Quines formes d’inclusió i exclusió de la comunitat operen en les propostes d’art comunitari? L’article Art comunitari desenvolupat per Aida Sánchez de Serdio a Polièdrica explora aquesta i altres qüestions sobre el paper de les arts dins els processos comunitaris.
La noció d’art comunitari (traducció directa del terme anglès community arts) s’ha consolidat darrerament en el nostre context com a forma de designar el treball artístic, sovint vinculat a un territori, i desenvolupat entre artistes i col·lectius d’agents no professionals que, en alguns casos, porten a terme aquests treballs sense la intervenció de cap artista
professional. En situar la comunitat com a subjecte i agent principal de l’acció, el concepte d'art comunitari subratlla la dimensió social d'aquesta pràctica però, també, fa que aflorin les tensions pròpies de la noció de comunitat i tots els interrogants sobre la relació entre l’esfera artística professional i l'art comunitari.
La noció de community arts té un llarg recorregut en els contextos anglosaxons, que es pot relacionar amb dues dimensions diferents del terme. Per una banda, en aquests contextos la idea de comunitat suggereix que la col·lectivitat (acotada a grups d’interès o vinculats a un territori, o ambdues coses alhora) esdevé un subjecte polític relativament autònom en front de l’estat, amb capacitat d’actuar i prendre mesures per al propi benestar. Per altra banda, es tracta de països on, tradicionalment, s’ha prestat atenció a les activitats artístiques amb col·lectius i contextos diversos (joves, gent gran, veïns, escoles, barris, entitats associatives, etc.), en part degut a les polítiques desplegades pels Arts Councils (Consells de les Arts).
En el nostre context aquestes formes de treball artístic participatiu tenen antecedents, com per exemple, en l’àmbit de la festa, en l’educació social, en les organitzacions veïnals, en les activitats juvenils, etc. Per tant, es tractava d’unes pràctiques associades sobre tot al lleure i a la cultura popular. En canvi, és una relativa novetat en el camp de la pràctica artística pròpiament dita on, tradicionalment, la figura de l’artista creador individual i la idea d’un art d’elit molt professionalitzat han tingut un gran pes. En aquest sentit, l’art comunitari implica un cert avanç cap a la democràcia cultural ja que dóna legitimitat a la producció cultural entesa com a dimensió pròpia de la vida social en sentit ampli, com un dret humà i, fins i tot, com un indicador de qualitat de vida. Dins d’aquesta línia ha emergit la noció de desenvolupament cultural comunitari, que també perseguiria aquest objectiu de benestar i desenvolupament social i/o personal a través de la cultura.
Ara bé, en incorporar l’art comunitari al repertori conceptual de les pràctiques culturals contemporànies s’hereten les problemàtiques polítiques que comporta la pròpia noció de comunitat. Per una banda, la comunitat es considera el medi idoni per a la recuperació de l’espai públic, la identitat i la cohesió social; però, per altra, es pot produir un efecte d'homogeneïtzació i mitificació o bé d’estigmatització dels col·lectius als quals fa referència. En algunes ocasions, s’ha afirmat que l’art comunitari esborra la dimensió política de l’acció col·lectiva i accentua només els aspectes cohesionadors, assistencials, de dissuasió o neutralització del conflicte i de celebració. Per això, de vegades s’usen els termes art públic o art col·laboratiu, que mantindria actiu l’element polític en la negociació dels termes de la col·laboració. Aquest aspecte és especialment important, ja que aquesta mena de producció artística suposa la col·laboració d’agents i contextos entre els quals es donen relacions de poder desiguals.
Material complementari
/ PDF:
- Larepolitizacióndelartecomunitario.pdfLa repolitización del arte comunitario: exploraciones en los desafíos del trabajo artístico comunitario. Aida Sánchez de Serdio (Artibarri i Universitat de Barcelona). Ponencia presentada a Interferencia 2007 Espacio Público y Desarrollo Comunitario, dins del cicle de conferències Conexiones y (des)encuentros entre la democracia cultural y el arte comunitario.
/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:
- BIBLIOGRAFIA:Oliver Marchart (1998) Art, Space and the Public Sphere(s). Some Basic Observations on the Difficult Relation of Public Art, Urbanism and Political Theory. European Institute for Progressive Cultural Policy. Discussió crítica sobre les implicacions polítiques de les pràctiques d’art comunitari i públic.
- Alfredo Palacios Garrido (2009) "El arte comunitario: origen y evolución de las prácticas artísticas colaborativas".Arteterapia. Papeles de arteterapia y educación artística para la inclusión social. Vol.4 (197-211) ISSN: 1886-6190. Article de revisió general de la incorporació i desenvolupament del concepte d’art comunitari, que assenyala també algunes de les seves problemàtiques.
- Carme Mayugo, Xavi Pérez i Marta Ricart (2004) (coords.) Joves, creació i comunitat. Barcelona: Fundació Bofill. Llibre que realitza una àmplia revisió de la noció de cultura com a element comú i espai d’acció col·lectiva, focalitzant en el treball amb joves.
