Marina Aguilar i Mañas | Xarxanet. Les conclusions del 3r Congrés de Català de l’Associacionisme i Voluntariat dibuixen els 5 àmbits d’acció que cal millorar per tal d’enfortir el sector: el dia a dia de les entitats, els recursos, la relació amb l’Administració, la comunicació i el treball en xarxa.
Dins de cada àmbit trobareu les 28 propostes concretes que us poden ajudar a establir les prioritats estratègiques de les vostres entitats per als propers anys.
1. El dia a dia de les entitats
1. Fem una aposta decidida per fer créixer en diversitat i en nombre de les persones actives que s’incorporin al teixit associatiu del país.
2. Avancem cap a un major reconeixement social i competencial de la tasca de les entitats i de les persones voluntàries.
3. Avancem cap al relleu i l’intercanvi generacional de les entitats.
4. Oferim suport a les entitats per tal que els seus projectes siguin projectes de qualitat i d’impacte sobre la ciutadania.
5. Treballem per millorar l’encaix entre les persones contractades i les persones voluntàries.
6. Promovem la participació interna de les entitats, incorporant els diferents actors en la presa de decisions.
2. Els recursos
7. Augmentem i optimitzem els recursos públics adreçats a les entitats.
8. Apostem per la diversificació de recursos a l’abast de les entitats, obrint la porta a finançament públics i privats i a fórmules alternatives i col·laboratives.
9. Apostem per la formació de les persones de les entitats, incrementat la inversió econòmica, el seu desplegament territorial i ajustant-la a les necessitats reals del sector
10. Posem en valor el paper de les entitats de segon nivell i potenciem el seu rol de servei a les entitats federades.
3. La relació amb l’administració
11. La relació de les entitats amb l’Administració ha de permetre que aquestes, que tenen el coneixement i l’expertesa, tinguin un rol decisiu en la co-creació de polítiques públiques, especialment a l’hora d’innovar.
12. La relació de les entitats amb l’Administració ha de simplificar-se i acostar-se a la realitat del sector. És vital fe un canvi significatiu en relació a les càrregues de gestió que suporten les entitats i passar d’una gestió complexa i difícil a una gestió senzilla, eficient i adaptada al seu rol social.
13. La relació de les entitats amb l’Administració ha de ser més propera, més intensa i més rica, una relació que permeti augmentar el coneixement de la realitat de sector per part dels governs i dels tècnics.
14. La relació de les entitats amb l’Administració ha de preveure també espais d’interrelació política entre els governs i les entitats que desitgen tenir aquest rol d’actor polític rellevant.
15. La relació de les entitats amb l’Administració ha d’estar més coordinada entre els diferents nivells administratius i entre els diferents àmbits d’una mateixa administració, fent possible, entre altres, la creació de la finestra única i del registre unificat.
16. La relació de les entitats amb l’Administració ha de tenir en compte el valor de la territorialització i dotar d’una importància cabdal la variable “territori” en totes les seves accions.
17. La relació de les entitats amb l’Administració ha d’adaptar-se a la seva realitat i a la seva capacitat de gestió: cal afrontar canvis normatius en relació al marc legal sobre contractació de treballadors, creant un contracte laboral ajustat a la naturalesa del sector.
18. La relació de les entitats amb l’Administració ha d’adaptar-se a la seva realitat i a la seva capacitat de gestió: cal fer canvis en el model fiscal actual que ofega les entitats, adaptant un sistema fiscal just i equitatiu que tingui en compte el rol social de les entitats.
19. La relació de les entitats amb l’Administració ha d’adaptar-se a la seva realitat i a la seva capacitat de gestió: cal avançar cap a la definició de noves clàusules socials en la contractació de serveis i encàrrecs de l’Administració, potenciant les possibilitat d’accedir a les licitacions públiques amb preferència.
4. La comunicació
20. Els mitjans de comunicació públics haurien de potenciar el seu paper en la promoció i informació dels projectes, de les entitats i dels valors vinculats a l’associacionisme i el voluntariat.
21. Les entitats han de comunicar millor els seus projectes, la seva missió i els seus resultats a la ciutadania i per fer-ho calen més recursos específics i més formació especialitzada, sobretot en comunicació 2.0.
22. La ciutadania, els diferents agents socials i les administracions públiques desconeixen en bona mesura quins programes duen a terme les entitats a cada territori: cal construir una eina pública d’informació i sensibilització de gran abast.
5. El treball en xarxa
23. Les entitats han de potenciar el seu treball en xarxa amb la resta d’entitats, fomentant el coneixement mutu i les aliances, per sumar esforços i recursos.
24. Els agents educatius i les entitats han d’incrementar el seu treball en xarxa, buscant projectes comuns i fomentant el coneixement i els valors de l’associacionisme i el voluntariat, especialment entre els més joves.
25. Les administracions públiques han de promoure i impulsar programes de suport a les entitats amb la voluntat clara de crear xarxa, interrelació i coneixement, construint pons entre els diferents agents.
26. El teixit productiu i les entitats han d’incrementar els seus espais de col·laboració pel bé comú, teixint aliances que enforteixin el sector i transformin la societat.
27. Tots els agents que intervenen en un territori determinat (entitats, teixit productiu, agents educatius, ciutadania, grups informals, administracions) han de poder construir projectes comuns, que cerquin la coresponsabilitat de tots, determinant un lideratge clar.
28. Les entitats han de poder implicar-se en els projectes d’acció comunitària que es desenvolupen en els seus barris i ciutats, com un agent rellevant de transformació social dels territoris.
