@sergipicazo | Sentit Crític. Aquest text forma part de la secció “No s’ha parlat prou de”, del programa de ràdio ‘No ho sé’, de Rac-1, dirigit per Agnès Marquès. Aquí podeu escoltar la versió radiofònica d’aquest text.
Foto: EQUAL SAREE
Com era el vostre pati de l’escola, a l’EGB?
Doncs, ja us puc dir que un estudi que han fet les companyes d’Equal Saree, un equip d’arquitectes i urbanistes amb perspectiva feminista, va concloure que el 80% dels patis d’escola a tot Catalunya eren FUTBOL-CÈNTRICS, és a dir, patis que tenen una pista de futbol gran al centre.
La meva infància va ser córrer com un boig rere una pilota -fos una pilota de plàstic, una llauna, una pedra, un bola de tela arrodonida amb cinta adhesiva- pel pati de l’escola. Jo era un d’aquells típics nens que jugaven a futbol des del minut 1 del pati, es menjaven l’entrepà jugant a futbol i feia encara l’última jugada després que hagués sonat el timbre per tornar a classe… i, clar, era el típic nen que tornava a l’aula sempre suat i vermell com un tomàquet. Els de la meva generació Imitàvem, primer a Schuster o Maradona, i després a Koeman, Bakero o Stoichkov. Però, fins i tot així, he de reconèixer que ni tan sols m’havia adonat que els patis d’escola tenien la pista de futbol al centre perquè fins ara ho veia com una cosa normal, normal, normal. Els patis són ‘com han sigut sempre’, no? No pot ser d’una altra manera, no? És el pati d’escola ‘normal’, no? Passa sovint que no veus les coses que tens davant dels nassos si no portes ulleres crítiques i autocrítiques.
El primer cop que vaig sentir parlar d’això va ser fa poc gràcies a una entrevista a les arquitectes d’Equal Saree publicada al mitjà digital ‘Setembre‘. Quan un pati d’escola té la pista de futbol al centre sovint el que passa és el següent: els NENS -habitualment, són nens, encara que les nenes cada cop juguin més a futbol- juguen a pilota ocupant la major part de l’espai… i aleshores queda una mica d’espai perquè les NENES -majoritàriament, les nenes- juguin (obro cometes) “a les seves coses”.
Això, bàsicament, i segons Equal Saree, té conseqüències socials i polítiques més enllà del que podríem pensar. Quines?
-Primer, que els nens ocupen l’espai central, amb un joc que ocupa la major part de l’espai compartit i que és un tipus de joc relativament agressiu perquè és molt mogut i si estàs al mig corres el risc de rebre una pilotada o que un nen t’atropelli intentant imitar Leo Messi…
-Segon, que les nenes des de ben petites vagin interioritzant que el seu lloc de joc, i per tant, de relacions socials és als marges, no està al centre, sino en una cantonada.
A algú li pot semblar una cosa de tiquismiquis… però jo, quan vaig ‘descobrir’ que els patis eren futbolcèntrics, ostres, vaig ser conscient com era d’important canviar també l’espai físic del joc infantil a l’hora de construir valors o de com es construeixen les relacions socials entre nens i nenes.
Mireu aquest video si teniu dos minuts. Es titula així: “¡Vivir en igualdad mañana empieza jugando en igualdad hoy!”
Les arquitectes d’Equal Saree, que han fet aquest estudi i es dediquen a redissenyar patis d’escola perquè siguin més diversos i igualitaris, donaven a l’entrevista de ‘Setembre’, una altra idea molt interessant sobre la importància dels patis d’escola:
– “Per què són tan importants els patis de les escoles?
– El pati de l’escola és el primer espai públic de la infància: on les criatures aprenen a relacionar-se i a organitzar-se fora del control familiar”.
Ah, clar, jo no hi havia pensat tampoc en això: als patis no hi ha professors controlant-ho tot, no hi ha tantes normes, ni un ordre tan estricte com a l’aula. Els patis d’escola són un dels pocs espais on els infants acostumen a decidir què fan i què no volen fer sense ser teledirigits per un adult: decideixen qui mana i qui no mana, qui és el líder i qui no, qui fa servir la violència i qui no, quant de temps es juga a cada joc… Gairebé tot el que fan i el que deixen de fer es fruit de les decisions dels nens i nens sense el control, almenys a curta distància, d’un adult.
Aquest grup d’arquitectes, per tant, proposen CANVIAR tots els patis de l’escola de Catalunya per fer-los més inclusius. Us ho imagineu? Una de les propostes seria reduir l’espai de futbol i bàsquet -un 45%- en benefici de jocs motrius diversos -un 35%- i espais de calma, reunió i joc simbòlic, amb un 20%. Aquí teniu més exemples. La revolució dels patis d’escola tot just acaba de començar!
Comentaris