Cultura de la mediació

La societat produeix mediació de forma natural. Totes les persones ens veiem obligades a conciliar els nostres interessos o desitjos de forma natural per ajustar-nos a la vida en societat. Inconscientment intervenim (o negociem) amb els nostres fills, germans o amics o actuem de estamanera en múltiples ocasions. (Redorta, 2000) 

Partim, per tant, de la mediació en dues dimensions: la Mediació Formal, seqüenciada, procedimentada i de la Mediació Informal, que es proposa, com el seu nom indica a través d'un procediment informal, anar millorant les relacions i teixint el consens. Aquesta tipologia de mediació també s'ha anomenat cultura de la mediació o actitud mediadora. 


Quan a l'actitud mediadora se li uneix el coneixement de la tècnica de mediació, els resultats tendeixen a ser molt més positius i satisfactoris produint un aprenentatge en les parts, sobre maneres més constructius i assumint pautes de control i adequació sobre les seves vides. (Redorta, 2000). 

En la mediació informal, no s'estableixen seccions determinades sinó que és un procés obert, pensant que hi ha un camí molt llarg, en el qual hem sentir atentament, honrar l'altra persona, fer preguntes obertes, recollir narratives del passat, acompanyar a el procés, avançar en ziga-zaga ... Tot això es realitza sense perdre de vista les màximes de la mediació: 

  • No jutjar, ni suggerir, ni proposar. 
  • Neutralitat 
  • A través de les preguntes ajudar a pensar. 

  • Aquesta mediació informal la realitza més un mediador-mediadora interna i de confiança, més enganxat a la realitat, a aquest context, i que compta amb la confiança de les parts. "(...), De vegades pots treballar directament amb una sola part per vegada; i ¡de vegades la situació pot ser tan informal que tu estaràs mitjançant sense que les altres parts s'adonin tan sols "(Cornelius i Faire, 1989). 

  • Pot ser un mitjà, d'anar desbrossant el camí per arribar a fer una mediació formal, o bé pot ser un fi en si mateixa, d'acostament a l'altre, sense arribar a plantejar la matèria conflictiva però sí llevant les arestes que danyen la relació.

Etiquetes

Cultura de carrer Documental Empoderament Intervenció social Micromasclismes PAH Sobirania alimentària Sociologia acció col·lectiva acció directa anarquisme animació sociocultural anticapitalisme antiespecisme antifa antiglobalització apoteosi nècia assemblea autogestió avaluació barri capacitats diferents ciberanimació ciutat ciutats en transició col·lapse competència ecosocial comunal comunicació comunicació 2.0 comunitat consum responsable creació cultural crisi cultura democràtica cultura lliure cultura organitzativa cures decreixement democràcia democràcia cultural desenvolupament comunitari desigualtat desobediència diversitat funcional ecofeminisme educació integral educació no formal educació popular edupunk empatia radical equipaments socioculturals escoles feministes espai públic esport estat del benestar feminisme fp gestió ciutadana gestió cultural gestió de conflictes globalització graffiti grup d'acció grups de consum gènere horitzontalitat innovació democràtica intel·ligència col·lectiva interelacions inèdit viable lalluitaeduca libros lideratge llenguatge inclusiu lleure educatiu lleure sociocultural llibres lluita de classes masculinitats mediació comunitària microvídeo mobilitzacions municipalisme okupa organització participació pedagogia llibertària pedagogía crítica pedagogías invisibles perspectiva de gènere planificació poder poesia política projecte professional quadern de bitàcola reclaim the streets refugiades repressió sabadell servei públic sindicalisme solarpunk sostenibilitat suport mutu teatre de l'oprimit terapia antishock transformació treball per projectes violència masclista ètica hacker
Mostra'n més