Una vegada més, ens trobem davant l’opacitat i la poca participació a què ens tenen acostumades els sindicats acomodats del règim que diuen que ens representen.
No sabem si, pel simple fet de posar assemblea en un cartell, el procés ja esdevé més transparent, obert i participatiu; això ens volen fer creure. Però, quan aquest preacord del qual s’ha de parlar en la suposadaassemblea ve precedit d’unes negociacions totalment opaques, de què no hem rebut cap tipus d’informació ni hi hem participat, ni n’hem vist cap acta ni cap convocatòria adreçada a aquelles treballadores que no se senten representades pels sindicats que formen la taula de negociació, ens fa l’efecte que d’assembleari en té ben poc, tot plegat. En cap moment no hem conegut, doncs, ni el dia, ni l’hora ni el lloc d’aquestes reunions clandestines entre sindicats i patronals, no fos cas que els haguéssim pogut anar a molestar.
Ara ens trobem, juntament amb l’anunci d’aquest misteriós preacord, davant d’una convocatòria “d’assemblea oberta” que ens convida a trobar-nos aquell mateix dia, abans del qual les treballadores no haurem pogut col·lectivament per tal de realitzar les possibles reflexions i esmenes corresponents al respecte (que encara pensaríem massa!). Cal tenir en compte també el detall que la crida a reafirmar o rebutjar aquest preacord s’adreça a les afiliades als corresponents sindicats, excloent així de la votació la majoria de gent sector que no hi està afiliada. Això és democràtic?
L’única informació que ens han donat (a traves de la web de UGT) és aquesta:
- Un augment del 0,5% des del setembre del 2014 amb caràcter retroactiu.
- Un augment del 0,5% al gener del 2015.
- Un augment del 0,5% al setembre del 2016.
Amb això, interpretem que, o bé falten dades i informació sobre el preacord, o bé que només se li ha donat importància a les millores salarials. Sigui quina sigui l’opció vàlida, és lamentable. L’actualització dels sous és important, evidentment, però les mancances no acaben aquí. On són les millores en matèria de contractes laborals? I les ràtios? I la metodologia i pedagogia que desenvolupem les professionals del sector? I en relació a la formació de les treballadores? I en la nostra seguretat enfront el blindatge que exerceixen les empreses i patronals? I, com aquests, podríem llançar un gran nombre d’interrogants més.
En fi, una vegada més, els sindicats i les seves representants han preferit quedar-se als despatxos “negociant” que sortir al carrer a defensar els nostres drets (de les treballadores) i els drets dels infants, malgrat l’elevat poder de convocatòria que poden tenir, a través del qual no els hagués costat gaire d’estendre i socialitzar el conflicte, informar a la gent i mobilitzar-se conseqüentment amb la importància de la situació.
Perquè nosaltres formem part de l’educació dels infants, adolescents, joves i adults; tasques que considerem prou importants per a la societat. És per això, i no per una altra cosa, per la necessitat de dignificació del sector i de reconeixement de la feina que s’hi desenvolupa, que volem que aquesta importància es tradueixi en les nostres condicions de treball. Volem una educació en el lleure digne, volem unes condicions laborals dignes, VOLEM UN CONVENI DIGNE!
Sectorial de la COS Socioeducatiu i del Lleure.
