Jaume Carbonell | El Diari de l'Educació. Defensaràs amb entusiasme i orgull aquesta professió tan vella com bella, lluitant per millorar les teves condicions de treball i les del teu centre, a fi d’aconseguir un millor reconeixement social del magisteri i una major dignificació de l’escola pública. Perquè saps que l’educació és una arma poderosa que influeix en els canvis de la societat i desperta les consciències. I és sabut que molts i moltes mestres deixen petjades profundes en l’alumnat i fins i tot canvien vides per sempre.
1/ Ompliràs de coneixement, de vida i d’experiència humana aquest lloc anomenat aula, convertint-lo en un espai de conversa, experimentació i recerca, on les preguntes es converteixen en el motor de l’aprenentatge. I, de tant en tant, sortiràs de l’aula per enriquir el coneixement en altres escenaris d’aprenentatge tant o més profitosos.
2/ Acompanyaràs l’alumnat en la complexa i apassionant aventura del saber, despertant la seva curiositat i desig d’aprendre, amb exigència i afecte, però evitant el tedi, la disciplina fèrria i les avaluacions competitives i absurdes. I en aquest acompanyament, dins d’un clima de confiança i llibertat, els ensenyaràs a què han de parar atenció, discriminant el gra de la palla, així com els comportaments ètics reprovables.
3/ No oblidaràs, davant el devessall de nous i vells continguts que engrosseixen cada dia més el currículum, que un dels objectius bàsics és la formació integral, on el desenvolupament cognitiu corre al costat de les dimensions emocional, ètica i social; on es compaginen els sabers científics amb els humanístics; i els continguts es barregen amb les competències. El repte és assentar en l’alumnat un coneixement profund, situat i amb sentit. I tampoc no oblidaràs que, amb freqüència, menys és més.
4/ Derrotaràs l’aïllament de l’aula per implicar-te en el projecte educatiu de centre que està en reconstrucció contínua, per treballar cooperativament amb altres companys i companyes, intercanviant experiències i dubtes, compartint iniciatives, teixint complicitats, forjant una cultura pedagògica comuna, i respectant el pluralisme metodològic: les maneres d’ensenyar i aprendre. I t’arriscaràs a emprendre noves aventures i somnis, perquè també això forma part del compromís amb la renovació pedagògica.
5/ Tractaràs d’acollir i atendre al màxim la més àmplia diversitat d’alumnat, respectant la seva singularitat i amb el focus posat en l’educació equitativa i inclusiva. Però, a més d’aquest tractament personalitzat, procuraràs també que el grup-classe creixi com a col·lectivitat democràtica, aprenent a exercir drets i responsabilitats, i a prendre decisions.
6/ Tindràs present, en tot moment, la importància que té aprendre a llegir i a comprendre el món, des de la realitat més pròxima a la més global, des del passat fins als temps presents: a partir de la transmissió de la teva experiència humana i de la vinculació de la seva experiència quotidiana amb l’aprenentatge. Un compromís docent que apel·la a la transformació educativa i social, molt sensible a qüestions de tant calat com el canvi climàtic, les migracions, el racisme o la violència de gènere.
7/ Per això els ensenyaràs a pensar: no a què pensar –per no caure en dogmatismes ni sectarismes– sinó a com pensar. Perquè, des de l’educació infantil, comencin a fer-se preguntes, a analitzar críticament la realitat, a escoltar i respectar diversos punts de vista, a fer ús de la paraula lliure i a conviure pacíficament. A conformar una ciutadania crítica i democràtica i no una mà d’obra súbdita.
8/ Evitaràs perdre temps en tasques burocràtiques que et resten atenció al teu alumnat, a la reflexió compartida o a la relació amb les famílies i altres agents educatius del territori. El temps és un bé escàs i cal aprendre a gestionar-lo, discriminant les prioritats. I, arribat el cas, davant exigències i tasques inútils, injustes i injustificables, potser serà necessària la insubmissió o desobediència pacífica, com a arma de contestació col·lectiva.
9/ Et detindràs contínuament per observar, amb mirada atenta i escolta profunda, la vida quotidiana del teu alumnat, per dialogar amb el teu entorn i reflexionar sobre el sentit d’allò que estàs fent. No serveix l’activisme sense solta ni volta, apuntar-se a totes les modes i haver d’atendre amb pressa totes les urgències. Perquè, amb freqüència, l’urgent no és el més important: es requereix reflexió i assossec. Cal valorar els temps de formació i cuidar-se. Es pot fer de moltes maneres, però és recomanable fer-ho a partir de la pràctica, amb altres persones i mitjançant el treball en xarxa, virtual i presencial. Sense parar, però sense córrer.
10/ Defensaràs amb entusiasme i orgull aquesta professió tan vella com bella, lluitant per millorar les teves condicions de treball i les del teu centre, a fi d’aconseguir un millor reconeixement social del magisteri i una major dignificació de l’escola pública. Perquè saps que l’educació és una arma poderosa que influeix en els canvis de la societat i desperta les consciències. I és sabut que molts i moltes mestres deixen petjades profundes en l’alumnat i fins i tot canvien vides per sempre.
