Em sento una mica incòmoda amb el concepte d’escola “alternativa”. Com que en aquest blog parlo d'escoles innovadores i critico l'escola tradicional, molta gent pensa que estic defensat l'escola "alternativa" entenent com a tal qualsevol tipus d'escola que faci coses "diferents". Però no, no em semblen igual d'adients pel model d'escola pública que voldria totes les "alternatives". Ja n'havia parlat fa un temps a aquesta entrada del meu blog: Escoles alternatives: Com un ou i una castanya.
Però encara vull insistir en el tema:
- No m'agraden ni m'interessen els corrents pedagògics basats en pseudociències, en dogmes (religiosos o no) i en concepcions esotèriques.
- No m’interessen les escoles amb vocació de romandre eternament com a “alternatives” o com a projectes per a una minoria, busco idees d’escola amb vocació de ser per a tothom.
- No em sembla que l'escola lliure sigui un model d'escola adient per a un servei públic.
Aquí potser cal aturar-se una mica en explicar què és una escola lliure perquè he constatat que per a molta gent una escola lliure és pràcticament qualsevol escola alternativa o un sinònim d'escola respectuosa. Però no és així, estem parlant d'un tipus d'escola molt concret tot i que també divers en les seves implementacions. L'escola lliure considera que l'aprenentatge es fa a través d'experiències motivades intrínsecament, sense estímuls de l'adult. I això, que a priori pot sonar bé, ja no sembla tan bé a tothom quan es tradueix en una tasca d'acompanyament on l'adult no pot guiar, ni estimular, ni fer propostes, ni plantejar reptes. Quan, tal com requereix l'escola lliure, les famílies estan profundament implicades en l'educació dels seus fills i proveeixen un entorn ric pel desenvolupament (en realitat, estan estimulant i plantejant reptes subtilment de manera continuada), això pot funcionar. Però no crec que el model sigui viable amb infants que fora de l'escola tenen un entorn divers (en quant a nivell cultural, implicació familiar, situacions de risc, etc) o infants que tenen dificultats que requereixen d'un estímul i acompanyament actiu (o, fins i tot, molt actiu i dirigit). La diversitat de l'escola pública, de l'escola per a tothom, requereix actuacions actives, acompanyament respectuós però també presentar reptes a infants que potser mai els buscarien per sí sols. Amb això no vull desacreditar la tasca de tota l'escola lliure ni les aportacions que pugui haver fet, només posar de manifest que no crec que es puguin extrapolar alegrement aquestes experiències a qualsevol entorn i circumstància.
Vull fer meves també les paraules de Joan Girona quan alerta sobre certs corrents pedagògics en el seu article "Pedagogia sistèmica: educació o esoterisme?" i que us recomano que llegiu independentment de la reacció que us generi el títol. Obre moltes consideracions necessàries per la reflexió. I és que no em sembla que l'escola s'hagi de permetre abandonar-se a la pseudociència, darrera de la qual hi ha més fe que fets. Cal que es basi en evidències.
En definitiva, sé que és normal que les famílies (i també mestres) que busquen fugir d'una escola despersonalitzadora i memorística, de vegades cruel, es vegin atrets per models d'escola que parlen de respecte, vivències, acompanyament... Però cal anar més enllà i analitzar: En quina pedagogia es basa el projecte? La visió sobre l'infant i les seves etapes de desenvolupament i necessitats s'ajusta a evidències científiques o a creences? Si l'alumne no respon a la concepció que es té sobre ell, serà l'escola capaç d'adaptar-se o defensarà el seu mètode per sobre de l'infant? Respon l'escola als objectius de l'educació?
Per fi hem arribat al punt clau de la qüestió: quins són els objectius de l'educació? Jo us recomano que llegiu aquest document de la UNESCO: Repensar l'educació: Vers un bé comú mundial?
En aquest document es plantegen els reptes a que s'enfronta la humanitat en dos grans blocs: el desenvolupament sostenible i els drets humans. Es una visió, doncs, en que l'educació persegueix la pau, la inclusió i la justícia social, i "ha de trobar maneres de respondre a aquests reptes tenint en compte les múltiples visions del món i sistemes de coneixement alternatius, a més de les noves fronteres en ciència i tecnologia, com els avenços en neurociències i el desenvolupament en tecnologia digital."
L'educació no és un assumpte individual, és un bé col·lectiu. L’escola ha de ser un agent de canvi. Ens hem de plantejar seriosament si l'escola que busquem respon a aquesta reflexió de PhilippeMeirieu: "Dues qüestions ens han de preocupar, en el fons, a nosaltres, els adults. La primera és ben sabuda, és la qüestió de quin món deixarem als nostres infants. I sabem prou que tenim molt a fer perquè aquest món sigui habitable, i molt a fer urgentment. Però hi ha una segona qüestió absolutament important i essencial, que és la de quins infants li deixem al món. Li deixarem uns infants capaços de pensar i reflexionar, o uns infants totalment manipulats per una societat de consum que en farà el que voldrà?"
Com fer tot això? Em sembla molt interessant l'aportació que fa Boris Mir en aquesta entrada del seu blog: Siete principios para el aprendizaje. Aquests set principis, que us recomano que llegiu amb més detall al blog, són:
1. L'aprenent ha de ser el centre de l'aprenentatge2. L'aprenentatge és de naturalesa social3. Les emocions són essencials per l'aprenentatge4. Les diferències individuals han de ser reconegudes5. L'aprenentatge ha de ser inclusiu6. L'avaluació està al servei de l'aprenentatge7. L'aprenentatge ha de construir connexions entre àrees de coneixement
L'escola que jo voldria és una escola pública, per a tots, que busca ajudar a cada infant i a cada jove a buscar el seu futur, donant-li totes les eines disponibles. Una escola exigent, no complaent, no resignada, no sectària, no per a uns pocs. Una escola que es trenca la cara per cada alumne, en comptes de trencar-se-la per uns dogmes i un mètode, passant per sobre de l'infant. Una escola que no només busca el millor per a cada infant, sinó també que els infants puguin esdevenir agents de canvi d'un món millor per a tots.
