La finalitat última de l’Animació Sociocultural (ASC) és incidir en la realitat social i transformar-la. L’animació sociocultural és una forma de viure, és una opció vital que adoptaran tant aquelles persones que després es formaran metodològicament en formacions reglades (o no) properes a l’ASC, sigui com a monitors/es, directors/es de lleure, tècnics/es superiors en animació sociocultural, educadors/es socials, com aquelles persones que en la seva vida actuen com a transformadores de la realitat social des d’altres disciplines. Animació sociocultural es pot fer des del món de l’art, de la pedagogia, de la política, de la medicina, des de l’arquitectura, des dels mitjans de comunicació o des d’un hort. Tots podem ser animadors socioculturals? Sí, en realitat tots som i podem ser transformadors socials si treballem per avançar cap a una millor qualitat de vida de les persones en una societat menys corrupta, menys hipòcrita, menys consumista, més justa, més solidària, més lliure, més culta...
Pilar Figueras | Estris
La crisi que estem vivint ha provocat que ens despertem d’una letargia, que ens apoderem i que ens organitzem amb la intenció d’aconseguir un canvi social. Ens trobem en un punt en que l’animació sociocultural està arrancant amb força, però, en molts casos, qui lidera aquesta transformació no són animadors formats específicament en la metodologia de l’ASC, sinó que majoritàriament els i les líders sorgeixen del teixit social organitzat i des del voluntariat.
L’animació sociocultural, a més de ser transformadora, ha desenvolupat una metodologia, unes tècniques, tot un corpus teòric i científic que dóna eines i recursos per a facilitar arribar amb èxit a aquesta transformació. Des del “Cicle formatiu d’animació sociocultural” (i des de fa un parell d’anys també “i turística”) es formen Tècnics Superiors, o sigui les persones graduades en aquest cicle formatiu garanteixen l’adquisició de competències generals tals com programació, organització, implementació i avaluació d’intervencions d’animació sociocultural. S’adquireixen tècniques que facilitaran la detecció de necessitats, la conducció de reunions, la dinamització dels grups, el disseny de processos participatius i campanyes de sensibilització, el suport a l’associacionisme, la informació a joves, organització de colònies i campaments, la programació de projectes, la implementació d’activitats, l’elaboració d’instruments d’avaluació, l’organització d’espais i materials, elaboració de pressupostos, cerca de fonts de finançament i esponsorització o la difusió d’activitats i projectes (per posar alguns exemples del què s’aprèn al cicle).
Aquests estudis són professionalitzadors, per tant, majoritàriament les persones que es formen en el cicle formatiu pretenen treballar com a professionals de l’animació sociocultural i ho poden fer des de l’administració pública, des de l’empresa o des del tercer sector.
