Posats a desitjar, vull un Arnau revoltat, creatiu i genuí. Un teatre radicalment popular, de les idees i també de l’evasió.
Vull un model de cultura de base i de conquesta de la dignitat laboral de les artistes.
Amb gust de barri i olor de fresc.
Sílvia Cortés (Recuperem l’Arnau)
RECORDA
La història d’un teatre és la història d’una cruïlla de barris
REVOLTA
El compromís dels i les veïnes amb l’art i la cultura
RETORNA
Sempre hi ha estat. Ara torna a bategar
L’ARNAU
El 28 de setembre arrenca la programació del nou Teatre Arnau de forma itinerant abans que s’iniciïn les obres de rehabilitació de l’edifici. Després de promoure un procés participatiu entre el veïnat i les entitats, l’Ajuntament de Barcelona aposta per un teatre de titularitat pública però de gestió comunitària.
L’Arnau Itinerant 2018 fusionarà tres valors: el de les arts escèniques, el de la recuperació de la memòria i el de la comunitat que hi participa de manera activa.
La programació escènica del nou Teatre Arnau comença el 28 de setembre amb l’estrena de “C/ Hospital amb St. Jeroni”, un espectacle itinerant que presenta la companyia Blanco Roto i que compta amb la complicitat del veïnat del Raval.
Si t’interessen els projectes artístics comunitaris la comunitat del teatre ens convida a assistir a la roda de premsa que realitzarem el proper dijous, 20 de setembre, a les 12h, davant de l’antic Teatre Arnau:
Convocatòria de premsa:
Dijous, 20 de setembre, a les 12h davant l’antic Teatre Arnau (Plaça de Raquel Meller, 60, 08001 Barcelona)
Pots accedir al web www.barcelona.cat/teatrearnau
També adjuntem una nota de premsa clicant aquí.
L’Arnau és el darrer teatre de barraca de la ciutat de Barcelona i de tot Catalunya. Demanava a crits que algú el salvés. I és el barri que l’ha vist alçar-se i apagar-se, qui ho ha aconseguit. La lluita veïnal és el motor del nou Arnau, un teatre sense seu, gestionat per les veïnes i veïns, que retorna al barri per seguir-lo transformant a través del risc i la creativitat, l’autogestió i l’afany de seguir experimentant.
L’Arnau és un teatre diferent. Un teatre o no només s’hi fa teatre. Un teatre de la gent. Un teatre que vol omplir de vida l’ecosistema cultural de la ciutat.
RECORDA
Els orígens del Teatre Arnau es remunten a finals del segle XIX, a la confluència entre els carrers Tàpies i Nou de la Rambla. Punt neuràlgic de l’oci popular del Paral·lel, a l’Arnau s’han representat tots els gèneres teatrals i musicals. La seva identitat va lligada a l’evolució dels barris, que n’han defensat la recuperació.
Per això, un dels puntals del nou teatre és recuperar les memòriesdel Paral·lel, construir una xarxa d’històries compartides per les veïnes i veïns, on tenen cabuda les vivències i els records, però també els desitjos que encara s’han d’encarnar.
REVOLTA
La història de l’Arnau és la història d’una reapropiació veïnal. Entitats i col·lectius procedents de les arts escèniques, la cultura, la història, l’arquitectura i els moviments socials han lluitat per fer renéixer l’Arnau. El nou teatre recuperat vol ser escenari, centre d’interpretació de la història i la memòria del Paral·lel i dels barris que l’envolten, i motor de cohesió i expressió del teixit social de Ciutat Vella, el Poble-sec i Sant Antoni.
Als fonaments del nou teatre s’hi troba l’esperit combatiu i popular. La convicció que la cultura pot transformar els barris. S’hi troba una comunitat mobilitzada que vol gestionar el teatre, però també produir i crear els projectes col·lectivament amb l’ideal de dignificar les professions culturals, feminitzar-les i descolonitzar-les.
RETORNA
El procés per rehabilitar l’edifici històric de l’Arnau durarà anys. Mentrestant, el teatre torna a bategar. El nou Arnau és un espai escènic gestionat col·lectivament. És un teatre nòmada, acollidor, arrelat al carrer, que reivindica l’art i la cultura a través dels eixos de la memòria, la comunitat i les arts escèniques.
En concret, durant el 2018 l’Arnau itinerant desplega tres projectes interdisciplinaris: dos espectacles i un arxiu de memòries molt singular.
L’afany d’experimentar i els somnis compartits de les veïnes, però, no s’aturen aquí. Caldrà esperar amb atenció els nous projectes que la comunitat de l’Arnau ja fila per als propers anys.
Com hi pots participar?
La comunitat és el pinyol del nou teatre Arnau itinerant. Les veïnes i entitats dels barris propers a l’Arnau hem pressionat i sensibilitzat les institucions i hem recuperat el teatre, hem imaginat un projecte cultural innovador i genuí, estem definint els usos del nou Arnau en un procés participatiu, estem treballant com serà la governança i estem fent possible els tres primers projectes de l’Arnau Itinerant: dos espectacles arrelats als barris i un arxiu dissident, que recollirà la memòria del teatre i del Paral·lel.
La comunitat de l’Arnau segueix més mobilitzada que mai. Està present als barris i vetlla perquè els principis i valors del nou teatre continuïn vius. A l’assemblea oberta, als col·loquis, als tallers, a totes les activitats… Tu també pots sumar-te a la lluita per fer possible un nou ecosistema cultural a la nostra ciutat.
---------------------------------------------------------
Javier Rodrigo és membre de la coordinadora del Teatre Arnau i explica com s’articula la presa de decisions en aquest procés comunitari en el qual interactuen diversos agents:
Com funciona la gestió comunitària del Teatre Arnau?
Tradicionalment, els equipaments culturals estan dirigits per un equip directiu que decideix i executa una programació de forma piramidal. En el projecte del Teatre Arnau vam voler trencar aquest model jeràrquic per crear una gestió comunitària, amb una presa de decisions de la base social implicada en assemblees. Hi participen representants del territori i del sector escènic. Volem reivindicar, des de la comunitat, la cultura popular escènica i la barreja de registres. Les gales, rutes vinculades amb les festes majors i diferents accions lúdiques van formar part del procés de gestió comunitària que van precedir fins a aconseguir que al 2017, l’Ajuntament continués el procés participatiu.
Per quin model de governança opteu?
El model de governança de l’Arnau té tres capes de participació: l’assemblea de l’Arnau, amb els agents més implicats en el procés participatiu inicial (de caràcter trimestral, espai deliberatiu i sobirà); la coordinadora, mixta amb personal professional i no professional del sector cultural (semestral i amb presa de decisions executives d’urgència); i es preveuen les assemblees obertes, en les quals podrà participar la ciutadania interessada (trimestral o semestral a partir del 2019).
Dins de l’assemblea Arnau hi ha comissions de treball, més efímeres i designades per a tasques concretes: de comunicació, institucional, de formació, internacional, etc. en funció de les necessitats. Per últim, l’espai “Projectes” és on s’executen la programació, amb personal contractat, els espectacles i els projectes comunitaris o educatius. Els projectes tenen representació a l’assemblea de l’Arnau i a la coordinadora.
El nostre model de governança és un laboratori, no un model tancat; i cal que estigui en revisió constant. Un bon model de gestió comunitària és el que reflexiona o posa en crisi el seu model de governança, perquè vol dir que respon a les necessitats de la seva base social, que sempre és mutable i canviant.
Coneixeu experiències similars?
Prèviament coneixíem models participatius similars d’espais d’arts escèniques com el de La Base, al Poble Sec; l’Ateneu 9Barris; el Teatro del Barrio de Madrid o L’Ascile de Nàpols. Malgrat molts dels agents implicats ja veníem de pràctiques assembleàries, ens vam formar amb tallers interns previs de models de governança amb l’ajuda de la cooperativa ETCS, especialitzada en estratègies de transformació comunitària.
De cara al 2019, teniu previst eixamplar l’estructura de governança?
Sí, la intenció és ser més inclusives per eixamplar l’assemblea. Som conscients que necessitem més diversitat en els àmbits intergeneracional, racial i de gènere, entre d’altres. Com més pluralitat hi hagi, millor. Hem de construir camins d’implicació perquè la gent pugui prendre decisions i tingui sentiment de pertinença en el projecte social i cultural de barri que és el Teatre Arnau.
