Democratització cultural VS. Democràcia cultural (pensant la sobirania cultural des de l'animació sociocultural)
El segon llibre d'aquest estiu és Sobiranies (una proposta contra el capitalisme). La primera part del llibre realitza un diagnòstic de la situació actual. S'impugna el capitalisme neoliberal per múltiples raons. M'encanta. El llibre proposa un avanç cap a modes de propietat comunal, cooperativa, municipal i estatal; que no siguin explotadores, patriarcals ni depredadores de la naturalesa; fórmules redistributives fonamentades en el dret a una vida plena; i la presa de decisions democràtiques, no jeràrquiques ni despòtiques, que poden resumir-se en el "manar obeint", del moviment zapatista.
El text defineix la Sobirania Reproductiva com un "procés de transformació social", en el qual es despleguen les diferents sobiranies (energètica, alimentària, cultural, residencial i sanitària) i les relaciona entre si.
Tot em sona... i al capítol sobre la sobirania cultural...
Sí, a sobre, apareix la paraula...
Recordo que l'Animació Sociocultural, dins de l'educació no formal, promou la democràcia cultural i el seu objectiu és, no només estudiar o analitzar la realitat social, sinó transformar-la des de dins. La seva idea és que la PERSONA, el GRUP o la COMUNITAT són projectes culturals que es construeixen des de dins, ja que des de fora només poden ser manipulats.
Recuperar la sobirania cultural... Un canvi de consciència per a la reapropiació cultural, proposa el llibre.
Recuperar perquè davant d'aquesta postura hi ha una altra més habitual que és la democratització cultural: en resum, la cultura d'elit a l'abast de tots mitjançant la difusió cultural, des de les institucions culturals perquè la gent l'entengui i la pugui gaudir. Es pensa que hi haurà el màxim desenvolupament cultural sempre que el públic pugui accedir lliurement a la cultura d'elit.
Des d'aquesta perspectiva, les persones, grups o comunitats són mers consumidors, espectadors i receptors de la cultura, sense ser part; enfront de la participació activa que es proposa en la Democràcia cultural, i l'animació sociocultural.
El Caso Pablo compartia amb nosaltres aquesta taula comparativa dels dos conceptes, per anar pensant.
DEMOCRATIZACIÓN CUTURAL
|
DEMOCRACIA CULTURAL
|
Modelo de difusión y extensión cultural
|
Modelo de Animación Sociocultural
|
La cultura la entiende como un bien colectivo, que debe estar al alcance de la ciudadanía.
| La cultura la entiende como una práctica social, construida en el diálogo y la convivencia social. |
La iniciativa y creación de cultura es generada desde la oficialidad, no desde el pueblo.
|
Los ciudadanos participan en la creación y acción cultural, donde las Administraciones públicas comparten responsabilidades, fomentando el pluralismo y la interculturalidad.
|
Los ciudadanos tienen la condición de público-espectador, la cultura es interpretada como un bien de consumo, en un contexto de oferta y demanda.
|
Los ciudadanos tienen la condición de público-actor, donde se fomenta la participación, en un contexto de libertades y derechos civiles.
|
| La participación en las dinámicas culturales es en función del origen social, recursos económicos, educación recibida, etc., sin preocuparse por la equidad. |
Las dinámicas culturales se identifican con la vida cotidiana, por lo que procuran compatibilizar sus necesidades con criterios de igualdad y justicia.
|
La cultura no es atributo exclusivo de la burguesía. Los llamados “ignorantes” son hombres y mujeres cultos a los que se les ha negado el derecho de expresarse y por ello son sometidos a vivir en una “cultura del silencio”
Freire
