Última hora. Las pirámides siguen en el mismo sitio

Alba Rico. Una mezcla de maravilla y angustia se ha apoderado de la población de El Cairo. Desde hace generaciones, los habitantes de Gizah abren las ventanas por la mañana y ven delante de sus ojos las enormes moles afiladas de las tres pirámides de Keops. Kefrén y Micerinos. Todos los días sienten la maravilla de que sigan en el mismo sitio; todos los días sienten la angustia de que, al abrir de nuevo la ventana, ya no estén allí. ¿Cómo explicar esa inmovilidad desconcertante? ¿Cómo explicar que no se hayan marchado todavía al amparo de la noche?


Según reporta nuestro corresponsal en Roma, lo mismo le ocurre a Carla Togliatti, pastelera napolitana de 28 años que heredó de su abuelo una gran cama de hierro. Todos los días, al regresar a casa, sola y cansada, la encuentra en su habitación, y siente al mismo tiempo un alborozado asombro y una cierta preocupación. La cama no se ha movido. Pero, ¿no se moverá?

La inmovilidad de las pirámides de Gizah, objeto de toda clase de polémicas, tiene sin embargo una explicación razonable. “Es Dios que las sujeta”, dicen los creyentes. Pero los más realistas saben que es la estricta vigilancia policial establecida por el gobierno de Mubarak la responsable. “Aquí no se mueve nadie”, ha declarado el opositor Adel Hussein.

Más misterioso es lo de la cama de hierro de Carla Togliatti. A veces Carla le tiende trampas, vuelve antes a casa para sorprenderla en otro sitio, se esconde para pillarla en un gesto. Pero la cama no se mueve.

“ Estamos investigando”, ha declarado el ministro del Interior del gobierno Berlusconi, “por si hubiera alguna irregularidad”.

“ Esa cama siempre careció de voluntad”, dice la abuela.

Pero Carla Togliatti cree que la cama tiene, sí, la voluntad de quedarse quieta.

Etiquetes

antifa antiglobalització apoteosi nècia assemblea Associació autogestió avaluació Badia barri Ca n'Oriac capacitats diferents Centres socials ciberanimació ciutat ciutats en transició col·lapse competència ecosocial comunal comunicació comunicació 2.0 comunitat Consell Escolar consum responsable Cooperativisme creació cultural crisi Cultura de carrer cultura democràtica cultura lliure cultura organitzativa cures decreixement democràcia democràcia cultural desenvolupament comunitari desigualtat desobediència diversitat funcional Documental ecofeminisme educació integral educació no formal educació popular edupunk empatia radical Empoderament equipaments socioculturals escoles feministes espai públic esport estat del benestar ètica hacker feminisme fp gènere gestió ciutadana gestió cultural gestió de conflictes globalització graffiti grup d'acció grups de consum horitzontalitat inèdit viable innovació democràtica intel·ligència col·lectiva interelacions Intervenció social lalluitaeduca libros lideratge llenguatge inclusiu lleure educatiu lleure sociocultural llibres lluita de classes masculinitats mediació comunitària Micromasclismes microvídeo mobilitzacions municipalisme okupa organització PAH participació pedagogía crítica pedagogia llibertària pedagogías invisibles perspectiva de gènere planificació poder poesia política projecte professional quadern de bitàcola reclaim the streets refugiades repressió sabadell servei públic sindicalisme Sobirania alimentària Sociologia solarpunk sostenibilitat suport mutu teatre de l'oprimit terapia antishock transformació treball per projectes violència masclista
Mostra'n més