El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP en les seves sigles en anglès) és el nou model de tractat de lliure comerç que s'està negociant en secret entre la Unió Europea i els Estats Units des de juny de 2013, amb la intenció de crear la zona de lliure comerç més gran del món.
El tractat permetrà a les grans corporacions, entre altres coses, demandar als Estats si les seves legislacions no els permet tenir els beneficis desitjats. Suposarà una harmonització legislativa a la baixa, retallades laborals i destrucció d'ocupació, privatització de serveis públics, ...
Fuente: http://noalttip.blogspot.com.es/
De manera formal, per part de la Unió Europea és la Comissió Europea qui té el mandat de les negociacions; i de l'altra, el mateix Govern dels EUA. No obstant això, des del seu origen, són els grans lobbies empresarials d'un costat i un altre que pressionen i participen de manera activa en elles: indústria automobilística, farmacèutica i agroalimentària, empreses de serveis, bancs, fons d'inversió ...
Les negociacions a més, estan produint d'esquena a la població, amb un alt caràcter secret sobre el seu contingut, i sense participació i amb prou feines consulta a la societat civil, i fins i tot amb molta desinformació cap als governs dels països de la pròpia UE.
La manca de transparència i de procediments democràtics, fa impossible a la ciutadania ia la societat civil seguir les negociacions per garantir que els interessos públics estan sent protegits. Actualment aquestes negociacions estan molt esbiaixades: grups de pressió empresarials tenen accés privilegiat a la informació i oportunitats per influir en les negociacions.
Què regularà?
Atès que els aranzels entre la UE i els EUA són ja molt baixos, aquest nou model de tractat es centra en la liberalització de tots els sectors i en aconseguir una harmonització legislativa, és a dir, unificar lleis a banda i banda de l'Atlàntic, per tal de reduir costos i "retards innecessaris" per a les corporacions.
Un capítol especialment polèmic és el de la protecció de les inversions, pel qual qualsevol inversor privat internacional pot desafiar, davant tribunals internacionals poc transparents, qualsevol legislació (ambiental, laboral o social) que interfereixi amb els seus beneficis. Per exemple, una moratòria al fracking (tècnica molt contaminant d'extracció de petroli o gas) o una regulació sanitària de substàncies tòxiques poden ser objectes de demandes als governs.
En què ens pot afectar?
S'aprofundirà en les retallades en els drets laborals, justificats per la reducció de costos i basats en la política antisindical dels EUA (que no ha ratificat convenis de l'OIT) i en les reformes laborals imposades per la Troica (Comissió Europea, FMI, BCE).
La liberalització de cada vegada més sectors econòmics aprofundirà en les privatitzacions de serveis públics, les conseqüències ja són conegudes.
L'harmonització legislativa a la baixa, aplicant la legislació més beneficiosa per a les grans corporacions afectarà a:
- Polítiques mediambientals i del dret a la salut: es flexibilitzarà l'ús del fracking, s'augmentarà la producció i venda de transgènics, l'ús de toxines i substàncies perilloses, entre altres, que compten amb legislació més favorable als EUA.
- L'agroindústria es veurà afavorida en detriment de les petites explotacions més sostenibles, i per tant es ressentirà la sobirania alimentària i la qualitat en l'alimentació.
- Sobre propietat intel·lectual i ús i accés a internet: s'aplicarà la legislació nord-americana que facilita la vigilància cibernètica i l'accés a dades personals, i pena el compartir arxius a la xarxa; ia més blindarà les patents, reduint per exemple la possibilitat d'accés a medicaments genèrics.
I a tot això s'afegiria, a través dels mecanismes de protecció de les inversions, que els governs es trobarien lligats de mans per a la posada en marxa de les polítiques públiques socials i mediambientals destinades a protegir la ciutadania, en benefici del gran capital.
