QUERALT CASTILLO CEREZUELA | @salmon_factory | Público. La R vol dir Referèndum, però també pot voler dir República o Revolució. Organitzats en clau local i amb l'objectiu inicial de defensar el dret a decidir del poble català durant l’1 d’octubre, aquests comitès van néixer, en la majoria dels casos, de la voluntat popular i sense afiliació a cap partit polític.
El naixement dels CDR
Els Comitès de Defensa del Referèndum (CDR) organitzats arreu de Catalunya han estat uns dels protagonistes de les últimes setmanes. Durant l’1 d’octubre, els voluntaris i voluntàries integrants d’aquests comitès, van organitzar els protocols d’actuació en cas de presència policial a un cert nombre de col·legis electorals i van donar les instruccions necessàries a la població que volia votar. Organitzats en clau local i amb l'objectiu inicial de defensar el dret a decidir del poble català durant l’1 d’octubre, aquests comitès van néixer, en la majoria dels casos, de la voluntat popular i sense afiliació a cap partit polític, tot i que la iniciativa inicial va sortir de la CUP.
Pau Llonch, militant de Crida per Sabadell i integrant del CDR Sabadell, assegura que la iniciativa va néixer “de la necessitat d’estar organitzat davant un escenari com el que s’ha donat. La CUP va plantejar la necessitat d’organitzar aquests comitès sense la voluntat de patrimonialitzar-los. De fet, es va convocar tot l’espai sobiranista i a Sabadell, organitzacions sindicals, juvenils, estudiantils i alguns partits polítics s’hi van adherir. "Mai va haver-hi la intenció que fos un moviment homogeni”, assegura.
En el cas del CDR de Salt-Girona, que engloba les dues poblacions catalanes, la iniciativa de formació d’un CDR va sorgir de a l’Ateneu Popular Salvadora Catà, que rep el nom d’una bugadera executada per l’exèrcit franquista el 1939. Aquest CDR, que té el seu origen en els moviments socials, no obstant, es posiciona a favor de l’independentisme. “Nosaltres, en la nostra carta fundacional, ens posicionem a favor del dret a l’autodeterminació”, explica en David Garcia (pseudònim), un dels integrats d’aquest CDR.
A Sant Boi de Llobregat, el CDR va néixer impulsat per la CUP, però ara compta “amb gent de diferents sensibilitats”. El CDR Sant Boi valora positivament la transversalitat del moviment, que va sorgir de manera natural “per garantir el referèndum, defensar els resultats i combatre la repressió”. Un dels seus integrants assegura que el CDR Sant Boi està coordinat amb els CDR de l’àrea metropolitana i que la intenció és la de continuar treballant.
Un dels problemes als que s’han hagut d’enfrontar aquests comitès, de fet, és el ritme que han pres els esdeveniments polítics durant les últimes setmanes. En David Garcia reconeix que hi ha hagut intents d’una organització nacional en territori català, però ha resultat dificultós: “l'organització general ha estat impossible, ja que la situació ens ha atropellat i hem hagut de treballar a contrarellotge, no només aquí, també arreu de Catalunya. Primer vam haver d’organitzar el dia de votació i després vam organitzar la vaga general. Ara també continuem programant activitats, dinars populars, tallers, jornades de reflexió sobre el que està passant...”. Tal i com reconeix, va haver-hi CDR que es van muntar un parell de dies abans del referèndum.
El futur dels CDR: tot està per veure i tot està per fer
Ara, un cop passat l’1 d’octubre, es plantegen la seva continuïtat. Al CDR Salt-Girona ho tenen clar: “els CDR han de continuar lluitant per garantir i defensar el resultat obtingut durant la votació del referèndum; si hagués sortit el ‘No’, possiblement no ens haguéssim plantejat continuar, ja que la opció del ‘No’ ja té qui la defensi: l’Estat espanyol”, clarifica en David Garcia. Reconeix que el CDR s’ha fet més fort després de la repressió i les càrregues policials de l’1 d’octubre i que “la intenció és la de continuar mobilitzats i reunits en favor del referèndum i els seu resultat”.
Pau Llonch, del CDR Sabadell, assegura que tot va més enllà: “es tracta de constituir-nos com un grup de referència per més endavant, de construir un espai per afrontar el que pugui venir durant les properes setmanes, però també en el cas d’un eventual procés constituent. Per que aquest espai funcioni, cal organització i coordinació”. Llonch clarifica que no hi ha voluntat de posicionar-se sobre els resultats electorals de la jornada de l’1 d’octubre i que de moment, no hi ha una resposta col·lectiva clara.
A Sant Boi, el CDR tampoc té intenció de desaparèixer: “des de l’1 d’octubre, hem organitzat la vaga general i hem dinamitzant el poble amb el tema de la caserna militar. La R vol dir Referèndum, però també pot voler dir República o Revolució”.
S’haurà d’esperar a les properes setmanes per veure quina direcció prenen els esdeveniments polítics i com s’organitzen els CDR arreu del territori català. Sembla evident que durant l’1 d’octubre van tenir un paper molt important en l'organització de la jornada electoral, donant instruccions a través de les xarxes socials i organitzant les votacions en els col·legis electorals, ara caldrà veure com es coordinen entre ells o quines accions organitzen en funció de les decisions polítiques que es prenguin.
