Una crònica de Antonio Alcántara a EducacióTransformadora
El passat 5 de març unes quaranta persones gaudíem de la tercera edició deCiberanimació al local del Col•legi d’Educadors Socials de València. Aquest any la podríem resumir a nivell de continguts amb el títol de entre el control i la llibertat, dinàmiques de canvi i transformació social. I a nivell de mètode l’hauríem de dir en el pot petit està la bona confitura. Una mida de jornada agradable, còmoda, i propera. D’aquelles que et permet enfortir llaços, conèixer gent nova, i aprendre alhora que pots gaudir.
El debats del matí van aportar mirades diferents. Les noves tecnologies no son sinònims d’aprofundir en la democràcia. S’ha de fer política, profunditzar en la democràcia i després podrem aplicar les tecnologies. Com deia José Candón les deficiències democràtiques no són un problema tècnic. Primer hem de definir el nostre model de democràcia.
Alhora en Mario Viché feia evident la crisi de model del partit polítics, propers a la economia salvatge i a la cultura de consum envers dels moviments socials més propers a la economia social i solidaria i a la cultura de la creació. I els moviments socials que van intervenir ho van confirmar amb les seves experiències. Pobreza Cero, A.MUN Montcada, Amnistia Internacional i Democracia Real Ya!
La Taula Rodona Temps de Blogs va continuar en la mateixa linia, de forma dinàmica i obrint el diàleg amb tothom, amb el blog InèditViable i la Wiki Guia Jove. Dos models units per conceptes com educació, transformació social o comunitat. A la tarda un munt d’experiències, que estan recollides en el llibre Ciberanimació 2016 i que ens feien estar tota la estona prenent notes, de webs, d’enllaços, d’eines, d’emocions, de processos innovadors.
L’única proposta de millora és que per properes edicions hi hagi més dones dinamitzant taules o a les ponències d’obertura.
Esperant la propera edició, o millor dit esperant a trobar-nos de nou amb aquest agent que estima, qüestiona i nodreix.
Gràcies Ciberanimació!
