Joan Puig i Elias (Sallent, 30 de juliol de 1898 - Porto Alegre, 5 de setembre de 1972) fou un pedagog i anarquista català. Se'l considerava continuador de l'obra de Francesc Ferrer i Guàrdia, tot i que va separar la tasca específicament sindical del treball escolar. Va ser un intel·lectual de l'època i va reeixir fer una revolució social basada en canvis pedagògics.
La proposta de l'escola, que remarca Puig i Elias, mira en aquest sentit del que vol l'infant o vulgui elegir, expandir les seves necessitats i no trobar barreres però els límits són també importants. Que pugui anar on la curiositat el porti. L'espai és organitzat per racons, el nen/a es pot moure per l'aula pot sortir de l'escola, a l'aire lliure... Puig i Elias manifesta que la definició de racionalista és massa limitada per què l'home no és només raó sinó també sentiment.
[...] «si cada un de nosaltres està convençut de la bondat i la superioritat dels seus ideals, llavors no tenim necessitat de deformar l'ànima del nen/a modelant al nostre gust i segons el nostre criteri particular. Si tenim confiança en que el desenvolupament integral de totes i cadascuna de les facultats de l'infant s'ha d'aconseguir com a corol·lari al desenvolupament integral que és la meta, no podem sentir la necessitat de donar al nen/a unes idees fetes i que siguin per a ell com una cuirassa que li impedeixi obrir nous horitzons. Solament les persones que estan convençudes de la falsedat dels seus ideals necessiten deformar l'ànima natural del nen/a quan encara és tendre».
«El mestre no ha de fer de la intel·ligència de l'infant un magatzem de les seves idees, sino un taller on l'infant elabori i cultivi les pròpies.»
«L'analfabetisme és un mal crònic que sembla que no té remei, no hi ha escoles per a tothom i milers dels infants corren pels carrers, malnodrits, amb la salut precària. No hi ha espais on puguin jugar. Falta higiene i cultura.» (López San Martín, J. (22/10/2014). Joan Puig i Elias (vida y obra). Sobre la anarquía i otros temas.»).
