MAKEitEDU. El docent ensenya el que sap o ajuda a l'alumnat a que aprengui el que necessita i desitja?
Fa molt temps que tenim inculcat que el rol del docent consistia en trasmetre la gran muntanya de coneixements que sabia als seus alumnes de forma directa i unidireccional, sense possibles dubtes, reflexions o crítiques. Es feia així perquè sí, i punt. Any rere any el docent preparava igual les seves classes perquè l’únic que havia de fer era tornar a repetir el seu discurs davant del nou grup, amb les mateixes paraules, punts i comes. No hi havia possibilitat de canvi ni variació perquè el docent era l’expert i gurú del tema, el que més hi entenia i per tant, l’opinió dels alumnes comptava ben poc. La informació i el coneixement eren poder, per tant, el docent era el més poderós.
Els temps però han canviat. Vivim en una societat on la tecnologia ha esdevingut imprescindible i on l’accés a la informació s’ha tornat molt més fàcil i còmode. Aquella muntanya de coneixements que transmetia el docent ja no ens serveix, bàsicament perquè les necessitats són unes altres. Avui dia qualsevol persona pot accedir a la xarxa a través de diversos dispositius i buscar tots els conceptes i més que aquell docent podia haver transmès anys enrere. Però no només això, ara hi podem accedir de forma més ràpida, més gràfica i participant i interactuant amb la informació i el coneixement, ja que aquests es troben distribuïts i oberts a tothom.
Quines són doncs les necessitats actuals? Bàsicament que els alumnes aprenguin habilitats i destreses que els permetin seguir aprenent al llarg de la vida, a créixer com a persones i a tenir uns bons hàbits i valors, que siguin inquiets,curiosos, creatius, amb ganes de saber, que sàpiguen prosperar en un món incert i canviant…en definitiva, que siguin la persona que vulguin ser. El canvi en el rol del docent té un paper fonamental perquè això esdevingui. Ha de ser capaç d’analitzar la societat, la realitat i les demandes actuals, deixant de banda la funció “d’enciclopèdia o broadcasting” que tenia i centrant-se en aconseguir que els alumnes aprenguin aspectes útils, que puguin aplicar en un futur i que realment desitgin aprendre.
Hem de ser capaços de passar de “el docent ensenya” a “l’alumne aprèn”. El docent ha d’estar al servei de l’alumne i ha de proporcionar totes les facilitats perquè es produeixi un aprenentatge ric i variat. Ha de ser capaç de tenir en compte les necessitats de la seva aula i la realitat socio-cultural que tenim, enllaçar-ho, relacionar-ho i proposar dinàmiques i activitats perquè aprenguin en consonància a això. El docent ha de facilitar experiències, proposar reptes, llançar problemes, crear debat, generar converses…no donar respostes, ha de crear interrogants, generar dubtes i orientar i acompanyar en els diversos camins o trajectòries personals i singulars de cada alumne o grup d’alumnes.
La clau d’aquest èxit rau en la constant actualització per part del docent, en no estancar-se mai i ser capaç d’observar i veure els canvis des d’una vessant general i personal.
