Potser no era pas tant Sant.
Però la història és història
perquè algú així la explicat.
I ja veureu que en aquesta no sempre s'ha dit la veritat.
Bona gent de la comarca
apropeu-vos a escoltar
i pareu la vostra orella
que el que avui us vinc a explicar
no és la història de Sant Jordi
sinó la història del drac.
Oh, yes!
Incompresa criatura
utilitzada per un tirà.
En un regne de llegenda
però també prou real
passaven gana i penuries
camperols i artesans.
Els pocs diners que tenien
al rei havien de pagar.
I ell a canvi els protegia, deia,
de les urpes i el foc del drac.
Cada dia, afirmava: "un vilatà cal entregar"
perquè el rèptil se'l cruspís
i deixés de molestar.
Això en termes demogràfics
és una barbaritat.
Quanta gent podia viure
el segle XII a Montblanc?
El que el poble no sabia és que era un drac vegetarià,
que cultivava roses i els camperols tenia amagats.
Però ai l'as! Que el monstre un dia ens va sortir republicà
i va exigir la princesa com un àpat especial.
Un soldat de Capadòcia, segons altres català,
arribà un dia a la vila
muntant un valent cavall.
Cent vint quilos de ferralla damunt del pobre animal
i no hi havia ecologistes per poder-ho denunciar.
Sant Jordi promet al rei que liquidarà el drac
però primer negocia que amb la princesa es vol casar
i vol un munt de calerons i de terres
per poder continuar explotant els vilants
però ara ja com a heroi nacional.
Quan arribi a la cova una sorpresa es trobarà
i es que la princesa es viva però amb el drac es vol quedar
doncs és una bèstia sàbia i de gran sensibilitat
que es banya al riu cada dia
no pas com el nostre soldat...
Ja sabeu com acaba la història del pobre drac
mort amb llança per Sant Jordi:
Potser no era pas tant Sant.
Però la història és història
perquè algú així la explicat.
I ja veureu que en aquesta no sempre s'ha dit la veritat.
Sant Jordi va fotre el camp i es va retirar a un convent.
La princesa es va quedar amb el drac i tots contents.
Van muntar una comuna amb els camperols amagats.
I van viure sense rei
i aquest conte s'ha acabat.
