Més enllà de la batalla campal a conseqüència del seu desallotjament, Can Vies ha estat matriu, nexe d'unió i paraigua de diverses iniciatives socials i culturals que han fet arrels profundes al barri.
"Can Vies ha estat l'inici de molts projectes col·lectius del barri: cooperatives, assemblees, activitats ..."
Pau Rodríguez / João França a CatalunyaPlural
Greus incidents entre la policia i manifestants, diversos ferits, barricades, una unitat mòbil de TV3 i una excavadora calcinades, els vidres trencats del setmanari La Directa i el barri de Sants en peu de guerra –com cridaven ahir activistes i veïns–... Massa imatges en només dues nits. Els aldarulls després del desallotjament de Can Vies, fruit del desacord entre els seus ocupants i l'Ajuntament de Barcelona, difuminen el que ha suposat aquest centre social autogestionat per al barri durant més de 17 anys d'història.
"Can Vies ha estat l'inici de molts projectes col·lectius del barri: cooperatives, assemblees, activitats ...", explica Ruben, un dels integrants de la plataforma de suport a la casa, que agrupa diverses entitats veïnals. Can Vies ha esdevingut una matriu de grups populars de música com Pirat 's Sound Sistema o de la colla de bastoners del barri. I era, fins aquesta setmana, paraigua també de col·lectius feministes, d'assemblees d'estudiants, de tallers de gimnàstica o llengua de signes i de la revista de comunicació popular mensual La Burxa.
Arrels creades amb el barri que, segons Ruben, justifiquen que aquests dies els veïns sortissin a protestar contra el desallotjament i contra la presència policial als carrers de Sants. També hi ha darrere de tan irada reacció, el fet que Can Vies suposava un model gairebé emblemàtic d'autogestió i construcció d'espais alternatius a Barcelona, segons la plataforma de suport.
La mobilització veïnal –molts feien repicar cassoles des dels balcons– ha conviscut els dos últims dies amb l'aparició violenta de grups d'encaputxats que van actuar, aparentment organitzats, contra la policia i el mobiliari urbà. Davant aquest fets, des de Can Vies asseguren que el primer acte de violència va ser el desallotjament de l'edifici i que, en qualsevol cas, ahir la manifestació es va desenvolupar de forma pacífica fins que es va cremar l'excavadora que havia enderrocat l'edifici. Després d'això, hi va haver l’actuació principal dels Mossos.
Per a aquesta tarda estan previstes més protestes al barri (20.30 h Plaça de Sants), però sobretot destaquen unes 50 concentracions convocades per tota la ciutat i en diversos punts de Catalunya. Entre els que s'oposen al desallotjament destaca la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona. Oposant-se a tota violència, la FAVB critica la decisió del consistori i sentencia: "El mapa d'aquestes manifestacions s'assembla massa a la geografia de les desigualtats i les injustícies que estan trencant Barcelona"
"Necessitàvem un punt de trobada"
"Va començar amb un component molt juvenil, però la dilatació del projecte en el temps ha anat acompanyada d'un relleu generacional", apunta Elba Mansilla, cooperativista de La Ciutat Invisible, referent dels moviments socials a Sants. "Es va decidir ocupar un espai per tenir un punt de trobada, sales d'assaig de música o teatre, o lloc per a mitjans autogestionats ", afegeix.
Mansilla lamenta que el desallotjament d'aquest centre que considera "integradíssim" al barri només suposi "reemplaçar el seu espai per un espai buit, un element més de la provisionalitat absoluta en què es troba aquesta zona del barri des de fa deu anys". Aquesta cooperativista i veïna es refereix a les obres del metro de Mercat Nou, les del Mercat de Sants i tot el cobriment de les vies del tren.
De fet, aquesta remodelació no és aliena al desallotjament de la casa. L'Ajuntament de Barcelona assegura que en el seu emplaçament havia de començar la zona verda que ha de cobrir totes les vies del tren al tram de Sants, un treball actualment en procés.
En les seves negociacions, el consistori va oferir als inquilins de Can Vies una sortida pacífica de l'edifici per reallotjar-los a la llarga en un altre espai, cosa que els col·lectius que okupaven l’edifici van rebutjar: no confiaven en les promeses Xavier Trias i ja planava sobre ells l'amenaça del desallotjament.
L'ordre de desallotjament data de l'abril, tot i que es va ajornar a causa de l'obertura de les negociacions entre l'Ajuntament i Can Vies. Els primers oferien una reubicació dels col·lectius a llarg termini –Trias ha admès en més d'una vegada, avui també, que s’hi feien activitats "molt positives", a Can Vies–, però els segons posaven com a condició que no pengés les espasa del desallotjament sobre els seus caps.
"Amb la Casa del Mig (un altre CSA del barri) també es van comprometre a que la gestionarien els seus ocupants després d'una rehabilitació, i no va ser així", recorda Mansilla, que justifica així la desconfiança dels inquilins. "Si l'Ajuntament tenia aquesta voluntat, podria haver esperat dos anys a què es creés el projecte de gestió veïnal Lleialtat Santsenca, en lloc de desallotjar Can Vies ara", insisteix.
 | |
| Imatge del desallotjament de l'edifici, amb les furgonetes dels Mossos ocupant les obres que cobreixen les vies. / ENRIC CATALÀ |
Posicions aferrissades entre les parts
Després de la ruptura de les negociacions, que va desembocar en el desallotjament aquest dilluns, el conflicte està lluny de solucionar-se, almenys si s'atén a les posicions oposades de les parts. Xavier Trias ha comparegut avui per assegurar que estén la mà als col·lectius per buscar-los un espai on desenvolupar les seves activitats. "Protestes les que vulguin, però altercats i violència, de cap manera", ha advertit.
Des de Can Vies, però, se senten ofesos per l'oferiment de diàleg quan l'edifici ja està en ruïnes. I afegeixen les seves demandes: la dimissió de Trias i de Jordi Martí –regidor del districte–, que es posi en llibertat els sis detinguts d’aquests dies i que es "desmilitaritzi" el barri –en referència a la constant presència policial–.
Contra les queixes pel soroll
Entre les activitats de Can Vies se celebraven festes populars, i les queixes d'alguns veïns se centraven bàsicament en el soroll. No obstant això, Pol Massoni, del col·lectiu d'arquitectes La Col, apunta que des del centre social es treballava en una solució per aquest problema. "A nivell tècnic, els havíem ajudat a fer un projecte d'insonorització, i els joves de Can Vies estaven disposats a aplicar-lo i fer les reformes necessàries".
Massoni considera que el desallotjament és "un error estratègic de la ciutat”. “Que s'ensorri una peça del barri i que es justifiqui urbanísticament fa pensar en el model d'urbanitat que es defensa", assenyala. "El model de ciutat d'aquesta Barcelona 'convergent' aprofundeix encara més en el model de ciutat turística que venia de l'època socialista", assegura.
"No es parlarà de la violència urbanística"
"Era un equipament que feia 17 anys donava vida a una part del barri on les vies del tren havien fet una gran cicatriu a nivell urbanístic, separant-lo en dues parts ", apunta l'arquitecte. I, sentencia: "S’ha empobrit i afeblit tot el teixit de la zona. No té cap sentit eliminar precisament una peça que continuava activa”.
“Després de lustres d’activitat Can Vies s’havia guanyat tenir una presència i un respecte el barri”, assegura l’antropòleg Manuel Delgado, professor de la UB. “Això hauria d’estar defensat com un espai de convivència, on construïen vida urbana, però això no és el que convé als interessos privats”, afegeix. “Aquests interessos privats són prioritaris, i en comptes de defensar els interessos socials que representava el centre, hi ha una invtervenció pública d’expulsió”, lamenta el professor.
“Aquests dies es tornarà a parlar del tema de la violència urbana però no es parlarà de la violència urbanística; cremar una paperera es considera kale borroka però de destruir un barri en diuen reforma urbana”, critica l’antropòleg.
