Jordi Barberà Argilaga | @jordibarbara | ilmigliorfabro. A les escoles catalanes s'adoctrina? I tant que sí. S'obliga a assistir-hi vestit, a acceptar els principis bàsics del capitalisme i del consumisme (un sistema depravat que destrueix el planeta sense immutar-se i que cada dia condemna milions de persones a la misèria, la mort i el patiment). S’imposa el model patriarcal, que condemna les dones i els homes a la submissió al mascle alfa, que assassinarà anualment uns quants centenars de dones i en deixarà, milers, amb ferides de per vida (d’altres seran violades, abusades, vexades,...). Un model que provoca un major atur femení, dificulta l’accés de les dones a determinats treballs, que fa que tinguin menys sou i menys recursos econòmics... Un model que parteix de la superioritat del mascle violent que sotmet la resta de criatures al seu desig.
A les escoles catalanes també és obligat aprendre-hi català, castellà i anglès (tot i que mai s'aconsegueix aquest darrer objectiu) i a aprendre-hi, a més, les normes restrictives i arbitràries de la gramàtica. Es prohibeixen drogues i se'n sumministren d'altres a demanda i en funció de comportaments disruptius. Es força a menjar animals morts, sotmesos a tortures i a tractaments hormonals i antibiòtics. Es venen impunement productes industrials amb sucres, greixos i additius associats a càncers i d’altres malalties greus. Molts provinents, a més, d’indústries on s’explota els treballadors.
Se segrega els alumnes, en alguns casos, per sexe i, en d'altres, per origen familiar, ingressos econòmics, lloc de residència i per capacitat intel·lectual o suposades aptituds per a l'aprenentatge.
Se'ls força a conèixer escriptors, científics i pensadors dins d'un cànon pervers i injust, establert des del poder i, en el millor dels casos, l'atzar. L’estudi de la història remota i recent està pervertida per les interpretacions, les versions dels vencedors i l’òptica del sistema patriarcal i capitalista. El propi mètode científic que s’utilitza com a base del coneixement és una clara imposició.
Els mestres i professors ensenyen sotmesos a la manipulació i el previ adoctrinament de l'escola on van formar-se, de l'opció pedagògica que van triar i de les seves particulars lectures, reflexions, manies i fòbies. L’escola és la base de l’aculturació, la uniformització, la pèrdua d’espontaneïtat, l’inici de la submissió, la rendició i el conformisme.
L’escola és seure en una cadira als sis anys i aixecar-hi el cul als setze convertit en un ciutadà inofensiu, feliç de ser part de la societat, prest a ser explotat i a iniciar el cicle del desig per tot allò que no té, àvid per devorar-se a si mateix. A quin món us penseu que vivim?
Jordi Barberà Argilaga
