L’anorèxia és un límit pel clic desesperat?

anorexia

AINA SERRA JULIÀ | @ainaserrajulia | Media.cat. Cada dia m’entren per les xarxes socials continguts esponsoritzats de mitjans de comunicació generalistes, com si d’una informació objectiva i imparcial es tractés, sobre dietes, trucs per tenir el ventre pla, aliments que aprimen, d’altres que engreixen menys… acompanyats de fotografies de noies amb poca roba i poca carn. S’acosta l’estiu, sóc noia, tinc 30 anys, sóc el target. Sóc un clic potencial perfecte pel ROI dels anunciants.


S’hi val tot per un clic desesperat?

És evident que aquests continguts amb aquestes fotografies contribueixen a crear l’imaginari col·lectiu de com ha de ser el cos d’una dona. Ningú ho imposa amb el dit aixecat, molt pitjor, va calant i t’ho imposa el subconscient. Se’n diu pressió estètica, se’n diu cossificar les dones donant més importància al seu cos que al seu intel·lecte, i això, senyors meus, també és violència.

Sí, Mon.cat, La Vanguardia, Nació Digital (ull, portal adolescents.cat),… vosaltres també esteu exercint violència de gènere. No és l’home immigrant sense feina que viu a un pis petit de l’Hospitalet, no, o no només. També sou vosaltres, propietaris dels mitjans de comunicació qui exerciu violència de gènere a diari.

Sí, aquests continguts venen, generen visites i per tant publicitat, i si els esponsoritzes al target adeqüat encara més, però quin model de societat esteu construint?

Per rematar-ho, llegeixo que la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentaria ha estudiat que “el 71% dels pacients amb anorèxia admeten que els continguts d’Internet van contribuir a desenvolupar la malaltia”, així, per si quedava algun dubte, també sou catalitzador d’una malaltia que pateixen més de 28.000 joves a Catalunya. Per sucar-hi pa.

I perdoneu, sense voler entrar en metafísica, però que em parlin de rebaixar l’abdomen amb un pla de tres dies en una secció anomenada VIDA, em sembla un insult a l’existència.

Ja vaig acabar així l’article anterior, hi torno: crec fermament que invertir en informació de qualitat és vetllar per una societat apoderada i amb potencialitat de transformació social.

Etiquetes

Cultura de carrer Documental Empoderament Intervenció social Micromasclismes PAH Sobirania alimentària Sociologia acció col·lectiva acció directa anarquisme animació sociocultural anticapitalisme antiespecisme antifa antiglobalització apoteosi nècia assemblea autogestió avaluació barri capacitats diferents ciberanimació ciutat ciutats en transició col·lapse competència ecosocial comunal comunicació comunicació 2.0 comunitat consum responsable creació cultural crisi cultura democràtica cultura lliure cultura organitzativa cures decreixement democràcia democràcia cultural desenvolupament comunitari desigualtat desobediència diversitat funcional ecofeminisme educació integral educació no formal educació popular edupunk empatia radical equipaments socioculturals escoles feministes espai públic esport estat del benestar feminisme fp gestió ciutadana gestió cultural gestió de conflictes globalització graffiti grup d'acció grups de consum gènere horitzontalitat innovació democràtica intel·ligència col·lectiva interelacions inèdit viable lalluitaeduca libros lideratge llenguatge inclusiu lleure educatiu lleure sociocultural llibres lluita de classes masculinitats mediació comunitària microvídeo mobilitzacions municipalisme okupa organització participació pedagogia llibertària pedagogía crítica pedagogías invisibles perspectiva de gènere planificació poder poesia política projecte professional quadern de bitàcola reclaim the streets refugiades repressió sabadell servei públic sindicalisme solarpunk sostenibilitat suport mutu teatre de l'oprimit terapia antishock transformació treball per projectes violència masclista ètica hacker
Mostra'n més