Oscar Blanco | Poder Popular. Al barri de l’Eixample de Sabadell el Centre Social Alliberat L’Obrera es troba sota amenaça de desallotjament. Fins aquí res nou sota el sol: les ofensives judicials de la propietat són el dia a dia de qualsevol espai ocupat. Les curiositats arriben quan ens comencem a fixar amb qui s’enfronten les activistes. L’immoble és un espai de dos pisos i amb força metres quadrats que havia albergat un concessionari i també un prostíbul hi és propietat de Cajamar. Com s’explica al dossier “L’Obrera vs Cajamar” editat pel Centre Social, es tracta d’una caixa rural fundada el 1966 amb presència de terratinents i procuradors franquistes i que va – com pràcticament totes les caixes – enfilar-se al tren de l’especulació immobiliària. A l’esclatar la bombolla Cajamar va seguir el mateix camí que altres entitats financeres i va treure’s de sobre el seu stock d’immobles per intentar sanejar els seus comptes amb una plataforma immobiliària. És a dir, durant dècades es van enriquir amb la destrucció del territori, la corrupció i jugar amb un dret com l’habitatge i quan es va posar magre es van rentar les mans.
Qui gestiona ara les propietats de Cajamar? El fons voltor Haya Real Estate, que compta al seu consell d’administració amb Juan Manuel Hoyos Martínez de Irujo – amic i ex-company d’escola d’Aznar – i amb José Maria Aznar Botella – fill gran d’Aznar i Ana Botella. El Fons voltor gestionarà els actius – com fa també amb altres de la SAREB o Bankia Habitat – durant deu anys però no els compra i té un negoci rodó amb els embargaments a families que no poden pagar per revendre després els immobles a preus més elevats. Si enfrontar-se a una caixa i un fons voltor connectat amb les elits de l’Estat no sembla suficient darrere Haya Real Estate encara hi ha un tauró financer més gran: Cerberus L.P. Un gegantí fons voltor estatunidenc amb centenars de filials a Europa – sobretot a països on pot evadir impostos com Holanda- i presidida per un multimilionari assessor i mecenes de Trump anomenat Steve Freinberg.
Jugar a estirar la corda amb el capital financer internacional no sembla una partida massa equilibrada per cap col·lectiu, però què hi ha a l’altra punta de la soga? Les activistes Cristina Garcia i Gerard Marín expliquen que l’Obrera és un projecte que dóna vida un immoble que havia estat 8 anys abandonat i per tant es trobava en un estat penós. La recuperació de la part de l’espai que ja es troba acondicionada s’ha fet amb jornades de treball comunitari que entronquen amb la filosofia del centre: recuperar l’espai comú i dignificar vincles socials i personals no mercantils. Per això, no s’admeten activitats d’on es tregui un benefici econòmic privat ni s’exclou a ningú de les classes i tallers per la via dels pagaments. L’Obrera pretén impulsar vides comunitàries basades en el suport mutu i recuperar en certa manera un món al qual remet el nom de l’espai. El nom L’Obrera va ser escollit en un procés participatiu i era com es deia un històric local del moviment obrer de Sabadell adherit a l’Associació Internacional de Treballadors i seu del Centre de Societats Obreres fins a la Guerra Civil.
Recuperar la comunitat
Queda lluny l’època quan Sabadell era una de les places fortes de l’emergent moviment obrer català amb un paper destacat en la vaga general revolucionària del 34, el desenvolupament de la CNT a finals del XIX o la creació dels Sindicats d’Oposició. Garcia i Marín consideren que l’Eixample de Sabadell actualment és un barri dormitori amb una vida interna i teixit social debilitats. En general, raonen que a tot el Sud de Sabadell hi ha dificultats per agrupar joves i és complex generar sinergies, ja que un espai així trenca la rutina. El Gimnàs Rukeli, que forma part del Centre Social i està dedicat als esports de contacte, s’ha convertit en la via principal d’integració de joves no polititzats i per intentar el repte que les activistes transmeten quasi com una obsessió del projecte: l’apertura a gent que no prové dels Moviments Socials ni té trajectòries militants.
