Què marca la diferència en les activitats d’educació en el lleure?

Sovint, quan veiem projectes i iniciatives concretes que han estat capaces d’obtenir un èxit a nivell participatiu, qualitatiu, organitzatiu,... tendim a preguntar-nos què és allò que n’explica el triomf.

Què ho fa que aquell centre d’esplai tingui tanta mainada en les seves activitats? Com és que en aquestes colònies sempre tenen llista d’espera? Perquè tothom parla tant bé de les activitats d’aquell grup de joves? Com s’ho fa aquell equip de monitors/es per no tenir cap incidència en el seus campaments?

Hom pot tenir la temptació de buscar algun secret estrany i misteriós, a mode de “pedra filosofal”, per explicar el motiu del bon resultat obtingut en totes aquestes, i altres, qüestions que ens plantegem. Fins i tot podem tenir la sensació de defugir aquesta cerca i abandonar-nos a considerar-ho com a resultat del destí o la “bona sort”.

Certament, perquè “les coses funcionin bé”, són molts els motius i factors que hi contribueixen... i també, reconeguem-ho, la sort o dissort és un dels factors que hi influeix.

Però, finalment, convé reconèixer que sí que hi ha un secret... una fórmula... un resposta a la incògnita plantejada: la formació!


Efectivament: la formació actua com el millor dels catalitzadors que fan que el compromís educatiu, l’experiència adquirida i els coneixements transferits millorin, espectacularment, els resultats de les activitats, projectes, iniciatives,... que ens proposem.

En l’àmbit de l’educació en el lleure, quan ens referim a la formació, cal que ho fem en un sentit ampli: convé que no només ho restringim a una qüestió merament de “titulitis” (es a dir, cobrir un expedient simplement per aconseguir un títol). 

Quan parlem de formació en educació en el lleure, pensem en el fet de gaudir i viure amb plenitud de l’experiència del curs de monitors i monitores (fins i tot més enllà de les sessions teòriques formals a les aules); ens referim a la maduresa i obertura de perspectives que ens ofereix el curs de directors/es; pensem en l’actitud que han de tenir els joves monitors/es vers la formació continua (aprenent nous recursos, compartint projectes, participant en formacions breus,...); ens referim a la implicació del director/a per aprofundir en el debat de les revisions, valoracions quotidianes,... i en com els monitors i monitores aprenen de la seva pròpia experiència...

D’aquest concepte de formació (i no d’altres) en participen i en són còmplices les escoles de l’esplai que compten amb una llarga trajectòria, expertesa i solvència contrastada que, juntament i en connivència amb els moviments de lleure, treballen vers la qualitat de les activitats.

No es estrany, doncs, que sí la formació és aquesta “clau de volta” que marca la diferència en la realització de les activitats de lleure... el regulador i els mateixos organitzadors ho tinguin ben fàcil alhora de procurar una millora de la qualitat i l’èxit d’aquestes activitats.

En un moment en el què la formació d’educadors en el lleure ha experiment un canvi tan significatiu, es d’esperar que la regulació d’activitats també s’adapti en aquest nou escenari. Es convenient que tota regulació d’activitats, lluny d’asfixiar als organitzadors amb excessives normatives, posi l’accent en la promoció de la qualitat i el rigor de la feina ben feta. En aquest escenari, seria convenient anar consolidant una major proporcionalitat dels educadors titulats respecte als que no ho estant... un 50%, un 60%...


Així doncs... endavant! Endavant en demanar més formació als nostres equips! Hi guanyarem amb la qualitat de les activitats, hi guanyarem socialment,... però sobretot hi guanyaran els milers d’infants, adolescents i joves que participen i gaudeixen de l’educació en el lleure.

Etiquetes

antifa antiglobalització apoteosi nècia assemblea Associació autogestió avaluació Badia barri Ca n'Oriac capacitats diferents Centres socials ciberanimació ciutat ciutats en transició col·lapse competència ecosocial comunal comunicació comunicació 2.0 comunitat Consell Escolar consum responsable Cooperativisme creació cultural crisi Cultura de carrer cultura democràtica cultura lliure cultura organitzativa cures decreixement democràcia democràcia cultural desenvolupament comunitari desigualtat desobediència diversitat funcional Documental ecofeminisme educació integral educació no formal educació popular edupunk empatia radical Empoderament equipaments socioculturals escoles feministes espai públic esport estat del benestar ètica hacker feminisme fp gènere gestió ciutadana gestió cultural gestió de conflictes globalització graffiti grup d'acció grups de consum horitzontalitat inèdit viable innovació democràtica intel·ligència col·lectiva interelacions Intervenció social lalluitaeduca libros lideratge llenguatge inclusiu lleure educatiu lleure sociocultural llibres lluita de classes masculinitats mediació comunitària Micromasclismes microvídeo mobilitzacions municipalisme okupa organització PAH participació pedagogía crítica pedagogia llibertària pedagogías invisibles perspectiva de gènere planificació poder poesia política projecte professional quadern de bitàcola reclaim the streets refugiades repressió sabadell servei públic sindicalisme Sobirania alimentària Sociologia solarpunk sostenibilitat suport mutu teatre de l'oprimit terapia antishock transformació treball per projectes violència masclista
Mostra'n més