Una recomanació de l'Antonio Alcántara a EducacióTransformadora
El llibre em va caure a les mans i el vaig llegir quasi de una tirada. Buscant els moments per trobar-me amb la seva lectura. El que explica no és nou. Però sacseja el cap i el cor. Un llibre del que hem de destacar el que diu i qui ho diu. Parla de sexualitat, cultura, educació, opressió, participació, treball,… I ho escriu el jovent parlant de tu a tu a qualsevol que ho vulgui llegir amb una claredat i honestedat admirables.
Allí on llegim adultocràcia ens estan dient a crits: capitalisme i patriarcat. Manifest subversiu, que el poder voldria prohibir perquè dona eines per pensar i actuar de manera crítica als joves i a persones de totes les edats. Un text que posa en qüestió el “stablishment” per proposar formes de construcció col·lectiva per a totes les edats. Pots profunditzar més a la seva web.
L’adultocràcia està arreu!
Els espais de trobada del jovent que escriu aquest llibre són llocs fora del control de l’administracióon es construeix la participació fora de la lògica dels partits polítics o governs. Al poder només li interessa que els joves participen únicament com ells volen que hi participin. I aquestes i moltes altres joves no volen! La pròpia llei de 33/2010, d’1 d’octubre, de Polítiques de Joventut de la Generalitat de Catalunya diu“L’Administració de la Generalitat ha d’estar atenta a les noves formes de participació juvenil que puguin aparèixer, per valorar si és convenient o no fomentar-les.” Queda ben clar, els espais de trobada han de ser autònoms.
I hem de llegir aquest llibre tal com en deia en Paulo Freire a “L’educació com a pràctica de la llibertat”. Tenint present que les coses no tenen explicacions màgiques si no que responen a un motiu. Traient al màxim les preconcepcions dels anàlisi i sobre tot evitant quedar-nos immòbils. Aquest llibre crida a moure’t.
I les joves que són present!
I hi ha jovent així a molts llocs. El meu dia a dia em parla de Nou Barris i de Montcada.Indis en terra de frontera que en deia el Marc Andreu. El jovent que no demanen permís per fer les coses. Que les fan! I molt. Dels que canvien la realitat, del que et fan pensar i moure’t constantment.
Dels de Nou Barris vull parlar de dos. Un és el Simón Vázquez amant de la cultura com eina de transformació social. Una persona que li dona al paper escrit la força d’un tigre. I l’altra és l’Alba Sanjurjo de Canyelles que quant feia el discurs del vintè aniversari de Casal de Joves de Catalunya i deia coses com aquestes “ “Benvingudes les ganes de transformar i crear una nova societat. Benvingudes les ganes de ser inconformistes i voler-ho tot.”
I dels de Montcada també parlaré de dos. De la Roser Alcázar i la Lidia Molanocapaces de generar espais autogestionats com el Casal Popular el Brot o crear històries i relats que en permetin qüestionar el patriarcat a través de “Bruixes i Heretges”.
I amb elles, i amb els que vulguin, comparteixo en un tu a tu l’ article “Dinamització en equipaments i projectes socioculturals gestionats per joves”. Escrit temps després de fer el relleu generacional a la associació Rocket Project des d’on gestionaven el Kasal jove de Roquetes. Una manera d’ordenar el fer i pensar col·lectiu i alhora de marcar les bases del que he continuat treballant i construint personal i col·lectivament. Perquè com va dir l’Helena López al pregó de la Cultura Va de Festa 2014 “ Que mai ningú ens faci creure que la CULTURA és un privilegi que no ens pertoca!”
Gràcies Tigre de Paper per editar aquest llibre.
