15 avantatges indiscutibles de treballar per projectes

Captura de pantalla 2015-05-16 a las 19.57.54Avui en dia és un gran repte que els alumnes s’impliquin i es motivin per treballar a l’escola. Sembla que mestres i alumnes no parlem el mateix idioma.
En aquest article vull parlar-te del treball per projectes, una metodologia que defenso molt i que considero que és el gran remei que necessiten les nostres escoles.
Aquesta metodologia de treball ajuda als alumnes a aprendre a aprendre, els motiva a descobrir i, el més important, aconsegueixen un aprenentatge significatiu.
T’explicaré nocions bàsiques de com pots treballar per projectes amb els teus alumnes, prova-ho i ho descobriràs!


Què és el treball per projecte?

La Viquipèdia defineix de manera clara i concisa el treball per projectes.
-El treball per projectes és una

Com iniciem el treball?

Els projectes poden sorgir per qualsevol esdeveniment:
  • Una proposta duta a terme per part d’un mestre/a.
  • Un centre d’interès que afecta a la vida de l’escola.
  • Una idea o vivència d’un infant.
  • Un esdeveniment relacionat amb l’aula….
A partir d’aquesta pregunta elaborem conjuntament (els mestres implicats) el mapa conceptual amb els possibles temes que creiem que es podrien treballar (no és un mapa conceptual tancat, sinó una primera reflexió del tema).
Busquem una manera atractiva per introduir el tema: per exemple una pel·lícula que faci referència al tema que treballarem.

Com es treballa per projectes?

De manera molt concisa definiré la metodologia de treball que es duu a terme quan es treballa per projectes.
  1. S’escull un tema.
  2. Es cerquen els coneixements previs, “Què sabem?”
  3. Es plantegen els temes que es volen descobrir, “Què volem saber?”
  4. Es comença a buscar informació per resoldre els reptes plantejats.
  5. Es crea un mapa conceptual o índex de treball. Es reflexiona contínuament sobre el “què hem après” i “com ho hem après”.
  6. Es posa en comú els aprenentatges realitzats i es va construint una xarxa de continguts.
  7. Al llarg del projecte van sorgint contínuament nous temes per descobrir.
  8. Es fa una clausura del projecte, pot ser una xerrada conjunta entre famílies i alumnes, la visualització d’un vídeo, una exposició de la feina i murals realitzats al llarg del projecte …

Quin paper fa l’educadora?

El mestre guia els alumnes en la seva descoberta implicant-si tant o més que ells. Estimula els infants i propicia situacions d’aprenentatge que permetin a l’alumne/a avançar i enriquir-se. Proporciona els recursos necessaris perquè siguin ells els que construeixin de manera autònoma els propis coneixements.

Quan han de durar els projectes ?

Un projecte no té una temporalització marcada a priori, a no ser que siguem nosaltres mateixos els que el volem limitar a un més, un trimestre… Cal deixar fluir el projecte, que els alumnes vagin descobrint i creant la seva xarxa d’aprenentatge.
Un trimestre és un bon període per dur a terme un projecte ja que permet tenir temps perquè els infants facin recerca i creïn una bona xarxa d’aprenentatge. Cal tenir en compte la motivació dels infants  ja que aquesta és la que marcarà si cal allargar el projecte o finalitzar-lo.

Què cal tenir en compte?

Hi ha un seguit d’aspectes que cal que tinguis en compte a l’hora de treballar per projectes.
  • Escollir un tema interessant perquè els alumnes s’impliquin en el projecte.
  • Aconseguir que els alumnes siguin autònoms però alhora fer un control per veure si van progressant adequadament.
  • Acompanyar els alumnes en el seu projecte guiant-los perquè no es desorientin entre la informació.
  • Involucrar a les famílies perquè també s’impliquin en el projecte.
  • Buscar experts o persones que puguin aportar coneixements sobre el tema que estem treballant.
  • Cercar activitats o sortides que ens permetin treballar aspectes relacionats amb el projecte.
  • Procurar que els alumnes tinguin accés als recursos que necessiten, internet, llibres, materials…


Com s’avalua?

Cal avaluar l’infant de manera individual perquè cada infant parteix d’uns coneixements previs diferents i haurà viscut el projecte de manera diferent.
Tres tipus d’avaluació:
  • Avaluació inicial: Just al triar el tema del projecte avaluem els coneixements previs de l’alumne/a, el “Què sabem?” Es pot fer de manera oral, amb un dibuix, redactant un text lliure…
  • Avaluació continuada: Tindrem en compte els nous aprenentatges que va adquirint l’alumne/a i la seva actitud. Al llarg del projecte avaluarem diferents aspectes: activitats dutes a terme per l’alumne/a,  la seva actitud i participació, els seus progressos …
  • Avaluació final: Constatarem com l’alumne/a ha connectat els coneixements previs i els adquirits, com l’infant té consciència del què ha après. No cal fer-ho només en format d’examen sinó que es pot donar un full en blanc i demanar als nens que dibuixin i escriguin el que han après. D’aquesta manera pots veure clar quantes coses han après i si han connectat correctament la informació.

Quins avantatges té treballar per projectes?

En aquest apartat t’exposaré els grans avantatges que considero que té treballar per projectes:

PROJECTES


  1. Fomenta l’autonomia dels infants. Aprenen a ser competents i resoldre els reptes que se’ls plantegen.
  2. Els infants són actius en el seu procés d’aprenentatges. S’impliquen en el que estan treballant i són ells els que guien el seu aprenentatge.
  3. Afavoreix l’aprenentatge significatiu. Els infants van encaixant els continguts formant una xarxa de continguts. 
  4. Propicia el treball interdisciplinari ja que permet adquirir coneixements de les diferents àrees educatives.
  5. Permet atendre la diversitat que ens trobem a les aules: flexibilitat en el ritme de treball, en les metodologies, els continguts…
  6. Utilitza les noves tecnologies. Fent recerca milloren molt  la competència digital.
  7. Propicia un ambient d’aula en el que es treballa valors molt importants com el respecte, la tolerància, la solidaritat i el treball en equip.
  8. Mestres i infants treballen conjuntament formant equip per resoldre els reptes que se’ls van plantejant. Milloren capacitats com la resolució de problemes i l’organització de les tasques.
  9. Afavoreix l’aprenentatge participatiu i potencia el treball cooperatiu. Es dona molta importància al treball en grup i a la col·laboració, ja que és en aquestes situacions d’aprenentatge on els infants poden aprendre els uns dels altres.
  10. Els infants estan motivats ja que aquesta metodologia dóna l’oportunitat de que ells escullin què volen treballar i què els interessa. Això fa que tot el que aprenen tingui un significat per a ells.
  11. Permet que els infants connectin amb la realitat, més enllà dels llibres de text o de les classes magistrals. Els preparen per la vida real.
  12. L’infant aprèn a pensar, cercar informació i investigar. No a memoritzar i adquirir de forma mecànica continguts.
  13. Potencia habilitats socials com saber estar, saber esperar, saber escoltar, saber debatre, saber relacionar-se amb els altres …
  14. Afavoreix la confiança i l’autoestima dels infants. Els nens /es se senten orgullosos en veure que han superat un repte.
  15. Exerciten el mètode científic ja que fan hipòtesis, les contrasten i finalment n’extreuen conclusions.

Quins dubtes tenen molts mestres?

  • Que els alumnes no assoleixin els nivells d’aprenentatge requerits per superar les competències bàsiques. En moltes escoles es plantegen canviar les metodologies d’ensenyament- aprenentatge. Però en més d’una ocasió la por de que els alumnes no treguin bons resultats a les competències fa que no s’atreveixin a fer el pas. El treball per projecte fa que els alumnes siguin més competents i per tant també que millorin els resultats de les competències.
  • Que no es treballin tots els continguts que marca el currículum en cada àrea i etapa educativa. El currículum està tan seqüenciat que ens limita. En el treball per projectes potser l’alumne/a no tocarà totes les temàtiques que marca el currículum, però les temàtiques que es treballaran s’assoliran a nivells superiors dels que toca a l’infant per l’etapa en la que està.
  • Que el mestre/a no pugui programar les activitats a llarg termini.  Com que és una manera de treballar molt oberta i són els alumnes els que marquen el camí del que volen treballar, no es poden fer les fitxes a priori. Les fitxes es fan a posteriori (després de veure el vídeo, fer l’excursió, parlar amb un expert, llegir un article, visitar un web…) i serveixen per consolidar el que s’ha treballat.
  • Por de molts mestres de no saber aplicar la metodologia o no saber respondre a les preguntes que ens formulen els alumnes. En l’educació tradicional el mestre/a ho sap tot i transmet els coneixements als alumnes. En el treball per projectes els alumnes, juntament amb el mestre cerquen la informació. No ho hem de saber tot sinó que hem d’ajudar als alumnes a que ells ho puguin descobrir tot.

Conclusió

Actualment ens trobem en una societat molt diversa i aquesta gran diversitat es veu molt palesa a les nostres aules. La metodologia d’ensenyança uniforme actualment no funciona. Cal que ens replantegem de quina manera podem atendre els nostres alumnes.
El treball per projectes permet que cada infant potenciï les seves capacitats individuals i desenvolupi habilitats per ser competent i resoldre els reptes que se li plantegin. Hem de concebre l’infant com un ésser capaç de pensar, de ser crític i reflexiu.
Aquesta metodologia permet treballar sobre vivències i experiències reals que interessen als infants i que alhora desencadenaran en unes conclusions també reals i per tant difícils d’oblidar.
Cal afegir que els infants troben els projectes divertits i motivadors ja que se’ls plantegen grans reptes que han de resoldre. Ells formen part de manera activa durant tot el procés de planificació: S’organitzen, cerquen la informació, resolen els reptes, treuen unes conclusions …

Jo ja he provat el treball per projectes i considero que és la metodologia que necessiten les nostres escoles.
Què en penses? Ho has experimentat? T’atreveixes a provar-ho?
Afegeix la teva opinió als comentaris. Moltes gràcies 😉

Etiquetes

antifa antiglobalització apoteosi nècia assemblea Associació autogestió avaluació Badia barri Ca n'Oriac capacitats diferents Centres socials ciberanimació ciutat ciutats en transició col·lapse competència ecosocial comunal comunicació comunicació 2.0 comunitat Consell Escolar consum responsable Cooperativisme creació cultural crisi Cultura de carrer cultura democràtica cultura lliure cultura organitzativa cures decreixement democràcia democràcia cultural desenvolupament comunitari desigualtat desobediència diversitat funcional Documental ecofeminisme educació integral educació no formal educació popular edupunk empatia radical Empoderament equipaments socioculturals escoles feministes espai públic esport estat del benestar ètica hacker feminisme fp gènere gestió ciutadana gestió cultural gestió de conflictes globalització graffiti grup d'acció grups de consum horitzontalitat inèdit viable innovació democràtica intel·ligència col·lectiva interelacions Intervenció social lalluitaeduca libros lideratge llenguatge inclusiu lleure educatiu lleure sociocultural llibres lluita de classes masculinitats mediació comunitària Micromasclismes microvídeo mobilitzacions municipalisme okupa organització PAH participació pedagogía crítica pedagogia llibertària pedagogías invisibles perspectiva de gènere planificació poder poesia política projecte professional quadern de bitàcola reclaim the streets refugiades repressió sabadell servei públic sindicalisme Sobirania alimentària Sociologia solarpunk sostenibilitat suport mutu teatre de l'oprimit terapia antishock transformació treball per projectes violència masclista
Mostra'n més