Qui no coneix el "model de les 9 qüestions" d'Ander-Egg? A priori podem pensar que de sobra conegut, encara que moltes animadores no estan familiaritzades amb aquest model. La seva utilitat és indiscutible doncs la resposta a aquestes senzilles preguntes ens possibilita reflexionar i elaborar dissenys globals de programes d’acció i serveix com a guió per a la elaboració i presentació de projectes.
Aquest model es basa en l’aplicació de la clàssica bateria de qüestions –per què, què, a qui, per a què, com, quan, on, amb qui i amb què- a la tasca de convertir els processos socioculturals en programes d’acció. És una tècnica d’elemental senzillesa que ofereix, això no obstant, un mètode eficaç i complet per a resoldre el problema de la elaboració d’un projecte i la seva planificació.
És una tècnica a desenvolupar en petit grup, equips de coordinació o gestió, etc.; tot i això, com desprès es veurà, la resposta a algunes qüestions s’hauria pogut obtenir d’un grup més nombrós d’implicats en el procés global: plantejament d’objectius, projectes a realitzar, etc.
Quan interessa aplicar-la?
En moments de disseny o esbós general de programes (o projectes), com a punt de partida a completar amb altres tècniques més específiques de gestió i planificació. Es poden aplicar tant al disseny de la planificació estratègica com de la operativa, però només per al disseny.
Es tracta de donar resposta ordenadament a les nou qüestions abans mencionades, d’una forma paral·lela al desenvolupament del procés sociocultural.
Després de l’anàlisi de la realitat...
1. Per què es vol actuar.
Es tracta de raonar l’acció, en funció del anàlisi de la realitat efectuat prèviament. Definir l’origen i la fonamentació de l’acció; localitzar les necessitats i possibilitats detectades al diagnòstic.
2. Què volem fer.
Després de l’anàlisi i el diagnòstic es decideix que fer; al respondre aquesta qüestió, s’està definint la naturalesa del projecte, inclús la seva denominació: donar nom a l’acció elegida.
Una vegada triat el projecte...
3. Per a què volem actuar.
És a dir, formular quins seran els objectius que es pretenen assolir amb l’acció. La resolució d’aquest interrogant ha de buscar-se en relació amb l’anàlisi de la realitat anterior, conjugant necessitats i desitjos amb possibilitats: oportunitats i alternatives, riscos i dificultats.
4. A qui es dirigeix l’acció.
Determinar quins seran els destinataris, els diferents nivells de recepció de l’acció que es produiran. És alguna cosa que trobarà els seus antecedents, una vegada més, en l’anàlisi de la realitat fet a priori; aquesta qüestió és determinant per a realitzar la planificació.
Al planificar l’acció...
5. Com ho farem.
Decidir, per un costat, les activitats i tasques que es desprenen de l’acció/ns elegides; per un altre, la metodologia de treball que s’utilitzarà. Un tercer aspecte que hem de resoldre serà la organització més convenient per al projecte en marxa.
6. Amb qui comptarem.
Determinar els recursos humans necessaris: equip de coordinació, equips de recolçament, col·laboradors. Haurem de fixar igualment la relació entre tots ells, les formes de comunicació i distribuir responsabilitats.
7. Amb que es realitzarà l’acció.
Es tracta, ara, de recursos materials i econòmics; hem de saber quins són els necessaris i quins es tenen ja.
8. Quan es portarà a terme.
Conèixer el temps del que es disposa, establir un calendari de treball detallat, quan es farà cada activitat, en què moment s’ha de resoldre cada tasca, etc. En definitiva, establir la freqüència, la periodicitat i la seqüència de tot el procés de gestió i execució.
9. On es farà.
Concretar l’àmbit d’abast del projecte i els espais als que s’intervindrà.
I si no podem respondre amb concreció alguna de les preguntes? Doncs, hem d'investigar més...
