nova i gran re-evolució global està emergint i és imprescindible per aturar el quasi inexorable auto-extermini total de l’actual civilització i de gran part de les formes de vida, especialment la humana, del planeta Terra.

Una re-evolució, entesa com un conjunt d’evolucions ràpides, dràstiques, efectives, individuals i col·lectives que afecten la globalitat de les inter-relacions humanes i d’aquestes amb la natura.

Una re-evolució post-violenta, que no compta amb la violència perquè la considera un caràcter recessiu de l’hominització, una característica patriarcal i masclista a superar.

Una re-evolució que fa emergir els conflictes latents per activar els canvis necessaris; que fomenta la creació i no la destrucció; que no pretén l’aniquilació dels oponents sinó el diàleg constructiu i la negociació entre iguals: per això cerca la sinergia entre tothom que vulgui fer front als descomunals reptes, emergències i desequilibris que hem d’afrontar per sobreviure. Ha de ser forçosament noviolenta per superar i no agreujar les violències inacceptables que ens colpeixen en el dia a dia: violències culturals, estructurals i corporals que provoquen patiments evitables, especialment a la immensa majoria de cada país i del món; violències que ens infringeixen els poders establerts per perpetuar els desequilibris sobre els que basen la seva dominació destructiva. Les violències contra les dones i les diversitats de gènere, contra els infants, joves i grans, contra els pobles originaris i els pobles ocupats, contra les persones empobrides, racialitzades, migrants, contra persones camperoles, treballadores, emprenedores... Les violències s’exerceixen des del totalitarisme i la repressió física, legal, judicial, mediàtiques, policial..., i des de les polítiques econòmiques, laborals, sanitàries, socials, culturals, mediàtiques... que creen i perpetuen els desequilibris que impedeixen una vida digna i un món habitable per a tothom.

Cada dia veiem també com s’exerceixen violències inacceptables contra totes les formes de vida no humana i els seus hàbitats convertint-los en meres mercaderies, en recursos cobdiciosament explotables o en abocadors de les nostres deixalles contaminants.

Tant les violències contra les persones com contra les altres formes de vida ja tenen un efecte devastador però, el dany no és sols aquest. Totes les civilitzacions tenen data de caducitat i, en el seu apogeu, la majoria dels seus habitants no s’adonen que cada dia que passa s’acosten al seu final. En el nostre cas, no és l’extermini d’una civilització localitzada en una illa o en un indret concret.

Per la dinàmica globalitzadora actual, l’emergència és mundial, i la re-evolució cap a una nova civilització serà global o l’extermini serà total. Cal, per tant, aturar els desequilibris i les violències – físiques, culturals i estructurals- que els provoquen.

Per aconseguir-ho no hem de combatre-les amb més violències ja que tota espiral de violències accelerarà l’auto-extermini. Alhora també, tota passivitat per aturar els desequilibris o tota connivència amb les violències no aturarà l’auto-extermini, el farà agònic, però inevitable.

Aquests dies, i anirà a més, veiem arreu aldarulls, avalots, revoltes, rebel·lions, que tenen la mateixa causa que gran part de la petita delinqüència, dels robatoris, dels saquejos, de les baralles entre iguals, de les violències quotidianes... Són l’expressió i el resultat de la frustració dels sense veu, dels sense futur, dels que el sistema ha exclòs, de les persones que estan sotmeses a duríssimes violències i desequilibris i que no veuen possible canalitzar les seves necessitats pels camins formals que la societat ofereix. Sense menjar, sense ingressos, sense feina, sense papers, sense casa, sense amor, sense dignitat, sense llibertats sense reconeixement; sense protecció, sense seguretat; sense present, sense futur, també sovint sense passat... la ràbia necessita expressar-se, i la destrucció és una veu desesperada quan la creació esperançada sembla impossible.

La resposta a les revoltes no és més violència, ni més repressió. La resposta és la re-evolució que dona veu a qui no la te, que actua per reduir les violències denunciades per les revoltes. Quanta més repressió, més violenta serà la següent revolta. Quanta menys re-evolució global més inevitable i terrible serà l’auto-extermini d’aquesta civilització.

Aquesta re-evolució glocal (global i local alhora) està en marxa, encara no te nom ni, potser, en són conscients els seus protagonistes: els crits dels sense veu, les lluites i els moviments que volen aturar i reduir totes les violències, tots els desequilibris, en tots els àmbits de la vida i en tots els racons del món. Després de la Guerra Freda, la manca d’un projecte global, d’un model alternatiu a les variants del capitalisme, ha fet que el capitalisme neoliberal, molt menys regulat i governat, hagi augmentat el seu impacte genocida i ecocida.

La resistència s’ha organitzat des dels moviments socials especialitzats i les seves xarxes, i amb campanyes, algunes transversals, contra els impactes més nocius en les diferents poblacions i col·lectius, dels diversos països, amb un increment en la coordinació internacional. El Fòrum Social Mundial, en les seves diverses convocatòries arreu del món, va aplegar gran part d’aquests moviments lluites i xarxes; Occupy i el 15M van destacar les greus mancances de les democràcies i del sistema financer.

Òbviament, en el plantejament i en la forma d’acció, el moviment Rebel·lió o Extinció (Extinction Rebellion) és qui més intenta aplegar la necessitat d’un dràstic canvi en el sistema i en l’estil de vida, en aquest cas sota l’amenaça de l’escalfament global que ens està portant a l’extinció com a espècie. Cal seguir amb l’articulació entre els moviments emancipadors (obrer, camperol, feminista, LGTBI, antiracista, pacifista, antimilitarista, ecologista, cooperació, drets humans, cooperativista, habitatge, d’autodeterminació, dels refugiats i migrants, anti-capitalista, d’alternatives econòmiques, monetàries i financeres...)

Recentment dues noves iniciatives la Internacional Convivialista i la Internacional Progressista intenten ser espais de generació d’aquesta nova re-evolució, en el camp de les idees post neoliberals i en el camp d’unes accions mundials més coordinades.

Si volem generar una civilització equilibrada i sense violències només ho podem aconseguir des de la re-evolució noviolenta activa, compromesa i enxarxada, glo-cal en totes les relacions personals i quotidianes, socials i polítiques, econòmiques i jurídiques, de valors i de normes. Aquesta nova re-evolució no te l’objectiu de “prendre el poder” polític, ni ocupar el govern, ni controlar l’estat, ni “tombar la truita”; però sí pretén “exercir el poder”, el poder de fer els canvis necessaris i imprescindibles en tots aquests àmbits, “des de la ciutadania” amb les eines de la lluita noviolenta:

1. fer evidents els desequilibris i les desigualtats inacceptables,

2. elaborar propostes i cercar acords per modificar-los; i, en cas que els acords amb els seus responsables no siguin possibles,

3. denunciar-los,

4. deixar de cooperar-hi,

5. exercir la desobediència civil i

6. generar les alternatives que permetin mostrar que un reequilibri de les relacions denunciades és possible.

Per fer evidents les violències estructurals, els desequilibris inacceptables, primer cal aturar-nos i revisar els actes i les relacions que les sustenten: l’estil de vida personal, familiar; les relacions locals, nacionals, internacionals... amb un criteri bàsic: quins desequilibris patim o provoquem amb les nostres activitats, amb les nostres accions i projectes, personals o col·lectius?

Aquesta revisió la podem fer individualment, però convé fer-la també en grup, en cercles d’equilibri o en les organitzacions en què participem. Per elaborar propostes i cercar acords per modificar els desequilibris, ens cal valorar en cada cas quin grau d’equilibri és desitjable i acceptable, i proposar vies per reequilibrar les relacions:

• Amb el nostre cos, la nostra ment, les nostres emocions...

• Amb les persones amb qui convivim o treballem

• En les organitzacions en què participem: socials, culturals, polítiques, econòmiques...

• Amb el medi natural i els ecosistemes...

Identificats els principals responsables dels desequilibris, - que podem ser nosaltres mateixos - cercar acords, quan abans millor, per aturar-los, reduir-los i no generar-ne més.

Si som capaços d’arribar fins aquí, la resta d’eines de la lluita noviolenta seran més fàcils d’aplicar, perquè els objectius de reequilibri seran clars i coherents en el marc de la re-evolució global post-violenta per fer un món més equilibrat, més habitable per a tothom.

És una re-evolució on totes les persones i lluites tenim el poder i el deure de realitzar-la. Ens hi posem?

Catalunya-Món, 4 de març 2021.