Guillermo Altarriba | Diari de Sabadell. La tasca diària dels professors i professores és fonamental a l’educació, i volem reivindicar-la amb aquestes entrevistes encadenades a docents sabadellencs. La premissa: cada protagonista ens recomanarà el següent. El darrer –José Luis González– ens va dirigir cap a la barberenca Lola Pérez. Mestra d’anglès, va començar treballant a l’escola Joan Maragall, a Rubí, i des de fa sis anys desenvolupa la seva passió a l’escola La Trama.
Va estudiar Magisteri a la UB després d’un temps amb feines diverses.
Sí, ja tenia més de 30 anys quan vaig començar aquesta carrera, i ho vaig gaudir moltíssim. Tot i que de petita ja deia que volia ser mestra, amb 18 anys vaig estudiar Ciències de la Informació, a la UAB. No va ser fins més tard –amb més experiències vitals acumulades– que em vaig replantejar la vida. Mirant enrere, sempre dic que he construït la meva vocació.
I què entén vostè per ‘vocació’?
Per a mi, és la responsabilitat social d’educar els infants per tal que creixin feliços, crítics i actius socialment. La meva vocació és implicar-me en aquesta tasca, cosa que no té res a veure –per cert– amb fer seure els alumnes a un pupitre, sols, i davant un llibre de text. Nosaltres, de fet, no els utilitzem a classe.
Hi ha qui pensarà que és estrany.
Vaig començar a veure que era possible fer-ho diferent amb l’equip de l’escola Joan Maragall. Quan vaig començar a treballar allà, el 2010, em va fascinar la seva manera de fer.
Va trobar una nova manera d’educar?
Vaig trobar una pràctica que m’engrescava molt, i que no tenia res a veure amb allò que vaig aprendre a la carrera. Avui, entenc que l’educació és estar al costat dels alumnes, escoltant-los i ensenyant-los a escoltar. El coneixement el construïm entre tots, emocionant-nos i arribant a acords. Això ens produeix plaer i ens porta a continuar aprenent.
Com aplica aquests principis a les seves classes d’anglès?
Els professors d’anglès ho tenim molt senzill, la veritat, perquè és molt fàcil ensenyar-ho de manera divertida i vivencial. A l’aula expliquem històries, cantem cançons o preparem representacions. En el cas d’aquesta llengua, la innovació implica fer coses en anglès.
Ha desterrat les llistes de paraules a memoritzar?
I tant. No té cap sentit aprendre paraules si no és per treballar alguna cosa en concret. Aquest curs amb els de 1r de Primària hem tractat els aliments i els minerals, però no ha estat quelcom abstracte. Ho vam fer arran d’un dubte que els va sorgir a una altra assignatura, i vam acabar investigant i entenent que, per exemple, bananas are rich in potasium.
Els alumnes segueixen sempre aquestes propostes?
No, no sempre les segueixen. És important començar els projecte amb passió, però de vegades decau. Aleshores et trobes, per exemple, que els estudiants t’han valorat negativament.
T’avaluen ells a tu?
Al final dels projectes els demanem què els ha semblat. Els alumnes tenen la llibertat de dir-te què els ha semblat una proposta teva, i has d’acceptar les crítiques negatives.
Això implica molta humilitat…
Sí, n’hi diem avaluació formativa. Potser tu tens un projecte molt xulo al cap, però quan el poses en pràctica veus que no els interessa… Aleshores has de ser prou flexible per saber-ho modificar per tal de millorar. El nostre dia a dia és la fluïdesa total.
Mirant cap al futur, quines àrees t’interessaria explorar?
Els projectes internacionals, com l’Erasmus. Des de l’escola ja estem treballant en algunes iniciatives amb altres centres europeus, i funciona molt bé, perquè mostra que l’anglès és una llengua útil per poder comunicar-nos amb estudiants de fora. També m’agradaria sortir de la bombolla.
En quin sentit?
Trobo que a la nostra escola moltes vegades no som gaire conscients de la realitat multicultural que hi ha a la nostra ciutat. Hem de prendre consciència que l’educació a Sabadell està molt segregada.
. . . . . . . . . . . . . . . .
Per últim, a qui li fem la propera entrevista?
A Anabel Borràs, de l’escola Joan Sallarès i Pla. També treballa l’anglès, tot i que dins un context molt diferent.
