jordimartifont | Prendre la paraula. La desobediència civil, la resistència no violenta necessita un entrenament llarg de les emocions. Ara no tenim temps de fer-lo però aquests consells poden ajudar-vos si necessiteu fer-ne. Cal tenir en compte que qui hi participa accepta la identificació (per tant ha de portar DNI si no vol der identificat a la comissaria) i fins i tot la detenció però no la facilita. No s’hi oposa violentament ni escapant-se perquè totes les accions són educatives i desobeir a plena llum del dia és sobretot un exemple. Alhora, és la forma de posar el cos al davant, rebent fins i tot violència, però sense tornar-la. En l’espai en què ens trobem, cada grup que la faci ha de tenir encarregat de fotografies i vídeo i penjar-ho immediatament a les xarxes si aquestes funcionen.
El primer consell és que només hi ha de participar persones responsables i que tinguin clar que no respondran ni amb sobreexcitacions ni amb violència a una agressió. És complicat per a persones no entrenades, per això és important que només ho faci qui tingui clar que és capaç de controlar-se. Alhora, és feina de totes apartar les persones properes que no siguin capaces de respondre amb serenitat i pacíficament fins i tot a agressions violentes.
Cal sortir de casa vestits de forma esportiva, sense simbologia política perquè es tracta d’unes votacions i amb mòbil i bateries carregades. Cal portar menjar (sobretot fruita) i aigua, no beure alcohol ni prendre cap altra substància que ens pugui reduir la serenitat necessària.
No s’han de portar ni penjolls, ni arracades, ni ulleres, ni cabells sense recollir, ni rellotges, ni complements que puguin fer complicada l’acció o produir ferides a un mateix i a altres persones en situacions de moviments bruscos o precipitats.
Qui es posi nerviós amb facilitat, qui tingui algun tipus de dolència (cardíaca, de respiració…) no ha de participar en les accions o fer-ho només en les parts que no comportin cap mena de risc. Cal estar sempre en grup, mai sols, tenir clars telèfon d’advocats, coordinadors de grups, responsables, etc. Hi ha diverses formes de resistència. Aquests en són algunes segons el que ens trobem.
Asseguda
Seure al terra és la forma més coneguda de resistència. És una forma col·lectiva d’aturar l’avenç dels cossos repressius. Cal estar molt junts i no fer-ho si veiem que som massa poca gent o si la violència dels policies s’ha desencadenat. Com a mesura de protecció, en cas d’apropar-se algun violent (amb placa o no) és important protegir cap i cara amb les mans, amb els punys tancats al clatell. Mai hem d’estar de genolls ja que oferim molt més cos per rebre agressions.
El tapís
Consisteix en interrompre un pas o accés estirant-se al terra per ocupar com més espai millor i fer més difícil el pas. Els caps han de quedar fora del lloc on hi hagi pas i fora dels peus de les companyes. En cas que ens facin fora, responem sempre des de la serenitat. Qui pensi que pot resistir més pot passar a una segona figura (el tou/la tova)
És una forma de resistència col·lectiva que no s’ha de fer amb menys de 30 persones. Cal assajar prèviament a l’arribada de la policia, ja que l’espai s’ha de cobrir totalment per tal de dificultar l’entrada dels uniformats i el seu pas. Tinguem sempre en compte que és una tàctica per crear dificultats, no per impedir absolutament el pas.
El tou / la tova
Fer el tou és deixar el cos mort i obligar, per tant, els policies a agafar-nos per poder passar. Només cal concentrar-se i respirar a fons, intentant no notar el possible dolor que ens produeixin. Si sentim dolor cal denunciar-se en aquell moment ja que els policies estan entrenats per retirar-nos sense provocar-ne. Si en fan en aquest moment és perquè volen.
