Repensar el pati escolar

Mariana Morales Lobo | Pràctica reflexiva. El pati escolar és el lloc on es produeix l’aprenentatge de l’ús de l’espai públic i de les relacions socials. Ens sorgeixen algunes preguntes i reflexions sobre què estan aprenent realment els nens i les nenes en aquest espai i com podem transformar-lo en una oportunitat per a l’aprenentatge dels valors de la nostra societat democràtica.

Algunes preguntes adreçades al pati escolar

Amb motiu d’un trasllat, fa quatre anys el meu marit i jo vàrem anar a visitar algunes escoles a Madrid per escolaritzar els nostres fills. A una de les visites, ens hi va acompanyar el nostre fill de 6 anys. El director ens va mostrar les instal·lacions: piscina, aules lluminoses i acolorides, àmplia biblioteca…i un pati gran i gris per jugar a futbol. A la sortida, el nostre fil ens va demanar que el pati de la nova escola no fos “només de futbol”, la qual cosa ens va complicar (encara més) la difícil decisió de triar una escola. Aquest comentari, del qual segurament ell ja ni se’n recorda, em rondava pel cap cada cop que anava a la nova escola i, a través de l’AMPA, vam decidir engegar un procés de reflexió i renovació d’aquest espai.

A l’inici del projecte, vam fer una recerca per internet fent servir paraules com “Pati col·legi/escola”. Vam trobar un univers d’imatges de patis escolars a base de ciment, cistelles de basquet i porteries de futbol, encaixades entre edificis de vàries plantes. En canviar l’idioma i teclejar “school playground”, la pantalla de sobte va passar del paisatge gris al color: van aparèixer imatges de patis plens d’elements de joc com ara tobogans, parcs infantils i també arbres, matolls, terra i gespa. Aquesta fascinant traducció va suscitar un seguit de preguntes sobre al nostre pati escolar:

Quantes hores hi passen els estudiants, al pati?
Quins valors aprenen nens i adolescents en aquest espai?
Quines oportunitats de joc, esports i aprenentatge ofereix el pati?
Com podem millorar-ho?

El pati és la matèria amb més hores

A la majoria de centres escolars els alumnes tenen un esbarjo de mitja hora diària, al qual s’han de sumar dues o tres hores d’Educació Física setmanals (segons el curs), que tenen lloc essencialment al pati. En aquells centres on els alumnes fan servir majoritàriament el servei de menjador al migdia, hi hem de sumar una hora diària més (de vegades hora i mitja).

El resultat és que els alumnes de Primària passen al pati de l’escola una mitjana d’entre 5 i 10 hores setmanals. D’aquest temps, assumint que el corresponent a la matèria d’Educació Física és un temps estructurat per un adult, ens queden 7 hores i mitja d’activitat lliure en el pati dels centres amb jornada partida.

Comparant aquest temps amb les matèries curriculars, comprovem que el pati guanya àmpliament a totes en dedicació setmanal. Sembla, doncs, important, aturar-se a pensar què estan aprenent els alumnes en el pati de l’escola.

Els valors del pati en tant que espai públic

És interessant en aquest sentit l’estudi fet l’any 2010 per la Fundació Bofill sobre els patis escolars a Barcelona, dirigit per l’Imma Marín: Els patis de les escoles: espais d’oportunitats educatives. En aquest estudi es fa palès que las intervencions en els patis escolars són mínimes, tant pel que fa a les seves infraestructures com a la organització de jocs dirigits. Malgrat tot, la majoria dels nens i nenes se’n surten i juguen, tot i que també apareixen elements de discriminació per gènere i/o origen sòcio-cultural.

Quan l’espai comú (el pati) es dedica majoritàriament a una sola activitat, es transmet el missatge de la rellevància social d’aquesta activitat. En la majoria de centres educatius aquesta activitat és el futbol, practicat majoritàriament pels nois i dominada pels més grans o més forts. Gairebé totes les noies i una part dels nois aprenen a cedir el lloc central de l’espai públic i a convertir-se amb el pas dels anys en espectadors del joc protagonitzat pels seus companys. La resta de jocs queda relegada a un segon pla, tornant-se invisibles pels altres.

Des de la visió dels adults de la comunitat educativa, el pati és un indret en el qual s’ha de prioritzar la seguretat. En alguns centres s’emfatitza el rol de l’esport, la qual cosa és atractiva per a molts alumnes, però no tenen en compte els interessos d’aquells que prefereixen un joc més tranquil o menys competitiu.

Encara que no s’hi intervingui en absolut, en el pati escolar existeix un currículum ocult des del qual s’estan transmetent uns valors. El pati és l’espai comú del centre escolar, el lloc d’esbarjo on es produeixen la major part de les relacions informals. S’hi reprodueixen els rols i els valors de l’espai públic.

En aquest sentit, no fer res és fer quelcom: les coses continuaran com estaven i es mantindrà el status quo. Ara bé, és realment això el que volem? Com podem fer del pati escolar un espai en el qual es transmetin els valores que, com a societat democràtica, creiem més adients?

Jocs, esports i currículum

El pati escolar com a infraestructura està sotmès, a Espanya, a una normativa que estableix les dimensions mínimes de l’espai dedicat a pistes esportives i estableix la separació de l’espai dedicat als nivells pre-obligatoris. A partir d’aquí, es pot somiar amb un espai d’esports diversos, adaptats a les diferents edats de tal manera que la pràctica dels quals no suposi un risc per la resta de nens i nenes (mitjançant la separació amb tanca protectora per tal que els usuaris dels espais propers no rebin pilotades, per exemple). Diversificar la infraestructura esportiva és una qüestió clau a l’hora de repensar un pati: s’han d’oferir alternatives a les diferents edats. En aquest sentit, la col·locació d’elements que facilitin la psicomotricitat és una actuació desitjable en qualsevol pati de Primària, de la mateixa manera que en els parcs públics s’instal·len parcs de jocs per a diferents franges d’edat: jocs d’escalada, lliscada, equilibri, etc. Instal·lar altres elements esportius com ara taules de ping pong o jocs de escalada i equilibri són opcions interessants (i econòmiques) per oferir varietat i facilitar activitats en les quals s’integrin nens i nenes.

En tant que espai per jugar, el pati ha de disposar entre les seves instal·lacions, d’espais concrets per desenvolupar diferents tipus de joc: des de jocs tradicionals a terra como la xarranca, la diana per fer punteria, el circuit, l’enredos, etc. fins al joc de taula tranquil, pel qual es necessita una taula, seients i una col·lecció de jocs que es puguin treure a l’exterior. Aquests espais han d’estar arrecerats pels mesos freds, plujosos o càlids. L’existència de vegetació i arbres és molt desitjable també en un pati escolar, doncs permet als nens el contacte directe amb la natura, a més de possibilitar nous jocs.

Finalment, el pati hauria de pensar-se des del centre escolar com un lloc educatiu més, privilegiat per tractar-se d’un espai a l’aire lliure. El currículum escolar s’hauria d’obrir a la possibilitat de comptar amb aquest espai per al seu desenvolupament. Ja ho fa l’Educació Física, però podria utilitzar-se per moltes altres àrees: l’artística, les ciències naturals, les matemàtiques, la llengua, etc.

El disseny de les infraestructures condiciona l’ús que se’n farà. Es necessari repensar els patis escolars des de les tres dimensions: esportiva, lúdica i curricular. Una remodelació d’un pati no implica necessàriament grans inversions i pot ser una bona oportunitat per endegar processos d’empoderament dins la comunitat escolar, quan s’involucra els usuaris en els processos de disseny, finançament i construcció, tal com es mostra en els casos següents.

Casos d’intervencions en patis escolars:

En el plànol institucional, l’Ajuntament de Boston va renovar 88 patis escolars del municipi l’any 2013. Al seu web es poden trobar vídeos sobre el procés, així com experiències d’aprenentatge al pati escolar.
Com a intervencions locals resulten inspiradores les del Colegio Ágora (Madrid) i del Colegio Público Santo Domingo (Algete, Madrid), ambdues impulsades des de les AMPA i amb un fort component participativa i d’empoderament local.
Des d’una perspectiva curricular, recomanem conèixer el projecte que el col·lectiu BASURAMA va realitzar al curs 2014-2015 al Colegio IDEO (Las Tablas, Madrid).
Són també de gran interès les actuacions que es recullen al blog El pati que volem des del punt de vista de la participació de la comunitat educativa impulsada pel professorat.
Per treballar en xarxa, existeix un grup de treball en línia en la plataforma meet up anomenat Patios Escolares Madrid.