La simpatia

MARINA GARCÉS | Ara. La simpatia no és un càlcul d’interessos, diuen Hume i Smith. És la capacitat de participar dels afectes dels altres. I per això consideren que és la base de la vida moral, de la nostra capacitat de distingir el que està bé del que està malament.




L'individualisme mostra avui la seva cara fosca. Ja no promet històries d’èxit i de llibertat personal, sinó que ens amenaça amb la desgràcia individual i amb el malestar més íntim. Ja no ens veiem, tots i cada un de nosaltres, amos de la nostres projectes, empresa, casa i cotxe, sinó que comencem a entendre que hem caigut, junts, en la trampa de l’endeutament moral i material. Les nostres vides han sigut privatitzades. I ara li correspon a cadascú, sol, reparar el dany o lamentar-se d’haver estirat més el braç que la màniga.

Enfront d’aquesta ideologia castigadora de la crisi, que com l’antiga justícia divina s’adreça a la interioritat de la consciència individual, que és on s’allotja la por, busquem una sortida en pràctiques i discursos que promouen l’altruisme, la generositat i la benevolència. Comprovem, aleshores, que els humans no som només bèsties mesquines i depredadores sinó que tenim, també, una altra capacitat, que és la de cooperar, ajudar-nos i, fins i tot, estimar-nos els uns als altres.

Però un cop hem tocat amb la punta dels dits la salvació, torna el desencís. Moltes experiències col·lectives que veiem néixer es descomponen amb aquella amarga sensació que, al final, tothom va a la seva. Experiències de barri, cooperatives, lluites col·lectives, projectes creatius o xarxes de suport mutu: a tot arreu hi plana el fantasma destructor de l’egoisme.

Com podem sortir d’aquesta tràgica alternativa entre l’egoisme inevitable i l’altruisme insuficient? O per mi o pels altres, o el jo o el nosaltres: ¿realment podem entendre i guiar la nostra acció des d’aquesta alternativa? A mitjans del segle XVIII, dos filòsofs escocesos, lligats entre ells per una gran amistat, van intentar anar més enllà d’aquesta dicotomia. Eren David Hume i Adam Smith. Tots dos coincidien en una idea que posteriorment es va perdre: el que ens vincula els uns als altres no és l’altruisme sinó la simpatia.

L’altruisme es pretén pur, absolutament desprès. Diu no voler res per a ell mateix. És un fals amor a la humanitat en general. La simpatia, en canvi, és afecte impur, tenyit per les circumstàncies concretes, on es barregen les meves inclinacions i les alienes, el meu interès particular i el d’aquells amb qui interactuem. La simpatia no és un càlcul d’interessos, diuen Hume i Smith. És la capacitat de participar dels afectes dels altres. I per això consideren que és la base de la vida moral, de la nostra capacitat de distingir el que està bé del que està malament. Més de dos segles més tard, aquests filòsofs són considerats els pares del liberalisme més individualista. Alguna cosa va passar. Una societat profundament antipàtica va guanyar la partida. Potser és hora de començar-la a capgirar.

Etiquetes

Cultura de carrer Documental Empoderament Intervenció social Micromasclismes PAH Sobirania alimentària Sociologia acció col·lectiva acció directa anarquisme animació sociocultural anticapitalisme antiespecisme antifa antiglobalització apoteosi nècia assemblea autogestió avaluació barri capacitats diferents ciberanimació ciutat ciutats en transició col·lapse competència ecosocial comunal comunicació comunicació 2.0 comunitat consum responsable creació cultural crisi cultura democràtica cultura lliure cultura organitzativa cures decreixement democràcia democràcia cultural desenvolupament comunitari desigualtat desobediència diversitat funcional ecofeminisme educació integral educació no formal educació popular edupunk empatia radical equipaments socioculturals escoles feministes espai públic esport estat del benestar feminisme fp gestió ciutadana gestió cultural gestió de conflictes globalització graffiti grup d'acció grups de consum gènere horitzontalitat innovació democràtica intel·ligència col·lectiva interelacions inèdit viable lalluitaeduca libros lideratge llenguatge inclusiu lleure educatiu lleure sociocultural llibres lluita de classes masculinitats mediació comunitària microvídeo mobilitzacions municipalisme okupa organització participació pedagogia llibertària pedagogía crítica pedagogías invisibles perspectiva de gènere planificació poder poesia política projecte professional quadern de bitàcola reclaim the streets refugiades repressió sabadell servei públic sindicalisme solarpunk sostenibilitat suport mutu teatre de l'oprimit terapia antishock transformació treball per projectes violència masclista ètica hacker
Mostra'n més