
Tenim davant nostre un repte al qual la humanitat mai s’ha enfrontat. Aquesta situació és conseqüència directa del nostre sistema extractivista i consumista, que prioritza el benefici econòmic a mantenir la vida. Se’ns ha fet creure que el deteriorament ambiental és l’inevitable preu a pagar per poder viure en societats del benestar. Això s’ha demostrat fals, ja que mentre destruïm la natura els nostres sistemes democràtics comencen a esquerdar-se. Les desigualtats al planeta s’han aprofundit a molts nivells, tornem a construir fronteres que deixen passar mercaderies però no persones: ens estem convertint en societats que expulsen als més vulnerables. La humanitat i la biosfera estan sent sacrificades perquè un reduït nombre de persones pugui continuar acumulant injustament grans quantitats de diners i riquesa.
Tot això pot canviar ara. Hem de ser protagonistes del nostre temps i repensar el valor de tot allò que ens envolta. Malgrat que hem nascut en un sistema basat en la desigualtat i l’individualisme, la veritat és que no som éssers aïllats. La nostra pròpia vida depèn de la cura d’altres persones pròximes de la mateixa manera que depèn directament de la natura i del medi que ens envolta. Organitzem-nos, teixim una xarxa com a forma de resistència davant aquest sistema que ens atomitza. La crisi ambiental ens brinda la possibilitat de construir una societat on càpiguen la justícia i la solidaritat, i convertir la política en un acte d’amor per la gent, la Terra i la vida.
Busquem salvaguardar el nostre futur, posat ara mateix en qüestió. Ja n’hi ha prou de pors electorals, de mesures a curt termini i d’enganys oportunistes. Exigim el dret a la vida: som la natura defensant-se a si mateixa.