La informació és poder. Però com tots els poders, hi ha qui volen quedar-se’l per a ells. Tot el patrimoni científic i cultural del món, publicat al llarg dels segles en llibres i periòdics, segueix sent digitalitzat i guardat per un grapat de corporacions privades. Voleu llegir les publicacions sobre els descobriments més famosos de la ciència? Llavors haureu de pagar grans quantitats a editorials
com Reed Elsevier.
Hi ha qui lluita per canviar això. El Moviment per l’Accés Lliure ha lluitat coratjosament perquè els científics no apliquin drets d’autor i, en canvi, publiquin els seus treballs a Internet sota condicions que permetin accedir-hi a tothom. Però fins i tot en el millor dels casos, la seva tasca només afectarà a coses que es publiquin en el futur. La resta, tot el que s’hagi publicat fins ara, ho haurem perdut.
Aquest és un preu massa alt per pagar-lo. Obligar els acadèmics a pagar diners per a llegir la feina dels seus col·legues? Digitalitzar llibreries senceres però permetent que només les puguin llegir els treballadors de Google? Abastir d’articles científics les elits acadèmiques del primer món però privar-hi l’accés als infants del sud? És indignant i inacceptable.
“Hi estic d’acord”, diran molts, “però què hi podem fer? Les companyies posseeixen els drets d’autor, guanyen molts diners al’hora de cobrar per l’accés i tot és perfectament legal - no podem fer res per detenir-les”. Però sí que hi ha quelcom que podem fer, quelcom que ja s’està fent: podem contraatacar.
Tots aquells amb accés a aquests recursos - estudiants,bibliotecaris, científics - teniu un privilegi. Podeu nodrir-vos d’aquest banquet de coneixements mentre la resta del món n’és privat. Teniu el deure de compartir-ho amb el món. Heu de compartir claus d’accés amb companys i emplenar sol·licituds de descàrrega per als amics.
Mentrestant, aquells que han estat exclosos no romanen quiets. Estan trescant pels forats i saltant les tanques, alliberant la informació retinguda per les editorials i compartint-la amb els amics.
Però tota aquesta acció té lloc dins l’obscuritat, amagada sotaterra. És anomenada robatori o pirateria, com si compartir la riquesa del coneixement fora l’equivalent moral de saquejar un vaixell i matar la seva tripulació. Però compartir no és immoral- ans al contrari, és un imperatiu moral. Només aquells
encegatsper la cobdícia no permetrien fer una còpia a un amic.
Les grans corporacions, per descomptat, estan encegades per la cobdícia. Les lleis sota les quals ells operen ho requereixen -els seus accionistes es rebel·larien si fora menys que això. I els polítics que han comprat els donen suport, fent lleis que els donen el poder exclusiu per decidir qui pot fer
còpies.
No hi ha justícia en fer cas a lleis que no són justes. És el moment d’entrar dins la llum i, dins l’enorme tradició de la desobediència civil, de declarar la nostra oposició a aquest robatori privat de cultura pública.
Nosaltres necessitem obtenir informació,independentment d’on estigui emmagatzemada, fer les nostres còpies i compartir-les amb el món. Nosaltres necessitem obtenir material que estigui fora del copyright i afegir-lo a l’arxiu. Nosaltres necessitem comprar bases de dades secretes i posar-les a la Web. Nosaltres necessitem baixar revistes científiques i pujar-les a xarxes d’intercanvi d’arxius. Nosaltres hem de lluitar a favor del Moviment per l’Accés Lliure.
Amb suficients persones com nosaltres arreu del món, no només enviarem un ferm missatge contra la privatització del saber -sinó que la convertirem en cosa del passat.
T’hi apuntes?
Aaron Swartz
Juliol 2008, Eremo, Itàli
