Sergio Escribano i J. Fa temps que el Departament d’Ensenyament impulsa un model de direcció als centres públics que es situï del costat de les seves polítiques de privatització i les potenciï al si dels centres. El discurs i l’estratègia han estat sempre els mateixos: convèncer les direccions dels centres que han d’actuar com a caps de personal d’una empresa privada i treure el màxim rendiment de la seva plantilla. Un cop assumit aquest paper per part de les direccions, un cop convençudes que és així com milloraran els resultats de l’alumnat que atenen, ja han mossegat l’ham. I la igualtat d’oportunitats i la democràcia als centres es troben greument tocades.
Algú es creu que empitjorant les condicions laborals del professorat millorarem l'educació?
Ara adjudicacions d'estiu, aplicant el Decret de Plantilles, més poder per les direccions per triar un personal afí al projecte: currículums, entrevistes, nomenaments a dit... Suma y sigue. Un nou pas cap a la gestió privada del centres públics.
NOTA. (Si creus que la gestió privada i el mercat (i La Caixa) ens proporcionarà més eficiència i millorarà els aprenentatges, no continuïs llegint.)
El Departament utilitza les direccions dels centres públics per legitimar, des de dins dels centres, les polítiques de retallades i de privatització que s’estan duent a terme de manera evident i descarada. Sota l’embolcall enganyós de dotar les direccions dels centres de més poder de decisió i de gestió, trobem la realitat que, en molts casos, s’està traduint en un dia a dia cada cop més complicat d’afrontar perquè falten mans. També en una enorme pressió sobre les direccions perquè facin el que puguin amb el que tenen; pressió que, com no pot ser d’una altra manera, acaba recaient sobre les esquenes i la salut dels i de les docents.
El Departament utilitza les direccions dels centres públics per legitimar, des de dins dels centres, les polítiques de retallades i de privatització que s’estan duent a terme de manera evident i descarada. Sota l’embolcall enganyós de dotar les direccions dels centres de més poder de decisió i de gestió, trobem la realitat que, en molts casos, s’està traduint en un dia a dia cada cop més complicat d’afrontar perquè falten mans. També en una enorme pressió sobre les direccions perquè facin el que puguin amb el que tenen; pressió que, com no pot ser d’una altra manera, acaba recaient sobre les esquenes i la salut dels i de les docents.
El penúltim capítol a les Adjudicacions destinacions provisionals 17-18:
D’acord amb els articles 26 i 27 del Decret de Plantilles, s'amplien modalitats de propostes de les direccions encarregades de valorar la capacitat i idoneïtat de les seves companyes d’acord amb el projecte de direcció.
Més o menys així anirà la història:
- Les direccions comunicaran les vacants
- Els Serveis Territorials les publicaran a la seva web
- El professorat funcionari i/o interí manifestarà la seva disponibilitat a mantenir una entrevista amb la direcció del centre del lloc al qual opta i els hi farà arribar el seu currículum
- Les direccions dels centres convocaran als docents que ha decidit entrevistar, un o dos
- Si no els hi agrada ningú, sempre podran triar un docent ja destinat al centre el curs 16-17.
Les direccions ja poden triar els càrrecs directius, llocs perfilats, llocs ordinaris en centres de màxima complexitat, llocs específics temporals, donar o no continuïtat a qualsevol.
També d’acord amb els articles 26 i 27 del Decret de Plantilles la direcció d’un centre educatiu públic pot proposar la no continuïtat de qualsevol companya per no adequar-se al perfil del lloc de treball, o perquè hagi quedat acreditada la no adequació del docent al desenvolupament dels continguts funcionals del lloc de treball.
Moltes direccions "innovadores" ja busquen bons empleats a les xarxes. Ja pots enviar el teu curriculum
Mirem cap a una altra banda quan ens conviden a nomenar les substitucions a dit, perquè el que realment ens ajudarà en aquest tema és que ens enviïn la persona substituta des del primer dia de baixa del titular. Emplacem l’Administració a trobar aquell docent amb una formació i/o experiència molt particulars, i no singularitzem places. Emplacem les inspeccions a fer la seva feina i aportar solucions quan hi hagi alguna deficiència en la praxi d’algun docent i pressionem perquè les primeres solucions passin per donar suport i formació a aquell docent. Perquè acceptant el seu joc també accepteu la lletra petita: si les coses no surten bé és culpa vostra, perquè “no sabeu treure profit dels molts recursos i del poder de decisió que us donen".
Ja veus que la sortida individual -haver estat reclamada, haver accedit a una plaça perfilada- no implica tenir assegurat el lloc de treball?
I si innovem en democràcia i actitud crítica?
Potenciem el debat als centres amb la participació de tot el professorat (famílies, alumnat) en la definició de què volem i què cal per aconseguir-ho. Caminem cap a un model de funcionament que ha estat cabdal en els èxits incontestables que ha conquerit l’escola pública: un model democràtic i participatiu on el conjunt defineix el camí.
Potenciem el debat als centres amb la participació de tot el professorat (famílies, alumnat) en la definició de què volem i què cal per aconseguir-ho. Caminem cap a un model de funcionament que ha estat cabdal en els èxits incontestables que ha conquerit l’escola pública: un model democràtic i participatiu on el conjunt defineix el camí.
