Existir i resistir: paraules que comparteixen alguna cosa més que una arrel etimològica. El professor de Filosofia Política a la Universitat de Barcelona Josep Maria Esquirol ens convida en el seu últim assaig La resistència íntima (2015, Quaderns Crema) a reconsiderar el concepte de «resistència» com una actitud vital vinculada a conceptes com la quotidianitat, la proximitat o la senzillesa.
No es tracta, ni molt menys, de la ja clàssica romantització de la resistència política com a forma de vida, ja que el gir fonamental que Esquirol des del principi ens proposa per a la idea de «resistència» suposa entendre-la com una cosa prèvia al terreny polític: la resistència no es juga aquí davant d'un enemic, sinó enfront de la disgregació: «... podem fer servir la paraula resistència per referir-nos [...] a la fortalesa que podem tenir i aixecar davant els processos de desintegració i corrosió que provenen de l'entorn i fins i tot de nosaltres mateixos».
La resistència íntima és una reflexió atenta i profunda sobre la condició humana. L’autor, en un llenguatge entenedor, ens mostra com la vertadera cura d’un mateix ofereix escalfor als que són a la vora, protegint-los i fent-los de guia en el camí. «Hem de considerar resistència íntima com el nom d’una experiència, pròpia de la comarca de la proximitat; comarca que no és visita d’un dia, sinó estança habitual. Avui, romandre en aquesta comarca no és planer. La proximitat no es mesura en metres, ni en centímetres. El seu oposat no és la llunyania, ans més aviat la monocromia ubiqua del món tecnificat. Hem vist com la quotidianitat i el gest de la casa són modalitats importantíssimes de l’experiència de la proximitat».
"El resistent no anhela el domini, ni la colonització, ni el poder. Vol, sobretot, no perdre a si mateix però, de manera molt especial, servir als altres. Això no s'ha de confondre amb la protesta fàcil i tòpica; la resistència sol ser discreta".
"El món no ens ho posa fàcil i, en general, tot costa. Les nostres intencions i els nostres projectes xoquen sovint amb la resistència que implica la realitat. (...) No obstant això, també podem fer servir la paraula resistència per referir-nos no tant a les dificultats que el món posa a les nostres pretensions com a la fortalesa que podem tenir i aixecar davant els processos de desintegració i de corrosió que provenen de l'entorn i fins i tot de nosaltres mateixos ".
Però, interpretar l'existència com a resistència, ens diu l'autor, no pot passar per alt el sentit polític del concepte.I parla de la resistència com a oposició al domini impost, a l'abús de poder, a l'homogeneïtat dels discursos únics que obstaculitzen la diferència, la circulació enriquidora d'idees.
La resistència com a presa de consciència, com abraçada a la comunitat, no la salvació individual, sinó social.
Elogi de la quotidianitat: el senzilla que és la vida
"Evitem buscar sempre l'extraordinari, admirem-nos del simple i planer i aprenguem a apreciar-lo perquè, des de cert punt de vista és el més sublim de tot. Aquesta és la lliçó. La tenim a l'abast de la mà i, potser per això sigui paradoxalment una de les més difícils. (...) Apropiar-se (i no en el sentit de la possessió) de la quotidianitat i de la senzillesa de la vida, d'alguna manera ens salva ..."
Sovint menyspreem la vida corrent: la quotidianitat com repetició, sí, però també com el contrast entre el goig i la dificultat i, decisivament, com proximitat.
Contraposa Josep Maria Esquirol la interioritat i l'exterioritat i ens parla de la fugida, de la fugida de la casa, de la solitud, per no caure en l'inhòspit de nosaltres mateixos, en la reflexió, en el dolor de saber-nos éssers abocats a la malaltia, a la deterioració, abocats a la misèria del món, a la certesa de la mort... a la desintegració.
La casa, com un gest, el moviment de casar, (com a barricada existencial) i la calidesa de la companyia, la franquesa, la confiança, la familiaritat (en l'ampli sentit d'aquest terme), conformen un oasi de protecció, de resistència. La solitud reflexiva i la proximitat càlida de l'altre són modalitats de la resistència, mentre que l'aïllament narcisista i la massificació del ramat signifiquen una capitulació davant la disgregació.
Per sortir fora, a l'intercanvi al poder, em de poder sortir i tornar a casa. Poder tornar ja et fa forta. Batalla en pràcticament cada pàgina per reivindicar la cura de si -VAMOS A CUIDARNOS- enfront de la pseudoterapia narcisista tan estesa avui dia.
La resistència a l'actualitat
Cóm resistir a l'actualitat? Els nostres temps no s'ajusten a l'actualitat. "Estar pendent de l'actualitat és evasió, abstracció, fugida (...) L'actualitat no té gruix, és plana; plena, però plana. I curta. Plena de dades, d'informació; però no informació del món, sinó del món fet informació".
Considera el filòsof que a l'alienació perpetrada pel sistema capitalista sobre el treball dels obrers, batejada en els seus justos termes per Marx, se suma ara un altre tipus d'alienació, "molt més eficaç que mai, en la qual tothom es submergeix sense prevenció alguna", l'alienació de la xarxa. "La xarxa", posa de manifest, "fascina i absorbeix, i no queda res o molt poc d'íntim; tot s'externalitza, surt a fora per exhibir-se i ja no hi haurà retorn. Aquesta és precisament la definició d'alienació, el que surt i va i no torna. Debilitament de l'esperit, de la personalitat, del si mateix ".
"Ens externalitzem convertint-nos en dades i imatges (...) L'imperi de l'actualitat és l'imperi de les imatges i l'absència de la imaginació. L'alienació del si mateix, feta amb tanta fluïdesa, augmenta i amaga, però, una enorme frustració. El món de l'actualitat atrapa i s'imposa com a destinació dissimuladament implacable ...", constata.
Resistir en l'inactual, situats al marge, a la lateralitat, protegint la diferència"
"Que la resistència sigui reacció no vol dir que sigui reaccionària. (...) La resistència és reacció davant les forces dominants i disgregadores. Per això obre un espai lliure i creatiu. Sí, crear té a veure amb el fet que aparegui una cosa nova, però també amb el fet que aquest procés comporti una transformació personal, infinita i contagiosa (...) Que l'actualitat no sigui una llosa, que la seva homogeneïtat no ens ofegui, que el seu dogmatisme sigui revisat i criticat"
"Hi ha vida més enllà de l'actualitat (...) La llibertat consisteix a sortir de l'estadística cap al lateral capaç de crear, de resistir"
"O resistim o la comunitat de persones lliures ja no serà horitzó; ni la memòria serà sentit "
