La pedagogia social comunitària es considerada una metodologia i una praxi sociopedagògica que treballa per a la millora de la qualitat de vida de les poblacions i/o de les persones, pel que fa a les seves experiències relacionals i comunitàries. Alguns autors fan especial referència als aspectes de caràcter sociopolític que aquesta modalitat pedagògica possibilita, concretament a la promoció de la participació i de la iniciativa social, la mobilització ciutadana, el treball en xarxa i la sensibilització social. Les metodologies mitjançant les quals es du a terme aquesta praxi sociopolítica i educativa són, fonamentalment, l'Animació Sociocultural i l'Acompanyament psicosocial.
Txus Morata a Social.cat
L’equip d’Acció Social Comunitària (ASOC), del grup de recerca reconegut per la Universitat Ramon Llull: “Innovació, Avaluació i Qualitat en l’Acció Social” (INQUAS) de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL, te com objectiu avaluar i construir discurs científic sobre els beneficis que l’acció comunitària aporta a les professions socials i educatives, des d’una perspectiva teòrica i metodològica, per a la millora de la qualitat de vida de les persones i les seves repercussions socials.
La recerca que es porta a terme a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL té com a objectiu principal poder generar i difondre coneixement científic en l’àmbit de l’acció social i educativa, per tal d’assolir un model universitari d’excel·lència que aporti valor en la millora de la cohesió social, tant de les organitzacions socials i administracions públiques que hi contribueixen com de les persones que conviuen a la nostra societat.
El projecte d’investigació: Pedagogia Social Comunitària en centres penitenciaris i en programes de reinserció social: un model d'intervenció per a la millora de la reinserció social que està desenvolupant l’equip ASOC de la Facultat, s’emmarca en l’àrea d'estudi de la pedagogia social comunitària aplicada, en aquest cas, a centres penitenciaris i a programes d'incorporació social per a persones en situació d’exclusió social greu.
Què és la pedagogia social comunitària?
La pedagogia social comunitària es considerada una metodologia i una praxi sociopedagògica que treballa per a la millora de la qualitat de vida de les poblacions i/o de les persones, pel que fa a les seves experiències relacionals i comunitàries (Caride, 2006; Llena i Úcar, 2006; Pérez Serrano i Pérez Guzmán, 2006; Trilla, 1997)i. Alguns autors (Barber i Cortés, 2006; García Roca, 2004; Marchioni, 2004; Morata, 2011)ii fan especial referència als aspectes de caràcter sociopolític que aquesta modalitat pedagògica possibilita, concretament a la promoció de la participació i de la iniciativa social, la mobilització ciutadana, el treball en xarxa i la sensibilització social. Les metodologies mitjançant les quals es du a terme aquesta praxi sociopolítica i educativa són, fonamentalment, l'Animació Sociocultural i l'Acompanyament psicosocial.
Activar processos de participació social i comunitària amb la ciutadania requereix de la creació d'estructures, sistemes, equips i metodologies educatives que promoguin la participació com a dret. Considerar l'execució penal i el treball educatiu en medi obert, des de la perspectiva de l’acció comunitària i de la pràctica de la participació, implica una acció coresponsable entre els centres penitenciaris, les entitats socials, les administracions públiques i la pròpia ciutadania.
Aplicació en l’àmbit penitenciari
La finalitat de l’estudi Pedagogia Social Comunitària en centres penitenciaris i en programes de reinserció social: un model d'intervenció per a la millora de la reinserció social es sistematitzar un model d'intervenció socioeducativa, des dels principis i les metodologies pròpies de la Pedagogia Social Comunitària, oferint línies i propostes d’innovació i millora per a la construcció del discurs pedagògic i dels recursos metodològics i tècnics respecte a la intervenció social i educativa en aquests contextos d’exclusió social.
La metodologia emprada ha estat la investigació avaluativa de caràcter participatiu, mitjançant tècniques de tipus qualitatiu i quantitatiu. S’han analitzant dues experiències d’èxit a l’Estat Espanyol: la Unitat Terapèutica Educativa (UTE) del Centre Penitenciari de Villabona (Asturies) i l'Associació Bizitegi (País Basc).
Els objectius de la recerca han estat:
1. Valorar i analitzar el model d'intervenció de la Unitat Terapèutica Educativa del Centre Penitenciari de Villabona i de l'Associació Bizitegi (Bilbao) des dels principis de la Pedagogia Social Comunitària.
2. Valorar els efectes i beneficis per a la reinserció social del model d'intervenció que es porta a terme a la Unitat Terapèutica Educativa del Centre Penitenciari de Villabona i a l'Associació Bizitegi (Bilbao).
3. Validar el model d'intervenció de pedagogia social comunitària en els centres analitzats, a través del contrast científic i tècnic amb altres professionals i experts en l'àmbit d'estudi, de cara a poder transferir aquest model a altres centres i programes nacionals i internacionals.
4. Oferir orientacions i propostes d’innovació i millora en el treball socioeducatiu per a la reinserció social de persones en situació d’exclusió social.
Actualment l’equip ASOC està treballant en la organització d’unes Jornades que es portaran a terme a l’octubre del 2013 i que pretenen ser una oportunitat d’intercanvi de perspectives professionals entorn als beneficis que la Pedagogia Social Comunitària ofereix al treball educatiu en contextos penitenciaris i en programes de reinserció social per a persones en situació d’exclusió greu. Les Jornades abordaren aquesta reflexió i debat a partir de dos elements:
La presentació dels resultats obtinguts a la recerca “Pedagogia Social Comunitària en centres penitenciaris i en programes de reinserció social: un model d'intervenció per a la millora de la reinserció social”, portada a terme per l’equip ASOC .
La realització de conferències i taules rodones relacionades amb les temàtiques centrals de la recerca, per part d’experts en els àmbits d’estudi i de diferents representants de la Unitat Terapèutica i educativa (UTE) del Centre Penitenciari de Villabona i de l’Associació Bizitegi de Bilbao.
i CARIDE, J.A (2006). “La educación social en la acción comunitaria”. En Ucar, X.; Llena, A. Miradas y diálogos en torno a la acción comunitaria. Barcelona, Graó.
LLENA, A.; UCAR, X. (Coord.) (2006), Miradas y diálogos en torno a la acción comunitaria. Barcelona. Graó.
PÉREZ SERRANO, G.; PÉREZ DE GUZMÁN, M.V. (2006). Qué es la animación sociocultural. Epistemología y valores, Madrid, Nancea.
TRILLA J.(1997) Animación Sociocultural. Teorías, programas y ámbitos, Barcelona, Ed. Ariel.
ii BARBERO, J.M; CORTÉS, F. (2006) Trabajo comunitario. Organización y desarrollo social. Madrid, Alianza.
GARCIA ROCA J. (2004). Políticas y programas de participación social, Madrid, Síntesis.
MARCHIONI, M. (2004) Desarrollo local y comunitario: Tendencias y nuevos modelos de intervención. El papel de la intervención socio comunitaria. En II Jornadas de Educación social, Barcelona
MORATA, T. (2011) La pedagogía comunitaria en la Unidad Terapéutica y Educativa del centro penitenciario de Villabona y en otros proyectos de reinserción social, Madrid, Ed. Maria R. Belando Montoro
