Com combinar agilitat i horitzontalitat en la presa de decisions?
Aquesta és una pregunta que ara mateix es deuen estar fent molts CDRs (Comitès de Defensa del Referèndum) arreu de Catalunya, atès que s’està debatent el model d’estructura coordinativa entre aquestes entitats arrelades als barris i pobles.
Pot resultar complicat trobar un equilibri entre agilitat i horitzontalitat per tal de superar els perills d’acumulació de poder que tindria una estructura on el vincle entre l’àmbit municipal i l’àmbit supra-municipal es fes mitjançant representants escollits per cada CDR, i d’inoperativitat, si el vincle es fes a través de portaveus que no poden prendre mai cap tipus de decisió sense abans tornar-ho a baixar al seu CDR. El debat que hi ha darrera és profund i pot estancar-se o provocar divisions o exclusions dins els CDRs.
El model de Rojava, al Kurdistan Sirià
Actualment a Rojava, des de fa 5 anys que més de 3 milions de persones s’organitzen a través d’un sistema que troba una solució (imperfecta, evidentment, però fèrtil) a aquest debat: el Confederalisme Democràtic1. Aquest model és complexe i afecta tots els àmbits de la societat, però parteix de la idea principal que la societat s’ha d’organitzar de «baix» cap a «dalt», és a dir partint de l’àmbit local:
- Cada barri/poble es reuneix periòdicament en un comitè veïnal obert a tots els veïns i veïnes.
- A través d’aquest comitè es designen 2 co-delegats, que han de ser dues persones que s’ofereixin i el màxim de diferents possible (diferent gènere, diferent ètnia, diferent edat…), doncs precisament la seva feina és recollir el sentir general, complex i divers, del barri o poble.
- Aquests co-delegats acudeixen periòdicament a les reunions d’àmbit territorial més ampli (ciutats, sub-comarques…), en les quals traslladen les decisions i propostes del seu barri/poble que afecten l’àmbit territorial més ampli, i també poden prendre decisions sobre temes d’urgència que sorgeixin… PERÒ: aquestes decisions posteriorment són revocables en tot moment per part dels veïns i veïnes del seu barri/poble, que a més a més poden acordar també en qualsevol moment substituir les persones co-delegades si consideren que aquestes no fan bé la seva feina.
- Si no han sigut revocats abans, passat un cert temps (6 mesos, un any, dos anys…) i acordat pel comitè, s’escolliran nous co-delegats, per tal d’establir una rotativitat que fomenti la implicació de més persones i eviti certes dinàmiques de concentració de poder en alguns co-delegats.
- Per anar a l’àmbit territorial encara més ampli (ciutats grans, regions…) a la vegada es designen anàlogament 2 co-delegats.
- És molt important, per acabar, el principi de subsidiarietat, que diu que tota decisió s’ha de prendre al nivell més local possible, de manera que la immensa majoria de les decisions es pren al nivell més local, i només unes poques van als nivells confederals més elevats.
El context català
Pensem que, més enllà de si podríem copiar el model del Confederalisme Democràtic (o un altre) en el nostre context actual (que és diferent i particular), aplicar certs aspectes com el model basat en co-delegats, que permet una integració de la diversitat molt major, pot donar molta força organitzativa als CDRs.
Lluís Maria Xirinacs2 ja va proposar un model d’organització social comunal per als Països Catalans, basat en agrupacions d’assemblees confederades seguint els principis que es presenten en aquest document, en el marc d’una Confederació Ibèrica i mundial de pobles lliures.
Per l’altra banda, la iniciativa Procés Constituent3 també va plasmar propostes semblants a les que va fer Xirinacs, a través de la seva sectorial de “Democràcia participativa”.
Proposta de sistema de co-delegades
A continuació es presenta una proposta de funcionament confederal amb co-delegades, inspirat en els exemples mencionats abans:
Elecció
Cada assemblea designa dues persones com a co-delegades, que hauran de representar la màxima diversitat, es a dir, hauran de pertànyer a un gènere, ètnia i/o rang d’edat diferent, doncs precisament la seva feina és recollir el sentir general, complex i divers, de cada barri o poble.
Les co-delegades poden ser escollides entre persones voluntàries per assumir la funció o per sorteig. Idealment, una persona voluntària i una altra per sorteig per no perdre la representativitat estadística i al mateix temps, no corre el risc de manca de gent coneixedora del tema i/o motivada.
Atribucions
Els co-delegats tindran atorgat un cert grau d’autonomia per poder deliberar i votar decisions. En cap cas hi haurà privilegis ni existiran càrrecs sinó únicament responsabilitats. Cada assemblea té atribucions per prendre decisions polítiques en funció del principi de subsidiarietat.
Renovació i rotació
Els co-delegats escollits seran renovats segons la temporalitat estipulada (6 mesos, 1 any, etc.), per tal d’establir una rotativitat que fomenti la implicació de més persones i eviti certes dinàmiques de concentració de poder en alguns co-delegats.
La renovació es pot donar de manera escalonada, es a dir, al final del mandat es renova un dels co-delegats i a mig mandat d’aquest es renova l’altre, garantint així una òptima transmissió de les funcions atribuïdes per l’assemblea.
Revocació
Cada assemblea pot revocar, per votació favorable d’una amplia majoria (que s’ha de definir), qualsevol dels nivells assemblearis de l’agrupació superior (tant els seus portaveus com les decisions que prenguin). Aquest mecanisme serveix per prendre accions urgents i ser àgils en la presa de decisions.
El principi de subsidiarietat
La subsidiarietat és un principi organitzatiu molt poderós, ja que permet determinar en quin nivell d’agrupació s’ha de prendre cada decisió en els col·lectius humans, de manera que s’arribi a un equilibri òptim entre llibertat individual i respecte pels demés. És a dir, cada nivell d’agrupació assembleari decideix sobre temes que afecten exclusivament la seva gent; en cas contrari el tema es resol en el nivell d’agrupació superior que abasti tot el territori afectat pel tema en qüestió.
Agrupacions territorials confederades4
Les assemblees dels comitès poden agrupar-se per criteri de pertinença a una mateixa regió, comarca i/o per proximitat territorial, fins a un màxim de 25 assemblees per agrupació i un mínim de 5. Tenint en compte número de comitès actual (superior a 100) i la distribució territorial dels mateixos (veure mapa5), una distribució orientativa de les agrupacions podria ser aquesta:
- Nord-muntanya (uns 12 comitès)
- Girona (uns 8 comitès)
- Occidental-centre (uns 20 comitès)
- Barcelona (uns 20 comitès)
- Llobregat (uns 12 comitès)
- Maresme (uns 10 comitès)
- Vallés Oriental (12-15 comitès)
- Sud (uns 12 comitès)
Partint d’aquest escenari, hi poden haver-hi diferents maneres d’articular un següent nivell d’agrupació. Per exemple: cadascuna de les 8 agrupacions de segon nivell escolliria 2 co-delegats (16 en total), que es trobarien en una agrupació de tercer nivell, donant abast a tot el territori català. Cada agrupació podria portar un 3er co-delegat que de manera rotatòria podria fer la funció d’observador i donar suport als altres dos co-delegats (fent un total de 24 membres). En tot cas, es podrien aplicar diferents fórmules per tal de dotar de la màxima solidesa a la coordinació.
Esperem que aquesta proposta pugui tenir bona acollida als CDRs i ens ajudi a trobar l’equilibri entre agilitat i horitzontalitat.
Clarificacions després de la trobada catalana de CDRs a Igualada el 21 d’octubre:
Aquesta és una proposta que busca generar un marc organitzat de partida, des d’on anar definint la coordinació dels CDRs. Per tant, és oberta a modificacions de tot tipus en un futur, i perfectament compatible amb:
- Que les funcions del 3r nivell confederal (nivell “català” o “nacional”) es limitin provisionalment (per exemple que la coordinació a nivell català de moment només sigui comunicativa, tècnica i de cara a mobilitzacions)
- Que els CDRs es centrin en la feina local (de fet és el que diu el principi de subsidiarietat)
- Que es constitueixin (o no) comissions o grups de treball sectorials a nivell català.
D’altra banda, la proposta que fem d’Agrupacions Territorials és completament orientativa, a tall d’exemple. Evidentment, el que té sentit és que siguin els CDRs de cada localitat els que decideixin amb qui es volen agrupar. De totes maneres, posteriorment les Agrupacions que en surtin haurien de recollir més o menys el mateix nombre de CDRs (o del mateix ordre de magnitud). Si això no es complís i, posem per cas, l’Agrupació de Barcelona Ciutat reunís 25 comitès mentre que l’Agrupació d’una comarca determinada en reunís només 2 o 3, hauríem de trobar mecanismes per equilibrar-ho. Per això diem que caldria que no hi haguessin Agrupacions Territorials de menys de 5 CDRs.
1 Entrevista a Dilar Dirik explicant el Confederalisme Democràtic (Vilaweb): https://www.youtube.com/watch?v=UkOKRBbw5fs
2 Comunitat humana. Manifest de Germanies (2000) http://bardina.org/demotica/xdemct09.htm
4 El model d’agrupacions s’ha inspirat en el document “DEMOCRÀCIA INCLUSIVA I ALTRES FORMES AVANÇADES” que va servir per definir la sectorial de Democràcia Participativa de Procés Constituent. D’allà s’han tret part dels continguts, així com el gràfic que ho il·lustra.
