MARÍA JESÚS IBÁÑEZ | @ChusaIbanez | El Periódico. Un estudi de la universitat britànica de Salford considera clau la il·luminació, el mobiliari i els espais entre classes . La implantació de nous mètodes pedagògics obliga els col·legis a transformar també les sales poc polivalents.
Hackejar l'espai per millorar el procés d'aprenentatge és un bon començament. Però la innovació ha de ser radical. No és pot quedar en una bona operació de marketing o operació estètica.
Amb l'avanç de la nova escola i la implantació de nous mètodes pedagògics en col·legis i instituts, les aules catalanes han començat a eliminar fileres de pupitres, tarimes i pissarres. Desapareixen, a poc a poc, les pissarres, la taula per a ús exclusiu del professor i aquells ordinadors situats al fons de la classe. Per acabar amb les poc polivalents aules actuals, el següent pas haurà de ser la modificació de la il·luminació, dels colors de les parets, dels sistemes de climatització i fins i tot el nombre d'endolls per aula. Així ho constaten pedagogs i arquitectes, que subratllen que cada vegada hi ha més evidències científiques de l'efecte positiu que té laqualitat de l'entorn educatiu sobre els alumnes. Una de les investigacions més recents –i més exhaustives també- és la que ha realitzat la universitat britànica de Salford, que ha conclòs que unes bones condicions ambientals a l'aula poden millorar en fins a un 25% el rendiment escolar dels joves.
Els investigadors han comprovat, després d'analitzar el comportament i els resultats de gairebé un miler d'alumnes distribuïts en 34 aules diferents de set col·legis del comtat anglès de Blackpool, que “el color i la il·luminació que predomina a la classe, l'amplitud de l'espai, un mobiliari còmode i adaptat a l'aprenentatge, l'existència de zones variades on desenvolupar activitats pedagògiques i els espais de connexió entre aula i aula(passadissos, punts de trobada) conformen l'entorn de progrés més positiu”.
QUALITAT DE L'AIRE
Altres factors, amb menys rellevància en els resultats educatius, són la sonorització (tant el soroll exterior com la sonoritat interior), la temperatura ambiental, la qualitat de l'aire i el que els autors de l'estudi denominen textura (les vistes o paisatges que envolten el col·legi i la qualitat del pati), que es consideren elements “d'impacte general i universal per a qualsevol activitat humana”.
“Que un alumne pugui millorar el seu rendiment en un 25% només introduint a les escoles els elements citats en aquesta investigació significa que, per exemple en el cas de l'ESO, es podria fins i tot reduir un any la durada d'aquesta etapa de quatre cursos”, destaca Xavier Aragay, director general de la fundació que dirigeix les escoles dels jesuïtes a Catalunya i que ja ha transformat bona part dels seus col·legis.
Llavors, “¿per què, mentre en els últims anys han canviat les biblioteques, elsmuseus i altres equipaments culturals, que han millorat els espais per donar més protagonisme a l'usuari, les escoles no han fet el mateix?”, clama Jaume Carbonell, pedagog i exdirector de la revista ‘Quaderns de Pedagogia’. “Si en una vivenda és tan important la llum natural, una bona distribució dels mobles i de les habitacions, ¿per què no ho és encara a les escoles?”, pregunta.
“Al canviar els continguts i els mètodes didàctics, al transformar-se les formes de treballar dels alumnes, també els espais escolars s'haurien d'estar modificant”, reflexiona Carbonell. Només alguns (molt pocs encara) ho han fet.
PEDRA ANGULAR DE LA INNOVACIÓ
Les noves aules, indica el pedagog -que en els últims anys ha visitat els col·legis més innovadors de Catalunya (públics i privats)-, “cada vegada són més grans, amb espais amb graderies i amb distribucions que permeten agrupar els estudiants de maneres diferents, segons el tipus d'activitat que s'estigui fent”. La transformació de l'aula és, en la seva opinió (i amb ell coincideixen pràcticament tots els experts), “una de les pedres angulars de la renovació educativa”. En aquestes noves aules, destaca Carbonell, “el professor ha deixat de ser el centre d'atenció al qual obligatòriament es dirigeixen les mirades de tots els alumnes. Ara, l'atenció està en els estudiants i és el professor el que es va movent per l'interior de l'aula, supervisant el treball del nen”, detalla.
Mentre que l'aula es va reorganitzant, les escoles van tirant envans. “El canvi de sistema en què està immers l'ensenyament obliga a un canvi d'espais”, afirma Carles Francesch, arquitecte que s'ha encarregat de la transformació que estan realitzant les escoles dels Jesuïtes a Catalunya.
LABERINT DE PASSADISSOS
Al col·legi que l'orde religiós té al barri del Clot de Barcelona, per exemple, “ha desaparegut l'antic laberint de passadissos que hi havia abans i s'han obert espais de connexió, que aquí s'anomenen àgores i que són punts de trobada”, explica Francesch. Els colors dels murs han mutat del vell gris als blancs i les gammes cromàtiques més vives, que es van atenuant a mesura que els alumnes avancen cursos. "A les aules de l'etapa infantil hem utilitzat colors més intensos, mentre que per als més grans hem optat per un verd clar", mostra l'arquitecte durant una visita a les instal·lacions.
Aquí no hi ha aules de música ni sales per fer classes de reforç escolar, sinó espais polivalents que, en lloc d'envans de totxos, tenen parets de vidre. També han desaparegut els despatxos i les sales per a cada departament. Els professors des d'aquest curs treballen tots junts en un gran espai comú, "cosa que facilita, al seu torn, l'intercanvi d'informació i de coneixements entre els membres del claustre", destaca Francesch.
