“Lo esencial es invisible a los ojos” El Principito, Antoine de Saint-Exupéry
La Mediació Comunitària és un tipus de resolució alternativa de conflictes que té com a objectiu la bona convivència entre persones des de la seva perspectiva de ciutadans dins d'una comunitat. Crear i recrear llaços invisibles.
Des de l'aula, cada curs ens trobem amb la idea de comunitat i l'analitzem sempre en procés de creació i recreació en un context en permanent canvi. Ens trobem que els canvis justifiquen tornar a pensar els conceptes (comunitat, desenvolupament, mediació, participació...).
Les idees són el punt de suport des del qual movem el món, les eines amb les quals construïm les utopies que guien el nostre actuar i amb les quals deconstruim les distòpies que se'ns proposen; si la mediació comunitària és un d'aquests somnis plaents cap als que algunes ens dirigim, hauríem de tornar a pensar què estem somiant. I ho fem.
Les ciutats són avui escenari de diversitats reals i imaginàries que resultaven incalculables per Toennies. I de conflictes que no poden resoldre apel·lant a la "consciència col·lectiva" descoberta / invocada per Durkheim, ni tampoc a les institucionalitats burocràtiques de Weber. (1)
Las ciutats es mouen. Si hi ha moviment hi ha fricció. Així, quan es dóna convivència en una comunitat és normal que es produeixin desencontres de diferent nivell als que generalment anomenem conflictes.
Per tant el marc de referència és el conflicte dins de la comunitat (2).
Això passa perquè són quelcom inherent a la interacció humana, es donen entre les persones, en i entre les àrees i àmbits en què es desenvolupa la vida quotidiana dels éssers humans (individus, grups, institucions, comunitats). Tots ells ens ofereixen la oportunitat de fer alguna cosa de manera diferent, que generi riquesa per a tothom (cultura de pau, entenen la pau, entesa no només com absència de violència, sino com a vida compartida). Hem après poc a prevenir, a enfortir i enriquir els nostres potencials per millorar-los, perquè tendim a creure que el conflictiu és només quan no ens entenem amb els altres. La persona tendeix a aprofitar-se, utilitzar o sotmetre a un altre home en comptes de compartir drets i obligacions, i això potser passi, perquè potser no s'hagi plantejat que podria guanyar més d'una altra manera. Els acords i desacords, les trobades i desencontres, les tasques complementàries, les diferències i els jocs de poder, les coincidències i els objectius en comú són algunes de les coses que les parts descobreixen en aquest joc màgic en què tots guanyen, que és la mediació.
La mediació, ofereix una alternativa al Jutjat en què la solució deixa de ser imposada per passar a ser quelcom creat en conjunt i d'acord amb les particularitats de les parts. El tercer neutral i imparcial condueix la mediació amb l'ànim d'acompanyar aquells que han triat de forma voluntària el procés, en la recerca d'una solució del desencontre autogestionat en què les dues parts se sentin guanyadores. La mediadora no soluciona "al lloc de", sinó que es posiciona en la intervenció perquè els pols (o parts) que configuren la tensió dels conflictes, dialoguin i descobreixin l'essencial, que sol ser invisible als ulls, envers això construir una nova forma de responsabilitzar-se de la situació.
La mediació que proposem no és una recepta, ni un dipòsit de sabers, sinó una operació que s'ha de fer i reinventar-se una i altra vegada.
La mediació comunitària, no només aborda la resolució de conflictes actius, sinó també la prevenció d'aquests i el foment de les idees de convivència i participació ciutadana; promouen relacions cooperatives en la comunitat.
La mediadora és una "tercera" que no diu, ni imposa, ni proposa ni tan sols suggereix solucions en un conflicte, sinó que ajuda a la comprensió profunda mútua ja sospesar el realisme dels plantejaments, contribueix a que es generi confiança i proposa procediments per la participació.
El vincle de la mediació no és d'assistencialisme ni té a veure amb quotes identitàries (infància, "desfavorits", etc.), Sinó que és un vincle productiu i d'igual a igual. La nostra mediadora REB, CONNECTA I ACTIVA.
Així podríem dir que la nostra MEDIACIÓ ÉS ANIMACIÓ.
La seva fi més ambiciós és l'apoderament de la Comunitat i la creació d'espais de pau, construint xarxes socials que acabin funcionant de forma autònoma com una sinergia. Per a això, és fonamental la cooperació i col·laboració entre els diferents serveis del municipi o àrea en qüestió i la formació de mediadors comunitaris que pertanyin a aquesta mateixa comunitat, que intervenen en els conflictes tenint en compte el context cultural i social en què es donen la convivència, que conceben la comunitat com a ens dinàmic compost per agents actius i per actors socials relacionats constructors de la realitat en què viuen, que fan èmfasi en les fortaleses i capacitats, no en les mancances i debilitats, que tenen en compte la realitat social, inclouen la diversitat, assumeixen les relacions entre les persones i el medi ambient en què viuen i s'orienten cap al canvi social.
Aquest tipus de mediació ofereix una infinitat de possibilitats, és apta per a intervenir en disputes veïnals, disputes de comunitat a comunitat, disputes sobre espais públics, i ús de la terra, disputa sobre propietats privades ... Tot tipus de disputes, i no disputes. Es tracta de crear i recrear llaços.
La Mediació Comunitària comparteix amb la mediació tots els principis de voluntarietat, neutralitat, imparcialitat i confidencialitat, en la recerca de l'invisible, dels interessos més viscerals que a primera vista no es veuen per fomentar l'empatia i amb això acostar postures. I té com característica que intervé de manera preventiva o d'hora en els conflictes, té el paper afegit d'agent de transformació social, que comparteixen el seu coneixement amb altres actors socials, provinents de la comunitat, posseïdors d'un saber i orientats pels mateixos objectius, amb els quals treballen conjuntament.
Fem i treballem dia a dia la nostra proposta de mediació, llámala X. De tota manera, sabem que estem davant d'esbossos, a línies d'anàlisi i de praxi que han de ser aprofundides i posades a prova. Un cop més, no és aquesta la tasca de trobar un port segur, sinó la de preguntar-se com alçar les veles per navegar millor i més lluny.
"L'animal humà aprèn observant i comparant una cosa amb una altra, un signe amb un fet, un signe amb un altre signe (...) L'aprenentatge és un treball poètic de traducció, observar, dir el que es veu, verificar-ho. Com s'aprèn la llengua natural. Posar les experiències en paraules, traduir les pròpies aventures intel · lectuals per a altres i contra-traduir les traduccions que altres li presenten "(J. Rancière).
(1) Gabriela Rodríguez Fernández, « ¿Comunidad? Mediación comunitaria, habitar efímero y diversidad cultural », Polis [En línea], 20 | 2008, Puesto en línea el 24 julio 2008, consultado el 16 junio 2014. URL : http://polis.revues.org/3435 ; DOI : 10.4000/polis.3435
(2) Definim comunitat com: grup o conjunt d'individus, éssers humans, o d'animals que comparteixen elements en comú, com ara un idioma, costums, valors, tasques, visió del món, edat, ubicació geogràfica (un barri per exemple), estatus social, rols. Generalment, una comunitat s'uneix sota la necessitat o meta d'un objectiu en comú; sense bé això no és una cosa necessària, prou una identitat comuna per conformar una comunitat sense la necessitat d'un objectiu específic. En termes de administració o de divisió territorial, una comunitat pot considerar una entitat singular de població, una mancomunitat, un suburbi, etc.
